La detecció ràpida i optimitzada de les mutacions que provoquen càncer, una xarxa elèctrica intel·ligent per a les energies renovables i un sistema per protegir molins de vent i aeronaus de les amenaces dels llamps són els tres projectes liderats per professors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que han estat seleccionats en la primera convocatòria del programa MIT-Spain “la Caixa” Foundation Seed Fund, corresponent al 2017. La presentació dels projectes seleccionats ha tingut lloc el 18 d’abril, a Barcelona.

Entre els projectes que s'impulsaran al MIT en l’àmbit de la salut s’inclou el projecte del BSC-CNS Genòmica computacional mitjançant Flash i acceleradors, liderat per David Carrera, que també és professor del Departament d’Arquitectura de Computadors de la UPC, juntament amb Arvind Mith, del MIT. A l’era del big data, el gran volum d’informació disponible no es pot processar amb eines tradicionals. L’algoritme Smufin és un mètode computacional que permet detectar de forma ràpida, precisa i senzilla mutacions que causen càncer i incideixen en la seva progressió. Per aconseguir-ho, Smufin analitza i compara el genoma d’una mostra sana amb el d’una de tumoral del mateix pacient. Fins ara, l’algoritme tarda entre 8 i 15 hores a obtenir resultats de les alteracions genètiques mitjançant el processament de 16 màquines. El repte és accelerar el mètode per aconseguir els mateixos resultats en menys temps i utilitzant menys recursos informàtic.

En camp de l’energia s’ha seleccionat el projecte Sistemes intel·ligents de protecció contra descàrregues elèctriques per a aeronaus i molins de vent, liderat per Joan Montanyà, del grup de recerca de Llamps, Electricitat Atmosfèrica i Alta Tensió i professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, i Carmen Guerra-García, del MIT. Una de les amenaces més grans per als molins de vent i les aeronaus són els llamps que poden provocar aquests amb les seves turbines, en presència de tempesta, pels canvis que provoquen en el camp elèctric dels núvols. Els nous materials amb què estan fets els molins de vent i les aeronaus fan que aquests aparells siguin més nets i eficients, però també més costosos de reparar en cas de patir una descàrrega elèctrica. A més, els dispositius ocupen cada vegada més superfície i són més sensibles als llamps. L’objectiu és analitzar per què aquests nous materials dels molins de vent i les aeronaus tenen predisposició a generar descàrregues elèctriques, amb la finalitat de desenvolupar un sistema intel·ligent de protecció contra els llamps autoprovocat. En aquesta col·laboració dos estudiants de l’ESEIAAT faran properament una estada al MIT.

També en l’àmbit de l’energia ha estat seleccionat el projecte Control de sistemes verds d’energia robust, òptim i fiable, liderat per Carlos Ocampo-Martínez, professor associat del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial i de l’IRI —institut de recerca vinculat a la UPC i al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)— i Richard Braatz, del MIT. El futur energètic del planeta passa per les fonts d’energia renovables, més respectuoses amb el medi ambient, en substitució dels combustibles fòssils per reduir la contaminació ambiental. En aquest context, la xarxa elèctrica passarà d’estar centralitzada i controlada de manera vertical per un únic operador, a la interacció de diferents empreses i usuaris que generaran, distribuiran i consumiran energies netes. Totes les parts es trobaran al mateix escenari, anomenat xarxa intel·ligent. L’objectiu és desenvolupar de forma col·laborativa un sistema fiable per integrar fonts d’energies   renovables.   Aquest   control   permetrà   optimitzar-ne   els   comportament.

Pel que fa a l’altre projecte seleccionat del BSC-CNS, que porta per títol Aparellaments multi-1bit en circuits quàntics de superconducció, se centra en l’aplicació dels superconductors en els ordinadors quàntics i el coordina Pol Forn-Díaz, juntament amb William D. Oliver, del M.

El projecte de l’IBEC, titulat Bioenginyeria contra el càncer, estudia els estímuls mecànics de les cèl·lules en la lluita contra el càncer, està coordinat pel director del centre, Josep Samitier, juntament amb Roger Kamm, del MIT.

La finalitat del programa MIT-Spain “la Caixa” Foundation Seed Fund, impulsat conjuntament per la Fundació Bancària ”la Caixa” i  l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), és promoure el coneixement i la recerca capdavantera per afrontar els grans reptes del segle XXI. En aquesta convocatòria s’han presentat 30 projectes de 24 centres de recerca de l’Estat, dels quals s’han seleccionat 12 en diferents àmbits.

Més informació:

• Seleccionats 12 projectes del programa MIT-Spain “la Caixa” Foundation Seed Fund que potencien la recerca de frontera