Stefanos Giannakis defensa la seva tesi doctoral a l'INTEXTER
27/10/2014
Solar disinfection of secondary effluent and the subsequent bacterial regrowth: considerations, limitations and environmental perspectives
El dia 29 d'octubre a les 11 h, i a la sala d'actes de l'Intexter, Stefanos Giannakis defensarà públicament la seva tesi doctoral, que porta per títol "Solar disinfection of secondary effluent and the subsequent bacterial regrowth: considerations, limitations and environmental perspectives". La tesi ha estat codirigida per Antoni Escalas Cañellas de l'Intexter i del Departament d'Enginyeria Química, i pel Dr. Efthymios Darakas, de la Universitat Aristòtil de Salònica (Grècia). El treball s'ha desenvolupat al Laboratori de Control de la Contaminació Ambiental de l'Intexter i a École Polytechnique Fédérale de Lausana (Suïssa), en aquest darrer lloc amb la supervisió de César Pulgarin.
La tesi ha explorat sistemàticament a escala de laboratori les variables que influeixen en la desinfecció solar d'aigües residuals urbanes depurades, utilitzant aigua residual sintètica, el bacteri Escherichia coli com a organisme indicador i llum solar simulada. A més de la influència de la intensitat de radiació, la temperatura i la concentració inicial de microorganismes sobre l'eficiència de desinfecció, l'estudi s'ha enfocat al potencial de creixement de microorganismes posterior a la desinfecció (recreixement), que es pot produir sense llum (reparació en foscor o dark repair) o per efecte de la llum (fotoreactivació amb diferents longituds d'ona). També s'ha estudiat la supervivència dels bacteris un cop l'aigua irradiada és abocada i diluïda en diferents matrius aquoses que simulen, entre d'altres, aigua de ma r i aigua dolça. La influència de la interrupció de la il·luminació i la potenciació de la desinfecció solar mitjançant catàlisi (foto-Fenton) i ultrasons també ha estat objecte d'aquesta tesi.
Els resultats obtinguts han permès formular conclusions valuoses sobre la idoneïtat d’utilitzar la radiació solar com a tècnica secundaria de desinfecció d'aigües residuals, indicant les limitacions de la seva aplicació, les consideracions sobre les especificacions del tractament i les seves perspectives ambientals.
La tesi ha explorat sistemàticament a escala de laboratori les variables que influeixen en la desinfecció solar d'aigües residuals urbanes depurades, utilitzant aigua residual sintètica, el bacteri Escherichia coli com a organisme indicador i llum solar simulada. A més de la influència de la intensitat de radiació, la temperatura i la concentració inicial de microorganismes sobre l'eficiència de desinfecció, l'estudi s'ha enfocat al potencial de creixement de microorganismes posterior a la desinfecció (recreixement), que es pot produir sense llum (reparació en foscor o dark repair) o per efecte de la llum (fotoreactivació amb diferents longituds d'ona). També s'ha estudiat la supervivència dels bacteris un cop l'aigua irradiada és abocada i diluïda en diferents matrius aquoses que simulen, entre d'altres, aigua de ma r i aigua dolça. La influència de la interrupció de la il·luminació i la potenciació de la desinfecció solar mitjançant catàlisi (foto-Fenton) i ultrasons també ha estat objecte d'aquesta tesi.
Els resultats obtinguts han permès formular conclusions valuoses sobre la idoneïtat d’utilitzar la radiació solar com a tècnica secundaria de desinfecció d'aigües residuals, indicant les limitacions de la seva aplicació, les consideracions sobre les especificacions del tractament i les seves perspectives ambientals.
Comparteix: