Les citacions textuals
Sovint en els documents de recerca, docents i institucionals, s'hi introdueixen fragments de textos d'altres autors. A continuació es presenten les convencions que se segueixen a l'hora de fer aquestes citacions textuals.
Tipus de citacions
- Citacions separades del text
Se separen del text general amb una línia en blanc abans i una altra després, se sagnen una mica i s'escriuen amb un cos de la lletra més petit que el del text general.
D’acord amb els plantejaments d’aquest autor:
A través de la fusión motora, las reservas fusionales se encargan de alinear los ojos para dejar paso a la fusión sensorial, encargada de que las dos percepciones monoculares se reúnan en una sola. Para que la fusión binocular sea posible, ambas fóveas deberían estar alineadas en la misma localización, o como mucho presentar un pequeño desalineamiento. La pérdida de esta fusión binocular, crearía disparidad de fijación que va a interferir en el procesamiento visual de la palabra, especialmente si esta disparidad excede los límites del área de Panum.
- Citacions dins del text
S'emmarquen entre cometes i s'escriuen amb el mateix cos de lletra que el text general.
El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial informen que "les economies emergents són ja responsables del 50 % de la producció mundial i del 45 % del comerç mundial i que posseeixen el 75 % de les reserves de bancs mundials i consumeixen més de la meitat de l'energia mundial".
Tipus de lletra
- Les citacions sempre s'escriuen amb lletra rodona, com el text general, ja que la citació ja queda destacada amb les cometes o perquè s'ha situat en text a part.
- Les citacions que són en una llengua altra que la llengua del text s'escriuen igualment amb lletra rodona.
El model operacional "permite identificar una serie de fases necesarias para llevar a cabo la actividad comercial". - De manera general, es respecta l'ús dels altres tipus de lletra de l'original.
L'autor aclareix que "parlar de capgirament —tot pensant encara en un cert arbre del coneixement— no deixa de ser una notable simplificació".
En qualsevol cas, si es canvia algun d'aquests elements, s'ha d'especificar tot seguit.
És interessant detallar que "Joaquín Ortega hi va anar en representació de l'Escola i allí va poder veure l'Argonaut III, un reactor que havia estat construït especialment [cursiva meva] per ser exhibit en aquell congrés". - En canvi, no cal respectar els tipus de lletra que tenen a veure amb el disseny del llibre, com ara les versaletes, les majúscules o la negreta o la cursiva dels títols de capítols.
En el segon capítol fa una referència explícita a l'Agenda 21:
[Índex]
Puntuació
- Citació integrada en el text
Si la citació queda totalment integrada en el text general, no se separa amb cap mena de puntuació, comença amb lletra minúscula i el punt final se situa després de les cometes.
La teoria que es defensa, tot i que sigui comprensible i prou completa, a la pràctica "no es pot aplicar".
Al final del procés "aquest nou sistema donarà els fruits esperats". - Citació diferenciada, situada abans o després del text general
Si es posa primer la citació, comença amb majúscula i se separa del text general amb una coma, o amb un punt si és una frase autònoma.
"La teoria que es defensa és comprensible i prou completa, però a la pràctica no es pot aplicar", diu Joan Canals.
"La teoria que es defensa és comprensible i prou completa, però a la pràctica no es pot aplicar." Aquesta va ser la conclusió de Joan Canals.
Si la citació es posa després del text general, comença amb minúscula i se separa del text general amb una coma, o comença amb majúscula i se separa del text general amb dos punts si és una frase autònoma.
Com diu Joan Canals, "la teoria que es defensa, tot i que sigui comprensible i prou completa, a la pràctica no es pot aplicar".
Joan Canals és molt clar en l'afirmació que fa: "La teoria que es defensa, tot i que sigui comprensible i prou completa, a la pràctica no es pot aplicar."
Quan la citació és una frase autònoma (comença amb majúscula), el punt final sempre va abans de les cometes de tancament de la citació. - Citació diferenciada, intercalada amb el text general
El text general queda com un incís dins la citació.
La primera part de la citació sempre comença amb majúscula, perquè inicia la frase, i se separa del text general amb una coma.
La segona part de la citació pot començar amb majúscula o minúscula, segons la puntuació amb què se separi del text general (coma, punt i coma, punt).
El punt final sempre se situa abans de les cometes de tancament de la segona part de la citació.
"La teoria que es defensa, tot i que sigui comprensible i prou completa", diu Joan Canals, "a la pràctica no es pot aplicar."
"La teoria que es defensa, és comprensible i prou completa", diu Joan Canals; "però a la pràctica no es pot aplicar."
"Quina és, doncs, l'aplicació pràctica?", diu Joan Canals. "Dubto molt que n'hi hagi cap." - Consulta el criteri per al castellà.
- Citacions que inclouen una altra citació
Si la citació inclou una altra citació, es respecta la jerarquia que hi ha entre els diversos tipus de cometes (« “ ‘ ’ ” »). Si la citació coincideix amb el final de la frase, el punt de tancament és el punt de la citació més interior.
Joan Canals escriu en el seu informe: «El fet que calgui una regularització i homogeneïtzació del sector industrial és fora de dubte. Com diu Pere Castells: “L'evolució constant de la ‘ciència’ i de la ‘tècnica’ fa crear noves expectatives de professionalització.”»
[Índex]
Supressions de text
- La marca per assenyalar que s'ha suprimit un fragment del text de la citació són els tres punts entre claudàtors, [...].
La biosfera com un tot és un sistema obert [...] format per subsistemes compresos en altres subsistemes.
• Si la supressió abasta un paràgraf sencer o més d'un paràgraf, en lloc dels tres punts suspensius entre claudàtors s'hi pot posar una línia de punts espaiats que abasti tota la llargària del text.
S. Rueda fa referència als sistemes oberts:
Els ecosistemes són sistemes oberts, són sistemes que requereixen energia exterior per al manteniment de
la seva estructura i pervivència............................................................................................................................................. La biosfera com un tot és un sistema obert on els circuits aquosos, gasosos i minerals intercanvien substàncies
i dissipen energia. Es pot considerar que el sistema global està format per subsistemes compresos en altres
subsistemes. - La puntuació posterior al senyal de supressió es manté sempre.
S. Rueda fa referència als sistemes oberts: "La biosfera com un tot és un sistema obert [...]. Es pot considerar que el sistema global esta format per subsistemes compresos en altres subsistemes."
S. Rueda fa referència als sistemes oberts: "Els ecosistemes són sistemes oberts [...]; sense l'energia suficient el sistema no pot més que degradar-se." - Les supressions en el començament del text citat no es marquen. En aquests casos, la lletra inicial de la citació es pot passar de la minúscula original a una majúscula.
"Les seves xarxes de comunicació i monetàries", assenyala S. Rueda, "són part de l’ecosistema i formen part, també, dels seus diagrames energètics i d’informació." - Les supressions al final del text citat no es marquen. La citació es tanca amb un punt abans de les cometes.
S. Rueda afegeix: "La biosfera com un tot és un sistema obert." Més endavant especifica com és aquest sistema. - La puntuació anterior al senyal de supressió solament es manté si és un punt.
S. Rueda diu: "La biosfera com un tot és un sistema obert on els circuits aquosos, gasosos i minerals intercanvien substàncies i dissipen energia. [...] el sistema global esta format per subsistemes compresos en altres subsistemes."
S. Rueda diu: "La biosfera com un tot és un sistema obert on els circuits aquosos [...] intercanvien substàncies i dissipen energia." - Irregularitats del text citat
Hi pot haver irregularitats ortogràfiques, tipogràfiques, etc. en el text que se cita. En aquests casos, per marcar la irregularitat detectada es pot fer servir l'adverbi llatí [sic] ('així'), entre claudàtors i amb lletra cursiva, darrere el mot o l'expressió irregulars.
Segons el model matemàtic d'Arbonès.
La solució que aporta la PL és un conjunt de valors de les variables independentes [sic], corresponent a l'òptim de la funció objectiu FO i complint totes les restriccions.
• També es pot marcar que s'ha afegit una lletra que hi faltava entre claudàtors.
Koontz i O'Donnell entenen "l'organització com una estru[c]tura de funcions amb objectius clars i precisos".
• Si la irregularitat afecta la versemblança de la informació que dóna el fragment citat (per exemple, una errada en una data, en el nom d'una persona, etc.), és millor intervenir i deixar constància de l'errada, mitjançant una explicació entre claudàtors.
Per reforçar la seva proposta, l'autor recull un fet històric:
Fou l'1 de març de 1857 [error: l'any és 1957], en un ple de la Cambra Oficial d'Indústria, quan la mesa va fer una proposició que consistia en l'elaboració d'un estudi sobre les possibilitats d'utilització de l'energia nuclear.
• Si se cita un text català anterior a la reforma normativa de Fabra, segons el criteri de fidelitat a l'original no s'hauria de fer cap esmena al text original. Solament es podria fer una adaptació a la normativa actual en els casos de treballs de divulgació i aquesta intervenció s'hauria de limitar a l'ortografia, de manera que si el text inclou mots que actualment es consideren barbarismes no s'han de marcar ni amb cursiva ni amb cometes.
[Índex]
Criteris de traducció
- Les citacions textuals, atès que són reproduccions literals d'altres textos, no es tradueixen.
L'article 21.b de la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació defineix com ha de ser el contracte del personal investigador predoctoral: "El contrato se celebrará por escrito entre el personal investigador predoctoral en formación, en su condición de trabajador, y la universidad pública u organismo de investigación titular de la unidad investigadora, en su condición de empleador." - Es recomana comprovar si d'una mateixa obra hi ha una versió en la llengua en què escrivim el text. Si hi és, aleshores es recomana reproduir el text de la versió en la mateixa llengua que el text.
- Si per raons de comprensió del text considerem que és millor traduir-la a la llengua del text, aleshores hem d'especificar que la traducció ha estat feta per la persona que escriu el text, en una nota al text.
Vegeu com s'elaboren les notes a l'apartat Les notes d'un text: aspectes gràfics.
Comparteix: