Símbols
Com s'escriuen
- S'escriuen amb lletra rodona i sense punts ni entremig ni al final del símbol.
Cr (crom)
MEUR (milions d'euros)
mm (mil·límetres)
Cursiva
Solament es poden escriure en cursiva quan tenen un sentit metalingüístic.
El símbol de mol és mol, escrit en lletra rodona i sense punt al final.
- Cal deixar un espai entre la quantitat i el símbol. Si coincideix amb un final de línia, no es pot separar la quantitat del símbol (en els programes de tractament de textos, s'hi deixa un espai fix: Control + majúscula + espai).
6 km (quilòmetres)
Tampoc es poden separar els diversos elements que formen un símbol compost.
30.215 kWh
la fórmula de l'aigua és H2O
Solament s’escriuen sense deixar cap espai entre el signe i la xifra que acompanyen els símbols corresponents als angles.
15° 15 graus 30′ 30 minuts 15″ 15 segons
- Expressions
Si equivalen a expressions, podem utilitzar una barra entre ambdós elements.
5 m/s (cinc metres per segon)
10 km/h (deu quilòmetres per hora)
- Intervals
Quan s’indica un interval és preferible repetir el símbol.
Del 5 % al 15 % de saturació
Una temperatura entre 20 °C i 30 °C
Majúscula
S'escriuen amb majúscula els símbols següents:- Els punts cardinals
N
nord
NO
nord-oest
NE
nord-est
S
sud
SE
sud-est
SO
sud-oest
O
oest
- La primera lletra dels elements químics
He (heli)
Fe (ferro)
N (nitrogen)
Na (sodi)
- Les unitats del sistema internacional que procedeixen d’un nom propi.
V (volt), d’Alessandro Volta
W (watt), de James Watt
Pa (pascal), de Blaise Pascal
T (tesla), de Nikola Tesla
Encara que la grafia tradicional de litre és amb minúscula (l) es recomana l’ús de la majúscula per claredat (L).
- Els símbols monetaris
EUR, € (euro)
USD, $ (dòlar americà)
GBP, £ (lliura esterlina)
- Els set prefixos que representen els múltiples més grans.
M (mega)
T (tera)
E (exa)
Y (yotta)
G (giga)
P (peta)
Z (zetta)
Plural
- Els símbols no tenen marca de plural, perquè són invariables.
km (i no kms) quilòmetre, quilòmetres
Com es llegeixen
- Els símbols es llegeixen com si el terme abreujat estigués escrit amb totes les lletres del nom.
Així, escrivim 5 m però llegim "cinc metres".
El símbol de l'euro
- El símbol establert per la Comissió Europea és €.
Aquest símbol es fa servir juntament amb la resta de símbols internacionals: $ (dòlar nord-americà), ¥ (ien)...
784,02 €
100 ¥
- Escriptura del símbol € amb els ordinadors
Els teclats inclouen aquest símbol. Una altra solució és la combinació de les tecles Alt Gr, e.
El codi de llenguatge HTML és €
- Codi normalitzat ISO
El codi normalitzat establert per l'Organització Internacional per a l'Estandardització és EUR. S'utilitza en els actes jurídics.
Aquest símbol es fa servir juntament amb la resta de codis normalitzats: USD (dòlar nord-americà), JPY (ien)...
784,02 EUR
100 JPY
- Posició del símbol i el codi
S'han de situar després de la xifra que acompanyen i separats amb un espai.
30 EUR
30 €
No s'ha de seguir el sistema anglosaxó, que els situa al davant de la xifra.
EUR 30
€30
- Abreviatura de l'euro
A banda dels símbols anteriors, l'euro no té cap altra abreviació, perquè tallar la paraula no estalviaria gaire caràcters respecte de la paraula sencera.
100 euros
100 eur.
- Pronúncia en català
La pronúncia s’ha d’adaptar a les diferències fonètiques derivades de la diversitat dialectal. En català central s’ha de fer una e oberta i una u final; en català occidental es pronuncia amb una e tancada i una o tancada.
[èuru]
[éuro]
- Els cents o cèntims, i els céntimos
Tot i que el terme corresponent a la centèsima part de l’euro és cent, el Consell de la Unió Europea estableix que també es poden fer servir denominacions d’ús quotidià dels estats membres.
L’Institut d'Estudis Catalans recomana fer servir preferiblement el terme cèntim, tenint en compte que ja la recull el diccionari com a “moneda que val la centèsima part d’una unitat monetària”.
En castellà, la Real Academia Española estableix que la fracció de l'euro té els noms de céntimo i cent (aquest sols en l'àmbit de la Unió Europea). També fa èmfasi a no fer servir el terme centavo.
- Abreviatura dels cèntims
Les abreviatures de cèntim poden ser ct. o cènt.
