La variació de la profunditat del fons marí va provocar la ruptura del Pont del Petroli de Badalona, segons un estudi de la UPC

La variació de la profunditat del fons marí va provocar la ruptura del  Pont del Petroli de Badalona, segons un estudi de la UPC
+
Descarregar

Imatge del Pont del Petroli de Badalona

La variació de la profunditat del fons marí va provocar la ruptura del  Pont del Petroli de Badalona, segons un estudi de la UPC
+
Descarregar

Els estudis han reproduït les condicions del temporal Glòria

La variació de la profunditat del fons marí va provocar la ruptura del  Pont del Petroli de Badalona, segons un estudi de la UPC
+
Descarregar

Els assajos s'han complementat amb càlculs numèrics

Investigadors del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC han presentat les conclusions dels estudis tècnics i d'onatge realitzats per encàrrec de l'Ajuntament de Badalona amb l'objectiu de garantir que la reconstrucció del Pont del Petroli resisteixi temporals com el Glòria, que va malmetre el pont el gener del 2020.

14/06/2021

Les condicions del temporal Glòria que van portar al trencament del Pont del Petroli el gener de 2020 van ser excepcionals, tant per la durada de la tempesta com per l’alçada de les onades. El temporal va arrossegar sorra del fons i va modificar sensiblement la batimetria, la profunditat del fons marí, fet que va possibilitar que les onades impactessin amb més força a l’estructura del pont i a la seva plataforma final, amb el conseqüent trencament de la infraestructura. Aquesta és la principal conclusió dels estudis tècnics i d'onatge realitzats per investigadors del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM), vinculat a l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), per encàrrec de l'Ajuntament de Badalona i que permeten ara iniciar les obres de reconstrucció de la infraestructura.

El projecte, dirigit pels investigadors Daniel González-Marco i Agustín Sánchez-Arcilla, director del LIM, ha inclòs assajos d'onatge al Canal d’Investigació i Experimentació Marítima (CIEM) d’onades de gran escala, de 100x3x7 metres, i al canal de petita escala CIEMito, on s'han reproduït les condicions del temporal Glòria. Els estudis han inclòs també anàlisis de batimetria del moviment del mar segons el relleu del fons marí, així com l’avaluació de les pressions que la força del mar pot exercir sobre la plataforma final i el pont. A més, s'han tingut en compte aspectes com els canvis experimentats en el disseny original del pont, la transformació de la fesomia costanera amb la construcció de nous ports o la fatiga dels materials, entre altres factors.

Les conclusions dels estudis tècnics i d'onatge del Pont del Petroli, presentades el 10 de juny pels investigadors del LIM Corrado Altomare , Xavi Gironella i Joaquim Sospedra, donen llum verda a la realització de les obres de reconstrucció de la infraestructura. L'Ajuntament de Badalona ha anunciat ja l'inici del procés de contractació del projecte d'enginyeria que dissenyarà la reconstrucció del pont. Segons les previsions, les obres podrien iniciar-se l'estiu del 2022 i tenir una durada d'entre 12 i 18 mesos.

Centre referent en Enginyeria Marítima

El Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC és un centre de recerca de referència en l'àmbit de les ciències marines i l'enginyeria marítima, integrat per personal investigador de diverses disciplines tècniques i científiques. El treball de recerca que desenvolupa abasta els principals processos físics que ocorren a la zona costanera i la plataforma continental, tant la part emergida com la submergida de la frontera terra-mar i amb especial èmfasi en les interaccions d'aquests processos amb les infraestructures de l'enginyeria civil al mar. Així, el treball del laboratori es desenvolupa tant en investigació bàsica com aplicada i contempla aspectes com l'oceanografia costanera i l'enginyeria oceanogràfica, l'anàlisi funcional i resistent d'estructures portuàries i costaneres, la qualitat fisicoquímica de les aigües costaneres o la variabilitat del clima marítim i el canvi climàtic. 

Des de la fundació del centre l'any 1987, el LIM ha desenvolupat un avançat conjunt de models numèrics i disposa d'infraestructures capdavanteres per dur a terme la verificació experimental dels projectes desenvolupats. El centre està reconegut com una Instal·lació Científico Tècnica Singular d'Espanya, i el canal hidràulic CIEM que gestiona ha estat seleccionat com una Large Scale Facility per la Unió Europea.