De la ciència moderna a la ciència oberta: Unite! presenta el seu Manual sobre Ciència Oberta

+
Descarregar

Integrants de l'equip en una sessió de treball.

+
Descarregar

Anna Rovira, de la UPC ha participat en l'elaboració del Llibre

Es tracta d’una guia pràctica per facilitar als investigadors, els serveis de suport a l'R+I i als gestors universitaris la transició de la ciència moderna a la ciència oberta. Anna Rovira, cap del Servei de Biblioteques de la UPC, n’és una de les autores.

18/12/2023

Unite!, l’aliança universitària europea de la qual forma part la Universitat Politècnica de Catalunya - Barcelona Tech (UPC), ha presentat el Manual de bones pràctiques sobre la Ciència Oberta, desenvolupat els darrers anys per un dels seus grups de treball, del qual forma part Anna Rovira, cap del Servei de Biblioteques de la UPC.  Aquest manual és el full de ruta estratègic que aporta l’aliança en l’àmbit de la ciència oberta i la innovació. 

El Manual vol contribuir a fomentar el nou Espai Europeu de Recerca, i posar en marxa i ampliar el marc internacional de polítiques i pràctiques establert per la Recomanació de la UNESCO sobre com impulsar la ciència oberta. El treball de recerca s'ha dut a terme des del grup de treball Creating a high impact European Open Sicence and Innovation University, liderat per l’investigador Rubén Vicente Saez, de la Universitat d'Aalto. L’objectiu del grup ha estat proporcionar nous coneixements d'alt impacte sobre les millors pràctiques de ciència oberta i innovació dels equips de recerca a les universitats de l’aliança. Per fer-ho han identificat i integrat les millors pràctiques de ciència oberta i innovació dels grups de recerca de Unite! per entendre, identificar i demostrar facilitadors i inhibidors de la ciència oberta i la innovació, i esbossar les bases per a un nou model i política de governança de la ciència oberta i la innovació a Unite!. A més, s'ha volgut explorar com aquest model i política contribueixen a la resolució de reptes de la gran societat, i poden ser escalables en l'àmbit europeu.

El manual es basa en un cas d'estudi comparat de 70 grups de recerca de les universitats d'Aalto, a Finlàndia, la Universitat Tècnica de Darmstadt, a Alemanya, la INP-University Grenoble Alpes, a França, el KTH Royal Institute of Technology, a Suècia, la UPC, la Universitat Politècnica de Torí, a Itàlia (Polito), i la Universitat de Lisboa, a Portugal, que representen totes les disciplines de ciència, empresa, disseny, enginyeria, tecnologia, arquitectura i humanitats. El treball ha donat lloc a un “manual de baix a dalt” que dona veu als investigadors i les investigadores per compartir, explicar i revelar com duen a terme la ciència oberta i la innovació a les universitats en l'era digital, com el personal de serveis de suport a l'R+I pot ajudar-los a adoptar aquestes pràctiques, i com els gestors universitaris poden desenvolupar accions en l'àmbit universitari i escolar, redissenys i incentius per avançar en la creació de pràctiques de ciència i innovació obertes.

Millors pràctiques
Quines són algunes de les millors pràctiques? Per què, quan i on s'adopten? L’equip de treball ha entrevistat als grups i ha recollit algunes de les millors pràctiques col·laboratives obertes com les d'investigadors i investigadores duen a terme pràctiques de recerca transdisciplinàries amb la ciutadania en diverses etapes del procés de recerca, com en el de la recollida de dades. Així ho explica Joaquín del Río Fernández, director del Centre de Desenvolupament Tecnològic SARTI a la UPC: “Tenim diferents accions amb la ciutadania. Vam iniciar fa anys un projecte de ciència ciutadana que està obert a la nostra pàgina web. Estem utilitzant una càmera subaquàtica en temps real i obrim les dades obtingudes amb aquestes imatges perquè la ciutadania ens ajudi a identificar espècies. Es pot accedir al lloc web, veure, per exemple, la imatge d'un peix en temps real, capturar la imatge i fer comentaris”.