En castellà, l'abreviatura recollida per la Real Academia Española és cént. El plural és cts.
- Escriptura amb lletres
Per expressar quantitats amb decimals es pot fer servir la preposició amb o també la conjunció i.
trenta-dos euros amb vint-i-cinc cèntims (32,25 euros)
trenta-dos euros i vint-i-cinc cèntims (32,25 euros)
En castellà s'usen les preposicions equivalents: con i y.
treinta y dos euros con veinticinco céntimos (32,25 euros)
trenta y dos euros y veinticinco céntimos (32,25 euros) - Altres usos del terme euro
Per designar amb un sol terme el conjunt d’estats membres de la Unió Europea que han adoptat la moneda única, el TERMCAT, Centre de Termonologia de Catalunya, proposa l'ús del terme zona euro.
En castellà, el terme corresponent és zona del euro, segons la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya.
Els símbols dels milers, milions i milers de milions d'euros
- Els organismes internacionals estandarditzadors no han fixat cap convenció per representar els milers, els milions i els milers de milions d'euros.
Per homogeneïtzar-ne l'ús en la documentació de la UPC, es proposa utilitzar els prefixos del sistema internacional d'unitats (SI), que ja es feien servir per representar els milions de pessetes: MPTA.
- Els milions
Els milions es poden representar amb el símbol M, que correspon al prefix de l'SI del factor 106, mega.
10 MEUR, 10 M€ (deu milions d'euros) - Els milers
Els milers es poden representar amb el símbol k, que correspon al prefix de l'SI del factor 103, kilo.
10 kEUR, 10 k€ (deu mil euros)
- Els milers de milions
Els milers de milions es poden representar amb el símbol G, que correspon al prefix de l'SI del factor 109, giga.
10 GEUR, 10 G€ (deu mil milions d'euros)
- Ús restringit de l'abreujament dels milers, els milions i els milers de milions d'euros
És preferible usar de manera general la designació completa de la unitat monetària, d'acord amb la recomanació dels organismes oficials.
trenta mil euros, 30.000 euros
trenta milions d'euros, 30 milions d'euros
trenta mil milions d'euros, 30.000 milions d'euros
L'ús dels abreujaments s'ha de restringir a la documentació comptable i de gestió, que sovint conté un gran nombre de quantitats xifrades. Com que l'ús d'aquests abreujaments amb els prefixos de l'SI no està estandarditzat, es recomana especificar-ne el significat en una nota en els documents en què s'utilitzen.
Llista de símbols de física i química
- Sistema internacional d’unitats
- Prefixos de l'SI
Factor
Prefix
Símbol
1024
yotta
Y
1021
zetta
Z
1018
exa
E
1015
peta
P
1012
tera
T
109
giga
G
106
mega
M
103
kilo
k
102
hecto
h
10
deca
da
10-1
deci
d
10-2
centi
c
10-3
mil·li
m
10-6
micro
μ
10-9
nano
n
10-12
pico
p
10-15
femto
f
10-18
atto
a
10-21
zepto
z
10-24
yocto
y
• En electrotècnia, s’usen també els prefixos proposats per la Comissió Internacional d’Electrotècnia, no inclosos a l’SI. - Prefixos per a múltiples binaris
Factor
Prefix
Símbol
210
kibi
Ki 220
mebi
Mi
230
gibi
Gi
240
tebi
Ti
250
pebi
Pi
260
exbi
Ei 270
zebi
Zi
280
yobi
Yi
- Unitats SI bàsiques o fonamentals
Magnitud
Unitat
Símbol
corrent elèctric
ampere (1)
A
intensitat lluminosa
candela
cd
longitud
metre
m
massa
kilogram
kg
quantitat de substància
mol
mol
temperatura termodinàmica
kelvin
K
temps
segon
s
(1) L’ampere, el joule i el newton són unitats denominades amb un nom propi. A l’hora de pronunciar-los també es respecta la pronúncia original: [ampèr], [jul] i [níuton].
- Unitats SI suplementàries
Magnitud
Unitat
Símbol
angle pla
radian
rad
angle sòlid
estereoradian
sr
- Unitats SI mecàniques
Magnitud
Unitat
Símbol
superfície
metre quadrat
m2
volum
metre cúbic
m3
densitat
kilogram per metre cúbic
kg/m3
força
newton
N
pressió
pascal
Pa
energia, treball
joule
J
velocitat
metre per segon
m/s
acceleració
metre per segon quadrat
m/s2
moment d’inèrcia
kilogram-metre quadrat
kg·m2
potència
watt
W
velocitat angular
radian per segon
rad/s
acceleració angular
radian per segon quadrat
rad/s2
moment d’una força
newton-metre
N·m
freqüència
hertz
Hz
nombre d’ones
ona per metre
m–1
viscositat cinemàtica
metre quadrat per segon
m2/s
viscositat dinàmica
pascal-segon
Pa·s
mòdul d’elasticitat
newton per metre quadrat
N/m2
tensió superficial
newton per metre
N/m
- Unitats SI elèctriques
Magnitud
Unitat
Símbol
càrrega elèctrica
coulomb
C
potencial elèctric, diferència
de potencial, força electromotriuvolt
V
resistència
ohm
Ω
conductància
siemens
S
capacitat
farad
F
camp elèctric
volt per metre
V/m
desplaçament elèctric
coulomb per
metre quadratC/m2
permitivitat
farad per metre
F/m
moment elèctric
coulomb per metre
C·m
flux magnètic
weber
Wb
inductància
henry
H
inducció magnètica
tesla
T
camp magnètic
ampere per metre
A/m
permeabilitat
henry per metre
H/m
moment magnètic
ampere-metre quadrat
A·m2
força magnetomotriu
ampere
A
- Unitats SI tèrmiques
Magnitud
Unitat
Símbol
calor
joule
J
capacitat calorífica
joule per kelvin
J/K
calor específica
joule per kilogram kelvin
J·kg-1·K-1
calor de canvi de fase
joule per kilogram
J/kg
calor molar
joule per mol kelvin
J·mol-1·K-1
entropia
joule per kelvin
J/K
coeficient de conductivitat
watt per metre kelvin
W·m-1·K-1
coeficient de transmissió
watt per metre quadrat
de calor kelvinW·m-2·K-1
- Unitats SI fotomètriques
Magnitud
Unitat
Símbol
flux lluminós
lumen
lm
quantitat de llum
lumen-segon
lm·s
luminància
candela per metre quadrat
cd/m2
il·luminació
lux
lx
- Unitats SI radiològiques
Magnitud
Unitat
Símbol
activitat
becquerel
Bq
exposició
coulomb per kilogram
C/kg
dosi absorbida
gray
Gy
dosi equivalent
Sv
- Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI
Magnitud
Unitat
Símbol
angle pla
grau
°
minut
’
segon
”
longitud
àngstrom
Å
unitat astronòmica UA
parsec
pc
superfície
centímetre (CGS)*
cm2
àrea
a
hectàrea
ha
barn
b
volum
litre
l, L
massa
gram (CGS)*
g
tona
t
unitat de massa atòmica
u
temps
minut
min
hora
h
dia
d
pressió
bar
bar
atmosfera
atm
energia
electró volt
eV
luminància
stilb (CGS)*
sb
iluminància
fot (CGS)*
ph
activitat
curie
Ci
exposició
röntgen, roentgen
R
dosi absorbida
rad
rd
càrrega elèctrica
franklin (CGS)*
Fr
inducció magnètica
gauss (CGS)*
G, Gs
* (CGS) sistema cegesimal
• Quan la unitat derivada es forma dividint una unitat per una altra es pot utilitzar la barra obliqua, la barra horitzontal o bé potències negatives.
m/s, m · s-1
• No s’ha d’introduir més d’una barra obliqua en una mateixa línia, excepte si es col·loquen els parèntesis pertinents, a fi d’evitar tota ambigüitat possible.
m · Kg · s-3 · A-1
Però no
m · kg / s3 / A
• Oralment, per tal de diferenciar la multiplicació de la divisió, es pot llegir en el primer cas multiplicat per o bé fer una pausa entre les dues unitats; i en el cas de la divisió, simplement per.
