Un investigador de la UPC a Terrassa crea el primer mapa tomogràfic per al diagnòstic del glaucoma
+
Descarregar
Pablo Amil, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DNOLL) de la UPC a Terrassa
Pablo Amil, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DNOLL) de la UPC a Terrassa ha creat un model objectiu que estableix els diferents graus d’obertura de l’angle irido-cornial de l’ull, un element clau per establir el grau de gravetat del glaucoma. Gràcies a aquest model, l’oftalmòleg comptarà amb eina per ajudar al pacient a decidir-se per una intervenció quirúrgica. El mètode s’ha desenvolupat en el marc del projecte europeu Be-Optical i s’ha publicat enguany a ‘Scientific Reports’, de la revista ‘Nature’.
27/05/2019
El glaucoma és la primera causa de ceguera irreversible al món. Consisteix en la degeneració del nervi òptic i en la pèrdua progressiva de la visió perifèrica. La degeneració es produeix a causa d’una excessiva pressió ocular que ocasiona canvis en l’angle irido-cornial.
Per tractar aquesta malaltia, l’oftalmòleg estableix un diagnòstic i aconsella al pacient passar o no pel quiròfan. Tanmateix, la decisió final és del pacient, qui decideix operar-se exclusivament en funció del consell del metge. Ara, l’investigador Pablo Amil, del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DNOLL) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) en col·laboració amb Ulrich Parlitz, investigador del Max Planck Institute for Dynamics and Self-Organization d’Alemanya i de l’Institut de Microcirugía Ocular (IMO) de Barcelona, ha creat una eina que mostrarà de manera objectiva als pacients el grau de gravetat del glaucoma que pateixen i els ajudarà a prendre la decisió d’operar-se.
De més greu a més lleu
Es tracta del primer mapa tomogràfic de diagnosi del glaucoma que consta de 1.000 imatges tomogràfiques de l’angle irido-cornial preses amb la tècnica OCT (Ocular Coherence Tomography) i ordenades sobre un plànol, de manera que el pacient pot ubicar molt fàcilment l’estat del seu ull en la zona d’angles més tancats (la més greu) i la zona d’angles més oberts (la més lleu).
Tal com explica Pablo Amil, “a l’hora de fer un diagnòstic, l’oftalmòleg compta amb una única imatge tomogràfica de l’ull del pacient que mostra l’estat de l’angle irido-cornial. Si l’angle està molt tancat, el drenatge de fluid intern de l’ull s’obstaculitza i la pressió de l’ull augmenta. Normalment, el diagnòstic del metge sempre és bastant precís, però el pacient no compta amb altres elements comparatius per decidir si s’opera. El meu treball permet als pacients comparar de manera senzilla i objectiva, a través d’un mapa d’imatges, el nivell de gravetat de la seva malaltia i ajudar-los a decidir si s’operen”.
Correlació similar amb diagnosis oftalmològiques
Pablo Amil ha creat el primer mapa tomogràfic de diagnosi del glaucoma amb un algoritme d’intel·ligència artificial al què ha sotmès les 1.000 imatges dels angles d’obertura irido-cornial. Posteriorment, les ha ordenat i les ha distribuït en un mateix plànol en zones ordenades per la gravetat (molt greus, greus i lleus) i ha comparat aquesta distribució amb 160 diagnòstics realitzats per oftalmòlegs. El resultat de la correlació és pràcticament igual entre el mapa creat per Amil i el grau de gravetat diagnosticat per l’oftalmòleg.
El mètode desenvolupat per Amil ha estat desenvolupat en el marc del projecte europeu Be-Optical, coordinat per Cristina Masoller, també investigadora del Campus de la UPC a Terrassa. Be-Optical, en què també participa l’IMO, forma joves investigadors i desenvolupa noves metodologies per analitzar dades biomèdiques i contribuir en la detecció precoç de malalties oculars. El projecte també compta amb el suport dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i d’ICREA Acadèmia.
Aquest treball compta amb una patent europea de la UPC, l’Institut Max Planck i l’IMO. I és que el sistema desenvolupat per Amil s’integrarà a mig termini en una nova tecnologia de presa d’imatges tomogràfiques que inclourà el seu model comparatiu i oferirà instantàniament el grau de gravetat del glaucoma al pacient. De fet, la metodologia ha estat publicada recentment a Scientific Reports de la prestigiosa revista Nature i els tres propietaris de la patent ja estan en negociacions amb empreses del sector per portar-la al mercat.
Pablo Amil té 28 anys, és professor de Física a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC i actualment està realitzant el doctorat en Física Computacional i Aplicada al Departament de Física de la UPC.
Per tractar aquesta malaltia, l’oftalmòleg estableix un diagnòstic i aconsella al pacient passar o no pel quiròfan. Tanmateix, la decisió final és del pacient, qui decideix operar-se exclusivament en funció del consell del metge. Ara, l’investigador Pablo Amil, del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DNOLL) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) en col·laboració amb Ulrich Parlitz, investigador del Max Planck Institute for Dynamics and Self-Organization d’Alemanya i de l’Institut de Microcirugía Ocular (IMO) de Barcelona, ha creat una eina que mostrarà de manera objectiva als pacients el grau de gravetat del glaucoma que pateixen i els ajudarà a prendre la decisió d’operar-se.
De més greu a més lleu
Es tracta del primer mapa tomogràfic de diagnosi del glaucoma que consta de 1.000 imatges tomogràfiques de l’angle irido-cornial preses amb la tècnica OCT (Ocular Coherence Tomography) i ordenades sobre un plànol, de manera que el pacient pot ubicar molt fàcilment l’estat del seu ull en la zona d’angles més tancats (la més greu) i la zona d’angles més oberts (la més lleu).
Tal com explica Pablo Amil, “a l’hora de fer un diagnòstic, l’oftalmòleg compta amb una única imatge tomogràfica de l’ull del pacient que mostra l’estat de l’angle irido-cornial. Si l’angle està molt tancat, el drenatge de fluid intern de l’ull s’obstaculitza i la pressió de l’ull augmenta. Normalment, el diagnòstic del metge sempre és bastant precís, però el pacient no compta amb altres elements comparatius per decidir si s’opera. El meu treball permet als pacients comparar de manera senzilla i objectiva, a través d’un mapa d’imatges, el nivell de gravetat de la seva malaltia i ajudar-los a decidir si s’operen”.
Correlació similar amb diagnosis oftalmològiques
Pablo Amil ha creat el primer mapa tomogràfic de diagnosi del glaucoma amb un algoritme d’intel·ligència artificial al què ha sotmès les 1.000 imatges dels angles d’obertura irido-cornial. Posteriorment, les ha ordenat i les ha distribuït en un mateix plànol en zones ordenades per la gravetat (molt greus, greus i lleus) i ha comparat aquesta distribució amb 160 diagnòstics realitzats per oftalmòlegs. El resultat de la correlació és pràcticament igual entre el mapa creat per Amil i el grau de gravetat diagnosticat per l’oftalmòleg.
El mètode desenvolupat per Amil ha estat desenvolupat en el marc del projecte europeu Be-Optical, coordinat per Cristina Masoller, també investigadora del Campus de la UPC a Terrassa. Be-Optical, en què també participa l’IMO, forma joves investigadors i desenvolupa noves metodologies per analitzar dades biomèdiques i contribuir en la detecció precoç de malalties oculars. El projecte també compta amb el suport dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i d’ICREA Acadèmia.
Aquest treball compta amb una patent europea de la UPC, l’Institut Max Planck i l’IMO. I és que el sistema desenvolupat per Amil s’integrarà a mig termini en una nova tecnologia de presa d’imatges tomogràfiques que inclourà el seu model comparatiu i oferirà instantàniament el grau de gravetat del glaucoma al pacient. De fet, la metodologia ha estat publicada recentment a Scientific Reports de la prestigiosa revista Nature i els tres propietaris de la patent ja estan en negociacions amb empreses del sector per portar-la al mercat.
Pablo Amil té 28 anys, és professor de Física a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC i actualment està realitzant el doctorat en Física Computacional i Aplicada al Departament de Física de la UPC.
