Comparteix:

Resta del món

UPC-MÓN

ARMAND RIUS RUEDA

Estudiant de l´Escola Tècnica Superior d ´Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) a la Nagaoka University of Technology (NT),Japó

Abans de marxar un amic em va preguntar “Armand, per què al Japó?”. I jo li vaig respondre “Per què no?”. Les estades a

l’estranger tenen diferents objectius i jo vaig enfocar la meva decisió a fer alguna cosa nova, absolutament desconeguda. Molt abans d’això jo ja havia travessat seriosos dubtes, atès que feia relativament poc s’havia esdevingut el desastre

de Fukushima, i des dels mitjans de comunicació les dades que arribaven eren confuses i preocupants. Per sortir de dubtes, vaig reunir-me amb un professor d’enginyeria nuclear de la meva escola, l’ETSEIB, qui em va explicar detingudament perquè no hi havia cap mena de motiu per a no viatjar al Japó: En recordo especialment una frase: “Si fos per mi, hi duria la meva dona i els meus fills amb total tranquil.litat”.

Jo era d’aquelles persones que pensava, amb ignorància, que la societat japonesa estava tan occidentalitzada que viure al Japó no havia de representar gaires diferències, llevat de l’idioma. I com molts sabreu estava completament equivocat. Mentre les fotografies

de Tokyo ens xopen els ulls

de modernitat, els japonesos i japoneses tenen sovint un caràcter fermament aferrat a les seves arrels, i per a

mi van ser molt assidus els xocs culturals. No van ser, tot i així, xocs violents, sinó sorpreses constants al voltant de la quotidianitat que la major part de les vegades em dibuixaven somriures més que no pas m’espantaven. Dues coses que m’han enamorat d’aquesta gent són el seu sentit de la disciplina i sobretot, del respecte. Fins que no trepitges aquest país no ets capaç d’entendre fins a quin punt porten això a l’extrem.

Si parlo més concretament sobre l’experiència educativa, diré que l’arribada a la Universitat Tecnològica de Nagaoka (Nagaoka Gijutsu Kagaku Daigaku) em va submergir en un ambient de treball absolutament nou per mi. No és un mite sense fonament que els japonesos tenen tendència a treballar massa.

De la mateixa manera, és sorprenent la forta estructura formada pels

alumnes i pels professors, realitat que els acompanya les vint-i-quatre hores del dia i els atorga la condició d’equip.

Al principi costa acostumar- s’hi, però quan a la fi vaig entendre’n el funcionament, vaig sentir-me part d’una màquina precisa que difícilment donarà resultats no desitjats. L’únic gran problema és la llengua, ja que

la quantitat d’estudiants que parlen anglès és molt reduïda, i els llibres

i documents que utilitzen estan escrits majoritàriament en japonès.

Jo m’estirava dels cabells provant d’entendre un software necessari per tirar endavant el meu projecte. Sort que la Universitat ofereix cursos gratuïts de japonès per a tots els nivells. Jo vaig fer-ne l’intensiu, i

puc dir que la seva efectivitat és aclaparadora: poc abans de marxar vaig sentir-me capaç fins i tot de desxifrar el manual d’instruccions d’aquell software.

Les instal.lacions i pressupost de què disposen els laboratoris superen les necessitats dels alumnes, que normalment des del primer any de carrera ja entren als laboratoris a realitzar tasques relacionades amb la recerca. És un lloc molt atractiu per a aquells que vulguin encaminar les seves passes a la recerca, com és el meu cas, i la veritat és que no me’n penedeixo gens d’haver estat a Nagaoka i no pas a un altre indret.

UPC-MÓN

MERCÈ TACHÓ PINYOT

Estudiant de l´Escola d´Enginyeria de Terrassa (EET) al Kyoto Institute of Technology (Japó)

Crec que és una experiencia que només es pot viure mentre ets estudiant i s’ha d’aprofitar. El fet que era una destinació molt diferent i original, un lloc que possiblement no m’hagués pogut permetre anar tant temps si no hagués estat com a estudiant. El KIT és una universitat petita dins al Japó, però amb bona reputació en les carreres de tecnologia i arquitectura.	Té molt bones instal·lacions i moltes facilitats pels estudiants d’intercanvi d’altres països. Per mi, va ser una experiència que em va ajudar a desenvolupar-me en un laboratori nou, amb companys molt diferents a mi i maquinària que no havia fet servir mai. Em vaig aprendre a espavilar i, gràcies als companys i professors japonesos que vaig anar coneixent, vaig poder realitzar un bon treball de final de carrera.	Qualsevol experiència de intercanvi és una experiència que et fa créixer com a persona,descobrir noves cultures i aprendre idiomes. En el cas d’un país com Japó, és una experiència d'immersió en un món totalment diferent a l’europeu, que et fa obrir la ment i conèixer gent molt peculiar. Aquest intercanvi, per mi, ha estat una de les millors experiències de la meva vida i el recomanaria a tots els estudiants.

UPC-MÓN

MARTA PÉREZ FRANCO

Estudiants de l´Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona (ETSAB) a la Waseda University (Japó)

Des de l’inici de la meva carrera d’arquitectura sempre he desitjat realitzar una estada l’estranger. Sempre he pensat que marxaria un any algun país europeu, per conèixer més d’aprop diferents exemples arquitectònics concrets. Però quan vaig veure el programa de mobilitat vaig pensar que era una oportunitat única per marxar el més lluny possible i conèixer un món completament diferent.

Mai havia estat a cap país asiàtic, però sempre m’he sentit atreta perles diferents cultures, filosofies, arquitectures i gastronomies. Japó és una destinació desconeguda,

llunyana, plena d’incògnites icontrastos i alhora atractiva; perquè Tokyo és una de les primeres capitals del món en relació al desenvolupament tecnològic. Com si es tractés d’un encreuament d’infraestructures de la ciutat, on et trobes amb tres o quatre línies de metro en el subsòl, tres o quatre passos de vianants a cota 0, dos o tres passos a nivell per vianants en cota 3, una via ràpida en cota 5 i una autopista en cota 8. A Tokyo hi ha infinitat de realitats superposades que s’entrecreuen de forma molt radical, l’ambient de treball és molt intens; el ritme vital frenètic; la vida nocturna extrema; l’interès turístic, cultural, arquitectònic, infinit...
A nivell acadèmic, tot i les dificultats amb l’idioma ha estat molt enriquidor

conèixer altres mètodes de treball, la importància de justificar el procés i sobretot el sentiment de pertinença a l’equip les vint-i-quatre hores del dia. Sorprèn com la marca Barcelona fins i tot també influeix en la rebuda, perquè el fet de venir de Barcelona implica per a ells una personalitat característica, energètica i vivencial.

Abans d’un llarg viatge sempre hi ha dubtes, però hi ha oportunitats que no es poden deixar escapar només per por a allò desconegut. Cal marxar fora per conèixer altres realitats, per buscar altres oportunitats, però sobretot per poder tornar i poder invertir aquests coneixements en el lloc on has crescut.

UPC-MÓN

ANA GARCÍA DEL MOLINO

Estudiant de l´Escola Tècnica Superior d´Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB) al National Institute of Informatics (Tokyo,Japó)

Si sempre has tingut curiositat per conèixer com es viu i com es treballa a altres llocs del món, quina millor manera que fer una estada a l’estranger? Sortir del teu entorn et permet veure les coses des d'un altre punt de vista i, si és a més marxant a l’estranger, desenvolupar altres aptituds molt útils, que facin que sobrevisquis a un país on, potser, ni tan sols no coneixes l’idioma.

Quan van sortir les ofertes de places a l’estranger per fer el PFC, em va sorprendre l’existència del programa d’Internship del National Institute of Informatics, de Tokyo. Tenen un ampli ventall de projectes de recerca, des de la seguretat a internet fins al processament d’imatge o veu. A més, marxar al Japó a fer el PFC era un repte per mi.

El Japó resulta un entorn completament diferent del nostre: un altra cultura, un idioma (quasi) impossible, viure en apartaments de 14m2, menjar arròs 2 cops al dia, viure 7h per davant de la teva família i amics...

L’estada al NII em va resultar molt profitosa, acadèmica i personalment. Vaig poder treballar amb gent d’arreu del món (de la Xina, Vietnam, Pakistan, Canadà, Sudan, Alemanya…); i aprendre d'investigadors que havien publicat papers molt ben referenciats, o que havien fet col·laboracions amb altres investigadors de prestigi.

El grup feia reunions setmanals en què qui havia obtingut resultats durant la setmana, o avançat en la seva recerca, presentava l’estat del seu treball. Així, vaig poder seguir d’aprop moltes vies de recerca i aplicacions, aprenent una mica de cada mètode exposat,

com van ser la cerca de videos per imatge i no per tag; event recognition per a la qualificació de pel·lícules (tots els públics, majors de 18, etc.); o la detecció de contorns i colors per la recollida automàtica de pinyes madures.

Sobra dir que vaig descobrir coses que des de casa mai no hauria pogut veure; i que vaig conèixer gent de països dels que, a Barcelona, mai no havia coincidit amb ningú. Per tot això, recomano vivament fer una estada a l’estranger, ja sigui per fer assignatures, o per fer el PFC/TFG. És una oportunitat que no se’ns tornarà a oferir així de fàcil mai més, i que cal aprofitar.

LLP-ERASMUS ESTUDIS

ENRIC ABENOZA GIBERGAS

Estudiant de l´Escola Universitària Politècnica de Mataró a Yasar University (Izmir,Turquia)

No havia dormit res la nit abans de demanar-ho. Enfadat amb el món, vaig veure la oferta de marxar i sense pensar-m’ho vaig emplenar la sol·licitud. Vaig voler aprofitar al màxim totes aquelles possibilitats que m’oferia la Universitat d’estudiar el que m’agrada i m’apassiona a l’estranger. Volia descobrir que el mateix que fem aquí som capaços d'aprendre-ho arreu del món; i de les

persones i als racons on menys ens ho esperem.Turquia era el lloc més llunyà i exòtic que m’oferien. La cultura, l’alimentació, l’idioma, el clima i la geolocalització era tot idoni, com per haver d’escollir Turquia i no una altra destinació en el seu lloc.

Turquia va esdevenir casa meva durant 5 intensos mesos i, sense cap dubte, llevar-me cada matí allà em feia el noi més feliç del món.Realment, l’aspecte acadèmic acaba esdevenint el menys

important quan et veus submergit en un ambient pluricultural i nou per descobrir i conèixer. L’anglès, el vaig "incubar" allà a Turquia.

L'experiència no m’ha fet ni millor ni pitjor persona. M’ha fet crèixer i madurar; i sobretot ser independent i capaç de treure el cap en un món tan inmens i ple d’oportunitats. Quelcom únic, etern i teu.