P · s pascal segon
pascal multiplicat per segonV/m volt per metre
- Prefixos de l'SI
- Símbols químics
Símbol
Català
Castellà
Anglès
Ac
actini
actinio
actinium
Ag
plata
plata
silver
Al
alumini
aluminio
aluminium
Am
americi
americio
americium
Ar
argó
argón
argon
As
arsènic / arseni
arsénico
arsenic
At
àstat
astato
astatine
Au
or
oro
gold
B
bor
boro
boron
Ba
bari
bario
barium
Be
beril·li
berilio
berylium
Bh
bohri
bohrio
bohrium
Bi
bismut
bismuto
bismuth
Bk
berkeli
berkelio
berkelium
Br
brom
bromo
bromine
C
carboni
carbono
carbon
Ca
calci
calcio
calcium
Cd
cadmi
cadmio
cadmium
Ce
ceri
cerio
cerium
Cf
californi
californio
californium
Cl
clor
cloro
chlorine
Cm
curi
curio
curium
Cn
copernici
copernicio
copernicium
Co
cobalt
cobalto
cobalt
Cr
crom
cromo
chromium
Cs
cesi
cesio
caesium
Cu
coure
cobre
copper
Db
dubni
dubnio
dubnium
Ds
darmstadti
darmstadtio
darmstadtium
Dy
disprosi
disprosio
dysprosium
Er
erbi
erbio
erbium
Es
einsteini
einstenio
einsteinium
Eu
europi
europio
europium
F
fluor
flúor
fluorine
Fe
ferro
hierro
iron
Fl
flerovi
flerovio
flerovium
Fm
fermi
fermio
fermium
Fr
franci
francio
francium
Ga
gal·li
galio
gallium
Gd
gadolini
gadolinio
gadolinium
Ge
germani
germanio
germanium
H
hidrogen
hidrógeno
hydrogen
He
heli
helio
helium
Hf
hafni
hafnio
hafnium
Hg
mercuri
mercurio
mercury
Ho
holmi
holmio
holmium
Hs
hassi
hassio
hassium
I
iode
yodo
iodine
In
indi
indio
indium
Ir
iridi
iridio
iridium
K
potassi
potasio
potassium
Kr
criptó
kriptón
krypton
La
lantani / lantà
lantano
lanthanum
Li
liti
litio
lithium
Lr
lawrenci
laurencio
lawrencium
Lu
luteci
lutecio
lutetium
Lv
livermori
livermorio
livermorium
Mc
moscovi
moscovio
moscovium
Md
mendelevi
mendelevio
mendelevium
Mg
magnesi
magnesio
magnesium
Mn
manganès
manganeso
manganese
Mo
molibdè
molibdeno
molybdenum
Mt
meitneri
meitnerio
meitnerium
N
nitrogen
nitrógeno
nitrogen
Na
sodi
sodio
sodium
Nb
niobi
niobio
niobium
Nd
neodimi
neodimio
neodynium
Ne
neó
neón
neon
Nh
nihoni
nihonio
nihonium
Ni
níquel
níquel
nickel
No
nobeli
nobelio
nobelium
Np
neptuni
neptunio
neptunium
O
oxigen
oxígeno
oxygen
Og
oganessó
oganesón
oganesson
Os
osmi
osmio
osmium
P
fòsfor
fósforo
phosphorus
Pa
protoactini
protactinio
protactinium
Pb
plom
plomo
lead
Pd
pal·ladi
paladio
palladium
Pm
prometi
prometio
promethium
Po
poloni
polonio
polonium
Pr
praseodimi
praseodimio
praseodymium
Pt
platí
platino
platinum
Pu
plutoni
plutonio
plutonium
Ra
radi
radio
radium
Rb
rubidi
rubidio
rubidium
Re
reni
renio
rhenium
Rf
rutherfordi
rutherfordio
rutherfordium
Rg
roentgeni
roentgenio
roentgenium
Rh
rodi
rodio
rhodium
Rn
radó
radón
radon
Ru
ruteni
rutenio
ruthenium
S
sofre
azufre
sulfur
Sb
antimoni
antimonio
antimony
Sc
escandi
escandio
scandium
Se
seleni
selenio
selenium
Sg
seaborgi
seaborgio
seaborgium
Si
silici
silicio
silicon
Sm
samari
samario
samarium
Sn
estany
estaño
tin
Sr
estronci
estroncio
strontium
Ta
tàntal
tántalo
tantalum
Tb
terbi
terbio
terbium
Tc
tecneci
tecnecio
technetium
Te
tel·luri / tel·lur
teluro
tellurium
Th
tori
torio
thorium
Ti
titani
titanio
titanium
Tl
tal·li
talio
thallium
Tm
tuli
tulio
thulium
Ts
tennes
tenesino
tennessine
U
urani
uranio
uranium
V
vanadi
vanadio
vanadium
W
tungstè
wolframio
tungsten
Xe
xenó
xenón
xenon
Y
itri
itrio
yttrium
Yb
iterbi
iterbio
ytterbium
Zn
zinc
zinc
zinc
Zr
zirconi
zirconio
zirconium
• Eviteu errors freqüents:
lawrenci (i no laurenci)
tennes (i no tenneci)
protoactini (i no protactini)
prometi (i no promeci)
• Podeu trobar més informació en aquests recursos:
Taula periòdica en català interactiva
Noms per als elements nous: nihoni, moscovi, tennis i oganessó
Vegeu la taula periòdica en castellà i anglès:
Real Sociedad Española de Química: tabla periódica
IUPAC: Periodic table of elements
Com s'apostrofen els símbols químics
el He |
l’heli |
el Al |
l’alumini |
el Na |
el sodi |
el Al2S3 |
el sulfur d’alumini |
el H2SO4 |
l’àcid sulfúric |
el Cr2(SO0)3 |
el sulfat de crom |
el Na2O |
l’òxid de sodi |
el HIO4 |
l’àcid periòdic |
la CH3NH2 |
la metilamina |
la C6H5NH2 |
l’anilina |
Comparteix: