La incontinència urinària és qualsevol pèrdua involuntària d’orina. Es tracta d’una malaltia que afecta una de cada tres dones de totes les edats, el que suposa més de 56 milions de persones a Europa i més de 350 milions a tot el món. No es tracta d’un procés normal associat a l’envelliment i comporta un impacte negatiu en la qualitat de vida de les dones que la pateixen. Els principals factors de risc associats a la incontinència urinària són l’embaràs i el part, el sobrepès i l'obesitat i els esports d’alt impacte. Hi ha diversos tractaments que permeten millorar o fer desaparèixer els símptomes, en funció del tipus d’incontinència de què es tracti, i també es poden prendre mesures preventives per evitar la seva aparició.

Un dels enfocaments que ha demostrat la seva utilitat en la prevenció i tractament de la incontinència urinària d’esforç és l’entrenament de la musculatura del sòl pelvià. Consisteix en l’aplicació d’un programa d’exercicis de contracció i relaxació dels músculs que formen la base de la pelvis. Si el tractament se segueix i es realitza correctament, amb la supervisió d’un terapeuta, la taxa de curació o millora pot arribar al 70%. És molt important que la pacient sàpiga si està fent bé els exercicis d’entrenament, i això s’aconsegueix mitjançant dispositius i programes informàtics de biofeedback que enregistren i mostren l’activitat muscular durant els exercicis amb els elèctrodes d’una sonda vaginal. Només alguns dispositius clínics disposen d’aquesta tecnologia i en cap cas es monitora alhora l’activitat abdominal per garantir la correcta execució dels exercicis.

Jocs per a mòbils que motiven les pacients
La solució tecnològica que planteja el projecte europeu WOMEN-UP és un sistema per al tractament a casa, que fa ús dels jocs seriosos (serious games) instal·lats en el mòbil de la dona, amb l’objectiu de motivar-la a complir amb el programa d’exercicis que ha de fer cada dia. Concretament, el sistema està format per tres elements: uns dispositius sense fils que capten les contraccions musculars que són enviades al mòbil, una plataforma web que recull les dades i la progressió del tractament i una aplicació de mòbil que conté els jocs.

“El terapeuta obté la informació de forma telemàtica a través de la plataforma, fa el seguiment i programa exercicis personalitzats, mentre que la pacient pot tenir una primera avaluació dels resultats en temps real. En tot moment, tant la pacient com el terapeuta poden consultar la seva evolució”, explica Miguel Ángel Mañanas, coordinador del projecte i professor del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC.

Primeres proves a Barcelona i Finlàndia
Des de finals del 2016 fins a febrer de 2017 es va realitzar un assaig tècnic amb 21 pacients, 11 a la Unitat de Sòl Pelvià de l’Hospital Clínic i 10 del Kuopio University Hospital (Finlàndia). Aquest estudi ha analitzat el funcionament del primer prototip del sistema i les participants l’han valorat molt positivament i han aportat suggeriments per millorar-lo abans de l’assaig clínic. “Hem vist que amb aquest primer dispositiu les pacients es troben molt més motivades per a fer l’entrenament que abans, per la qual cosa les possibilitats d’èxit en el tractament augmenten”, explica la Dra. Montserrat Espuña, cap de la Unitat de Sòl Pelvià del Clínic.

Assaig clínic amb 300 voluntàries
Pròximament, un grup de 300 dones amb incontinència urinària d’esforç, lleu o moderada, participaran en l’assaig clínic final d’aquest sistema. Es tractarà d’un assaig multicèntric i internacional en què participen l’Hospital Clínic, l’Academic Medical Center d’Amsterdam i el Kuopio University Hospital. En concret, es busquen 110 voluntàries a Barcelona, 110 a Amsterdam i 80 a Finlàndia. Així, es tindrà una mostra àmplia i variada que permetrà tenir en compte les valoracions de pacients, metges i terapeutes de sistemes sanitaris que fan servir pautes diferents per assolir un mateix objectiu: l’entrenament continuat dels músculs del sòl pelvià.