Altres equips de recerca de Unite! implementen pràctiques de recerca transdisciplinàries amb acadèmics emergents en infraestructures físiques obertes com ara laboratoris oberts, plataformes de co-creació, patrimoni públic, biblioteques obertes o campus universitaris oberts. “Per obrir i compatir, abans ha d'haver-hi llocs oberts en els quals puguin ocórrer coses impredictibles. Es tracta d'oferir o crear algun tipus d'espai físic o digital que permeti que les coses passin”, afirma Pirjo K.ri.inen, cap d'equip del grup CHEMARTS de la Universitat d'Aalto. També es fomenten pràctiques de recerca interdisciplinàries amb l'objectiu de fomentar la resolució creativa de problemes a través de la unió de l'experiència i les perspectives de les diferents disciplines, com explica Evelyn Gius, cap d'equip del laboratori Fortext de la TU Darmstadt. “En primer lloc, has d'entendre quin tipus d'interessos de recerca i mètodes típics tindrien els participants. En l'equip que coordino tenim un informàtic, un filòsof, una persona d'estudis culturals, una persona de lingüística, teníem un lingüista quantitatiu. És bastant interdisciplinari”. 

El llibre també recull l’experiència de grups que adopten l'intercanvi multimèdia obert amb l'objectiu de promoure un nou sistema d'avaluació de la recerca. “Vam enviar una pel·lícula documental a una revista que acceptava aquest tipus de formats. Tenim un seminari que parla exactament d'aquest tema, articles que tenen un format diferent, i que fa que el documental sigui tan vàlid com un document, fins i tot per a l'avaluació dels investigadors”, explica Monica Truninger, cap d'equip del Grup de Recerca Medi Ambient, Territori i Societat a ULisboa


A Unite! alguns grups de recerca duen a terme una exploració oberta inbound, utilitzant dades i bases de dades obertes, programari de recerca de codi obert i resultats de recerca publicats obertament com a fluxos de coneixement per accelerar la innovació interna de productes i serveis responsables en equips de recerca. “Fem servir molt les dades de Copernicus, moltes dades disponibles fora de les iniciatives europees i també d'altres projectes europeus que han compartit les seves pròpies dades. (...) A més, hi ha un programari diferent que s'ha desenvolupat, i estem utilitzant el programari que es troba en l'enfocament d'accés obert o de codi obert. En la generació d'innovació per al treball específic que estem fent, és molt rellevant diria, perquè realment som un grup de recerca d'enginyeria dura que té un impacte: els nostres resultats o les nostres tecnologies s'instal·laran i produiran energia per al ciutadà en general”, és l’experiència de Giuseppe Giorgi, cap d'equip del grup de recerca Marine Offshore Renewable Energy a Polito.

Altres, com Bj.rn Laumert, cap d'equip del grup de recerca Heat and Power Technology del KTH, realitzen exploracions obertes de manera simultània al llarg del procés de recerca. La recerca i la innovació s'entrellacen i succeeixen simultàniament: "els grups del nostre departament treballen en models de codi obert i desenvolupament de codi obert en línia, models que s'utilitzen per exemple a les Nacions Unides. Es tracta d'una eina anomenada Osmosis, que treballa diversos grups de recerca a l'hora d'aprovisionar i implementar energia a nivell nacional, regional, etc. Per tant, hi ha diferents nivells d'obertura, per dir-ho així. Es tracta de desenvolupar una plataforma d'anàlisi o d'aportació de la infraestructura energètica adequada en funció dels recursos existents en diferents països i regions. S'ha utilitzat en gran manera per a examinar, per exemple, l'electrificació de diferents nacions africanes. També s'ha utilitzat per analitzar la col·locació de parcs eòlics a Suècia, així que es tracta de proveir tecnologia per a diferents recursos, tecnologia energètica però també aigua i altres productes bàsics”.

Per últim, el Manual també recull l’experiència de grups que duen a terme una exploració externa, una nova pràctica d'innovació oberta sortint de posar a disposició (i per tant revelant) els seus resultats de ciència oberta com ara dades obertes, programari de recerca de codi obert i resultats de recerca. També és una manera d'augmentar la visibilitat i guanyar reconeixement en les seves disciplines de recerca i comunitats d'innovació, com comenta Vicent Acary, cap d'equip del grup de recerca Modelització, Simulació i Control de Sistemes Dinàmics Nordsmooth de l'UGA.“Estem fent programari obert i ciència oberta perquè també és una manera de protegir-se. Si li poses la llicència pública, si la distribuïs, ets visible i, d'alguna manera, estàs protegit. Treballem per a totes les empreses que es troben almenys a França o a Europa, potser al món. No estem treballant per a una, i no hem d'afavorir una empresa respecte a l'altra”. 

 

Més informació