L’ús d’exoesquelets en el sector de l’automoció pot reduir fins a un 60% l’esforç muscular dels treballadors
+
Descarregar
Disseny personalitzat d'exoesquelet robotitzat per a caminar, desenvolupat pel BIOMEC en el projecte ABLE
Recerca pionera en exoesquelets
El BIOMEC de la UPC és un grup de recerca pioner en la investigació i el desenvolupament en el camp dels exoesquelets. Dirigit per l'investigador Josep Maria Font, el grup està vinculat al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, el qual forma part del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC).
L'activitat del BIOMEC se centra a desenvolupar models biomecànics multisòlids per analitzar i simular la dinàmica del moviment humà, per a aplicacions clíniques i esportives. Així mateix, sobre la base dels models anteriors, dissenya dispositius robotitzats personalitzats que milloren el moviment humà i la neurorehabilitació.
El BIOMEC de la UPC és un grup de recerca pioner en la investigació i el desenvolupament en el camp dels exoesquelets. Dirigit per l'investigador Josep Maria Font, el grup està vinculat al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, el qual forma part del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC).
L'activitat del BIOMEC se centra a desenvolupar models biomecànics multisòlids per analitzar i simular la dinàmica del moviment humà, per a aplicacions clíniques i esportives. Així mateix, sobre la base dels models anteriors, dissenya dispositius robotitzats personalitzats que milloren el moviment humà i la neurorehabilitació.
El Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la UPC participa en un projecte pioner per introduir els exoesquelets en la indústria de l’automoció, amb la idea de reduir l’activitat muscular dels treballadors en determinades tasques de la cadena de producció i millorar la seva salut.
13/02/2019
L’ús d’exoesquelets en processos productius industrials d’automoció pot reduir fins a un 60% l’esforç muscular dels treballadors. Aquesta xifra es desprèn d’un estudi, impulsat pel Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC), en un entorn controlat amb treballadors de Nissan i Meleghy Automotive que han provat exoesquelets a la zona de les extremitats inferiors, en posicions mantingudes.
A més de les entitats mencionades anteriorment, participen en el projecte el Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), En la iniciativa hi participen també l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL), l'empresa SGS i el centre tecnològic Eurecat.
Es tracta de l’única iniciativa desenvolupada fins ara per avaluar la viabilitat d’aquesta tecnologia disruptiva en la indústria de l’automoció que compta amb l’aprovació de l’Administració i que suposa una revolució i un repte per a les empreses del sector.
L’estudi, dirigit per la Comissió de Tecnologia del CIAC, ha finalitzat la seva primera fase en un entorn controlat, amb proves d’electromiografia de superfície monitoritzades i realitzades conjuntament per la Unitat d’eHealth d’Eurecat i el BIOMEC de la UPC, per avaluar l’activació muscular dels treballadors amb l’ús de 3 tipus d’exoesquelets, i sense ells, sobre una població activa laboral integrada per 14 treballadors de Nissan i Meleghy Automotive, 11 homes i 3 dones d'entre 25 i 57 anys.
D’aquesta primera avaluació es desprèn que l’exoesquelet d’acompanyament i protecció de les extremitats inferiors, en posicions mantingudes, redueix en un 60% l’esforç muscular en quàdriceps (recte femoral, vast intern i extern), amb una disminució també significativa de l’activació de la resta de músculs de les cames.
També s’ha demostrat que l’exoesquelet d’acompanyament i protecció de l’espatlla, en posicions mantingudes per sobre d’aquesta zona, ha comportat una reducció de l’activació muscular del 15% en la part posterior i anterior del tronc (erectors cervicals, lumbars i abdominals), mentre que els bíceps, els deltoides i els dorsals també han vist disminuïda la seva activació.
En relació a l’exoesquelet mixt d’acompanyament i protecció d’espatlla i esquena, el resultat ha estat una reducció de l’activació muscular als deltoides, bíceps i dorsals del 15%, així com una disminució significativa també de l’activitat muscular dels erectors cervicals (25%) i lumbars (entre el 10 i 15%).
“Estem molt satisfets de liderar aquest projecte tan innovador per al sector. Des del CIAC som conscients que algunes tasques de la cadena de producció presenten una sèrie de riscos per la salut del treballador, degut a la repetitiva manipulació manual de càrregues i posicions mantingudes fora de la zona de confort. Anem per bon camí per intervenir i oferir una solució per aquesta afectació amb la introducció d’exoesquelets en aquests processos”. Així ho ha destacat Josep Maria Vall, president del CIAC, durant la presentació del projecte el 12 de febrer al Centre de Formació Professional d’Automoció (CFPA) de Martorell, un acte que ha estat inaugurat per la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya, i que ha comptat amb la participació de la directora de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, Elena Juanola. Vall ha afegit: “Per definir aquest projecte ens hem basat en la informació que ens han traslladat més de 40 empreses sòcies del Clúster en relació a l’activitat industrial en la qual consideren necessari l’ús d’un exoesquelet. De fet, aquestes mateixes companyies ja ens han comunicat el seu interès per utilitzar aquesta tecnologia disruptiva”.
Atesos els bons resultats d’aquesta primera fase del projecte, el CIAC i les empreses implicades duran a terme entre els mesos de febrer i març la segona i última fase de proves d’exoesquelets amb treballadors de Nissan i Meleghy Automotive en el seu entorn laboral real de producció, amb un duració de les proves de torns complets de treball, per tal d’obtenir les conclusions definitives. En paraules de Josep Nadal, Clúster Manager del CIAC: “Amb les evidències que hem obtingut en aquesta primera fase de l’estudi i que ara ampliarem en una última fase, perseguim crear i oferir una guia d’exoesquelets per a les empreses industrials del sector de l’automoció que especifiqui per quins processos productius són aptes, entre d’altres característiques tècniques”.
A més de les entitats mencionades anteriorment, participen en el projecte el Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), En la iniciativa hi participen també l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL), l'empresa SGS i el centre tecnològic Eurecat.
Es tracta de l’única iniciativa desenvolupada fins ara per avaluar la viabilitat d’aquesta tecnologia disruptiva en la indústria de l’automoció que compta amb l’aprovació de l’Administració i que suposa una revolució i un repte per a les empreses del sector.
L’estudi, dirigit per la Comissió de Tecnologia del CIAC, ha finalitzat la seva primera fase en un entorn controlat, amb proves d’electromiografia de superfície monitoritzades i realitzades conjuntament per la Unitat d’eHealth d’Eurecat i el BIOMEC de la UPC, per avaluar l’activació muscular dels treballadors amb l’ús de 3 tipus d’exoesquelets, i sense ells, sobre una població activa laboral integrada per 14 treballadors de Nissan i Meleghy Automotive, 11 homes i 3 dones d'entre 25 i 57 anys.
D’aquesta primera avaluació es desprèn que l’exoesquelet d’acompanyament i protecció de les extremitats inferiors, en posicions mantingudes, redueix en un 60% l’esforç muscular en quàdriceps (recte femoral, vast intern i extern), amb una disminució també significativa de l’activació de la resta de músculs de les cames.
També s’ha demostrat que l’exoesquelet d’acompanyament i protecció de l’espatlla, en posicions mantingudes per sobre d’aquesta zona, ha comportat una reducció de l’activació muscular del 15% en la part posterior i anterior del tronc (erectors cervicals, lumbars i abdominals), mentre que els bíceps, els deltoides i els dorsals també han vist disminuïda la seva activació.
En relació a l’exoesquelet mixt d’acompanyament i protecció d’espatlla i esquena, el resultat ha estat una reducció de l’activació muscular als deltoides, bíceps i dorsals del 15%, així com una disminució significativa també de l’activitat muscular dels erectors cervicals (25%) i lumbars (entre el 10 i 15%).
“Estem molt satisfets de liderar aquest projecte tan innovador per al sector. Des del CIAC som conscients que algunes tasques de la cadena de producció presenten una sèrie de riscos per la salut del treballador, degut a la repetitiva manipulació manual de càrregues i posicions mantingudes fora de la zona de confort. Anem per bon camí per intervenir i oferir una solució per aquesta afectació amb la introducció d’exoesquelets en aquests processos”. Així ho ha destacat Josep Maria Vall, president del CIAC, durant la presentació del projecte el 12 de febrer al Centre de Formació Professional d’Automoció (CFPA) de Martorell, un acte que ha estat inaugurat per la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya, i que ha comptat amb la participació de la directora de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, Elena Juanola. Vall ha afegit: “Per definir aquest projecte ens hem basat en la informació que ens han traslladat més de 40 empreses sòcies del Clúster en relació a l’activitat industrial en la qual consideren necessari l’ús d’un exoesquelet. De fet, aquestes mateixes companyies ja ens han comunicat el seu interès per utilitzar aquesta tecnologia disruptiva”.
Atesos els bons resultats d’aquesta primera fase del projecte, el CIAC i les empreses implicades duran a terme entre els mesos de febrer i març la segona i última fase de proves d’exoesquelets amb treballadors de Nissan i Meleghy Automotive en el seu entorn laboral real de producció, amb un duració de les proves de torns complets de treball, per tal d’obtenir les conclusions definitives. En paraules de Josep Nadal, Clúster Manager del CIAC: “Amb les evidències que hem obtingut en aquesta primera fase de l’estudi i que ara ampliarem en una última fase, perseguim crear i oferir una guia d’exoesquelets per a les empreses industrials del sector de l’automoció que especifiqui per quins processos productius són aptes, entre d’altres característiques tècniques”.