La UPC i la UOC reten un emotiu homenatge al rector Gabriel Ferraté
Mireia Ferraté Casas, en un moment de la conversa amb el periodista Albert Om en què mostra les icòniques ulleres del seu pare, Gabriel Ferraté
Durant l'acte s'ha repassat el llegat de Ferraté en l'àmbit de la docència, de la mà del professor Josep Amat
Daniel Crespo, rector de la UPC, ha repassat la trajectòria de Ferraté en aquesta universitat
La consellera Núria Montserrat ha destacat de Ferraté que va ser una de les figures més influents de Catalunya
La ballarina Ariadna Saltó Mestre, en el moment final de l'actuació de dansa contemporània que ha posat punt i final a l'acte
La rectora Àngels Fitó i el rector Daniel Crespo, amb les icòniques ulleres de Gabriel Ferraté
La UPC i la UOC han homenatjat, el 13 de març, la trajectòria acadèmica, científica i cívica de Gabriel Ferraté, que va ser rector d’ambdues universitats i que va morir l'11 de febrer de 2024. Les dues universitats han reunit nombroses persones de l’entorn acadèmic, amics i familiars del rector, en un emotiu acte que ha combinat la paraula, la dansa, la poesia i l'art visual, al voltant de la seva figura.
13/03/2025
Amb el nom 'Gabriel Ferraté. Universitari Polièdric', l’acte ha posat en relleu la trajectòria polifacètica de l’enginyer industrial, perit agrícola i catedràtic d'automàtica, que va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), de 1972 a 1976 i de 1978 a 1994, i rector fundador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de 1995 a 2005, i que va morir a l'edat de 91 anys, l'11 de febrer del 2024.
L’homenatge a Ferraté, que ha tingut lloc a l'edifici Vèrtex del Campus Diagonal Nord de la UPC, ha evocat la personalitat polièdrica del rector, combinant la paraula, la dansa, la poesia i l'art visual. Ha comptat amb la intervenció de la seva filla, Mireia Ferraté Casas, filòsofa, arquitecta i alumni de la UPC; així com del rector de la UPC, Daniel Crespo; de la rectora de la UOC, Àngels Fitó, i altres persones vinculades a la trajectòria de Gabriel Ferraté.
El rector Daniel Crespo ha destacat que "Gabriel Ferraté va ser una persona amb una extraordinària combinació de visió i pragmatisme, capaç d'imaginar sense restriccions i de materialitzar la seva visió en projectes tangibles i perdurables. Imaginació i pragmatisme que li van permetre donar dues solucions diferents a una mateixa voluntat d’oferir educació superior, una presencial, la UPC, i l’altra virtual, la UOC”. El rector de la UPC ha afegit que "Ferraté va ser una persona optimista, polifacètica, valenta i tenaç, qualitats que va impregnar a la institució i que permeten a la UPC continuar essent el referent de la tecnologia a Catalunya".
La rectora Àngels Fitó ha afirmat: “A la UOC som directament beneficiaris de la generositat i visió de Gabriel Ferraté. Fa 30 anys, va saber convertir un repte en palanca d’innovació i pensar més enllà”. I ha continuat: “El projecte UOC es bastia damunt una triada pròpia: del seu compromís de servei públic sorgia una fundació privada sense ànim de lucre; de la seva curiositat intel·lectual es generava una institució ‘nativament’ interdisciplinària, sense por de jugar en la frontera i a apostar per una tecnologia aleshores naixent, i de la seva pròpia experiència vital, s’anticipava al valor de la formació al llarg de la vida. En definitiva, Ferraté va ser un ‘rector de rectors'”.
La consellera Núria Montserrat ha destacat de Ferraté que va ser una de les figures més influents de Catalunya: “La seva mirada estratègica i la seva capacitat per anticipar els reptes van ser claus per transformar l’educació superior a Catalunya. La seva aposta per innovar en pedagogia ha permès que milers d’estudiants poguessin formar-se sense barreres". I ha afegit: "El futur de l’educació superior està en la innovació, la qualitat i la inclusió. És responsabilitat nostra seguir treballant sobre aquesta base”.
En l’acte, conduït pel periodista Albert Om, Mireia Ferraté Casas ha recordat el seu pare, Gabriel Ferraté, des d’un punt de vista més íntim i familiar. El professor Josep Amat, que ha parlat del llegat en docència i innovació del rector, ha relatat la seva experiència personal al seu costat, tot fent referència a la seva capacitat d'innovar, d'inventar. Per la seva part, el professor Claudi Alsina ha ressaltat la trajectòria polièdrica del rector Ferraté a través d’un relat epistolar, en el qual ha destacat el lideratge, la capacitat per treballar temes diversos i l’entranyable personalitat de Ferraté.
Una escultura digital que fusiona art i tecnologia
Ferraté, que va ser una persona sàvia, innovadora, visionària i amb una visió de futur extraordinària, va tenir interessos diversos: des de la ciència a les lletres, el compromís públic i privat, l’arrelament local i la percepció global. Una dualitat simbolitzada per la seva mirada característica i les seves grans ulleres, sobre les quals s’ha volgut fer un gest en aquest acte.
La projecció de diferents mapatges (mapping) i una actuació de dansa contemporània amb la ballarina Ariadna Saltó Mestre han servit també per recordar aquesta mirada polièdrica de Ferraté.
Així mateix, en el decurs de l’acte, s’ha presentat el projecte de creació d'una escultura digital interactiva en homenatge a Gabriel Ferraté, per destacar la seva visió transformadora en l’educació, l’enginyeria i la tecnologia. L’obra es desenvoluparà de manera col·laborativa per les artistes Anna Carreras i Mónica Rikić. Des de les seves respectives especialitzacions en art generatiu i robòtica interactiva, ambdues artistes construiran una peça que simbolitzarà la intersecció entre el món material vinculat a l’enginyeria i l’univers virtual i digital. Evocarà el pensament i la trajectòria de Ferraté, que va promoure la innovació i la integració tecnològica en l’educació, advocant per una formació accessible i equitativa. L’obra vol reflectir, doncs, la seva visió d’una societat on la tecnologia i l’art siguin eines d’inclusió i de progrés.
Referent per a la comunitat acadèmica
Nascut a Reus, Baix Camp, el 1932, Gabriel Ferraté Pascual va ser catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) des del 1968, director d’aquest centre del 1969 al 1972 i rector de la llavors Universitat Politècnica de Barcelona del 1972 al 1976, moment en què va ser nomenat director general d'Universitats i Investigació de la Generalitat de Catalunya. Més tard, va ocupar el càrrec de director general de Política Científica. El 1978 va ser elegit de nou rector de la ja anomenada Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), càrrec que va desenvolupar fins al 1994. Un any més tard, el 1995, va fundar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser rector fins al 2005.
Ferraté va destacar com a expert en el camp de la informàtica, l'automàtica i la robòtica, així com pel desenvolupament de sistemes de regulació del trànsit. Entre els càrrecs que va ocupar, va ser director de l'Institut de Cibernètica, vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) i membre del Comitè Executiu de la International Federation of Automatic Control (IFAC). També va presidir l'Institut Cerdà i la Fundació Caixa Tarragona; i va membre del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i del Centre de Lectura de Reus.
Doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i per la Universitat de Lleida (UdL), Gabriel Ferraté va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1996, el Premi Nacional de Telecomunicacions el 2005 i la Medalla d’Honor de la UOC el 2017.
Gabriel Ferraté va llegar, el 1996, més de 6.000 volums de la seva col·lecció de poesia catalana a la Biblioteca de la UPC que porta el seu nom, al Campus Diagonal Nord.