El LAB alerta que la contaminació acústica amenaça l'equilibri natural dels oceans
L'expedició suïssa The Ocean Mapping Expedition que fa la volta al món a bord del veler Fleur de Passion durant quatre anys (2015-2019), seguint l'estela de Magallanes, ha identificat ja, en el marc del programa The Winds of Change, nombroses zones de forta emissió de metà i diòxid de carboni entre Mactán (Filipines) i Singapur, port en el qual l'expedició fa escala, des del 13 de març. Un altre dels projectes que va a bord d’aquesta expedició és ‘20.000 sons sota el mar’, del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, el qual alerta que cap regió del globus està lliure ja de contaminació acústica, excepte entre la Polinèsia francesa i Austràlia.
14/03/2018
Iniciat a Mactán (Filipines) el desembre del 2017, el projecte pioner de monitoratge continu dels gasos d'efecte hivernacle en la superfície dels oceans The Winds of Change, que es duu a terme a bord del veler suís Fleur de Passion, en col·laboració amb la Universitat de Ginebra, en el marc de The Ocean Mapping Expedition ha permès recollir en temps real i de manera contínua dades de referència essencials sobre les concentracions de metà i diòxid de carboni al llarg de tota la ruta del vaixell fins a Singapur, on fa escala des del 13 de març i fins al proper dia 25 de març, procedent de Brunei i de Kuching. El programa The Winds of Change ha permès, així mateix, identificar els primers punts crítics d'aquestes zones de forta emissió de gasos d'efecte hivernacle la dinàmica requereix una vigilància especial per part de la comunitat científica.
El programa té com a objectiu aportar a la comunitat científica dades de camp inèdites que contribueixin a una millor comprensió del paper dels oceans en el problema de l'escalfament global. Els científics de l’expedició alerten que a la vista de la preocupant evolució del clima i de l’acidificació dels oceans que se’n deriva, s’han de revisar de manera urgent els conceptes sobre el cicle del carboni a escala global. “Les concentracions de metà i de diòxid de carboni experimenten clars augments en la proximitat de les ciutats, prop de les illes i en la superfície de les aigües poc profundes o, dit d'una altra manera, en les zones amb impacte de l'activitat humana i on s'observa una major proliferació d'algues”, explica el professor Daniel McGinnis, cap del Grup de Física Aquàtica de la Universitat de Ginebra i responsable del projecte. “En el projecte ja s’han revelat molts punts crítics, zones amb una taxa d’emissió de gasos d’efecte hivernacle molt elevada que requeririen estudis més profunds, com per exemple a Mactán, on s’han detectat emissions de metà més de sis cops superiors a la mitjana”, afirma el professor McGinnis.
La perturbació dels ecosistemes marins
The Ocean Mapping Expedition, que té com a objectiu contribuir a una major conscienciació sobre els reptes del desenvolupament sostenible, dirigeix altres dos programes inèdits. Un és el projecte '20.000 sons sota el mar', del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC, i dirigit per l’investigador Michel André, l'únic espanyol en aquesta expedició i que es dedica a realitzar el mapa intern de la contaminació sonora en els oceans. “La contaminació acústica dels oceans és reconeguda actualment com una de les més importants fonts de pertorbació dels ecosistemes marins i una amenaça contra l’equilibri natural dels oceans”, recorda Michel André, responsable del projecte '20.000 sons sota el mar'.
“Aquesta contaminació és poc coneguda pel gran públic, ja que és invisible i inaudible a l’oïda humana. Tanmateix, augmenta amb el desenvolupament de les activitats industrials al mar i es difon a gran velocitat fins a tots els racons del planeta, fins a tal punt que pràcticament cap regió del globus n’està lliure”, afirma Michel André. I afegeix: “Excepte, potser, entre la Polinèsia francesa i Austràlia, on els nivells de soroll registrats per l’expedició s’aproximen al nivell natural dels oceans, és a dir, un nivell de contaminació acústica zero, equivalent al que existia en l’era preindustrial”, precisa Michel André. Els primers registres es poden consultar a través d'Internet: http://omexpedition.listentothedeep.com/acoustics/
En canvi, en altres regions del món, com a la Gran Barrera de Coral, és diferent. “Degut a que la majoria dels organismes vius que es s’hi troben produeixen sons, cartografiar el paisatge sonor d’aquest entorn és crucial per comprendre els canvis en curs”, explica el científic de la UPC.
“El programa ‘20.000 sons sota el mar’ ha pres mostres de sons en diferents llocs que estan sent analitzades i comparades amb l'estat de salut dels esculls de coral afectats. Es preveu que això contribueixi significativament a la comprensió de l'abast del dany que està experimentant aquest ecosistema”, afirma Michel André. De Sevilla a Singapur, la tripulació ha recollit fins ara 148 mostres d’aigua en superfície que estan essent analitzades pels biòlegs d’Oceaneye. La cartografia de les mostres analitzades es pot consultar a www.oceaneye.ch/cartographie.
El sistema d’hidròfons de ‘20.000 sons sota el mar’ detecta i classifica automàticament tots els sons d’origen humà o naturals, al llarg del recorregut del veler Fleur de Passion per tot el món. Es tracta d’un dispositiu innovador que integra tecnologia d’internet, la qual cosa permet el control a distància de manera que la tripulació a bord només ha d’introduir hidròfons a l’aigua i els investigadors del LAB poden activar i manipular els equipaments de recollida i transmissió de dades des del Laboratori. El sistema, a més, envia, a temps real, els sons i les imatges captades amb càmeres submarines instal·lades als hidròfons, als investigadors del LAB, laboratori vinculat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), al Campus de la UPC en aquesta localitat.
A més d'aquest projecte, a bord del veler es desenvolupa també el programa ‘Micromégas’, sobre la contaminació per microplàstics, en col·laboració amb l'associació Oceaneye de Ginebra.
Des d'abril de 2017, l'expedició va obrir, a més, un segon camp d'investigació sobre l'escalfament global, un altre gran impacte humà sobre els oceans juntament amb la contaminació i la sobrepesca. En col·laboració amb el projecte ‘CoralWatch’ de la Universitat de Queensland a Brisbane (Austràlia), la tripulació del Fleur de Passion realitza observacions de l'estat de salut dels corals, víctimes d'un procés de blanquejament vinculat a l'escalfament de les aigües. A mitjan de març, s'han dut a terme més de 1.300 observacions a Austràlia, les Illes Salomó, Papua-Nova Guinea, Indonèsia i Filipines, a mesura que l'expedició avança en la seva ruta seguint l'estela de Magallanes. Aquesta informació, transmesa a CoralWatch, passa a formar part d'una àmplia base de dades generada pel projecte i que abasta 77 països.
El projecte '20.000 sons sota el mar' de la UPC també contribueix a entendre l'estat de salut de la Gran Barrera de Coral mesurant el seu paisatge sonor a una escala fins ara mai estudiada.
El programa té com a objectiu aportar a la comunitat científica dades de camp inèdites que contribueixin a una millor comprensió del paper dels oceans en el problema de l'escalfament global. Els científics de l’expedició alerten que a la vista de la preocupant evolució del clima i de l’acidificació dels oceans que se’n deriva, s’han de revisar de manera urgent els conceptes sobre el cicle del carboni a escala global. “Les concentracions de metà i de diòxid de carboni experimenten clars augments en la proximitat de les ciutats, prop de les illes i en la superfície de les aigües poc profundes o, dit d'una altra manera, en les zones amb impacte de l'activitat humana i on s'observa una major proliferació d'algues”, explica el professor Daniel McGinnis, cap del Grup de Física Aquàtica de la Universitat de Ginebra i responsable del projecte. “En el projecte ja s’han revelat molts punts crítics, zones amb una taxa d’emissió de gasos d’efecte hivernacle molt elevada que requeririen estudis més profunds, com per exemple a Mactán, on s’han detectat emissions de metà més de sis cops superiors a la mitjana”, afirma el professor McGinnis.
La perturbació dels ecosistemes marins
The Ocean Mapping Expedition, que té com a objectiu contribuir a una major conscienciació sobre els reptes del desenvolupament sostenible, dirigeix altres dos programes inèdits. Un és el projecte '20.000 sons sota el mar', del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC, i dirigit per l’investigador Michel André, l'únic espanyol en aquesta expedició i que es dedica a realitzar el mapa intern de la contaminació sonora en els oceans. “La contaminació acústica dels oceans és reconeguda actualment com una de les més importants fonts de pertorbació dels ecosistemes marins i una amenaça contra l’equilibri natural dels oceans”, recorda Michel André, responsable del projecte '20.000 sons sota el mar'.
“Aquesta contaminació és poc coneguda pel gran públic, ja que és invisible i inaudible a l’oïda humana. Tanmateix, augmenta amb el desenvolupament de les activitats industrials al mar i es difon a gran velocitat fins a tots els racons del planeta, fins a tal punt que pràcticament cap regió del globus n’està lliure”, afirma Michel André. I afegeix: “Excepte, potser, entre la Polinèsia francesa i Austràlia, on els nivells de soroll registrats per l’expedició s’aproximen al nivell natural dels oceans, és a dir, un nivell de contaminació acústica zero, equivalent al que existia en l’era preindustrial”, precisa Michel André. Els primers registres es poden consultar a través d'Internet: http://omexpedition.listentothedeep.com/acoustics/
En canvi, en altres regions del món, com a la Gran Barrera de Coral, és diferent. “Degut a que la majoria dels organismes vius que es s’hi troben produeixen sons, cartografiar el paisatge sonor d’aquest entorn és crucial per comprendre els canvis en curs”, explica el científic de la UPC.
“El programa ‘20.000 sons sota el mar’ ha pres mostres de sons en diferents llocs que estan sent analitzades i comparades amb l'estat de salut dels esculls de coral afectats. Es preveu que això contribueixi significativament a la comprensió de l'abast del dany que està experimentant aquest ecosistema”, afirma Michel André. De Sevilla a Singapur, la tripulació ha recollit fins ara 148 mostres d’aigua en superfície que estan essent analitzades pels biòlegs d’Oceaneye. La cartografia de les mostres analitzades es pot consultar a www.oceaneye.ch/cartographie.
El sistema d’hidròfons de ‘20.000 sons sota el mar’ detecta i classifica automàticament tots els sons d’origen humà o naturals, al llarg del recorregut del veler Fleur de Passion per tot el món. Es tracta d’un dispositiu innovador que integra tecnologia d’internet, la qual cosa permet el control a distància de manera que la tripulació a bord només ha d’introduir hidròfons a l’aigua i els investigadors del LAB poden activar i manipular els equipaments de recollida i transmissió de dades des del Laboratori. El sistema, a més, envia, a temps real, els sons i les imatges captades amb càmeres submarines instal·lades als hidròfons, als investigadors del LAB, laboratori vinculat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), al Campus de la UPC en aquesta localitat.
A més d'aquest projecte, a bord del veler es desenvolupa també el programa ‘Micromégas’, sobre la contaminació per microplàstics, en col·laboració amb l'associació Oceaneye de Ginebra.
Des d'abril de 2017, l'expedició va obrir, a més, un segon camp d'investigació sobre l'escalfament global, un altre gran impacte humà sobre els oceans juntament amb la contaminació i la sobrepesca. En col·laboració amb el projecte ‘CoralWatch’ de la Universitat de Queensland a Brisbane (Austràlia), la tripulació del Fleur de Passion realitza observacions de l'estat de salut dels corals, víctimes d'un procés de blanquejament vinculat a l'escalfament de les aigües. A mitjan de març, s'han dut a terme més de 1.300 observacions a Austràlia, les Illes Salomó, Papua-Nova Guinea, Indonèsia i Filipines, a mesura que l'expedició avança en la seva ruta seguint l'estela de Magallanes. Aquesta informació, transmesa a CoralWatch, passa a formar part d'una àmplia base de dades generada pel projecte i que abasta 77 països.
El projecte '20.000 sons sota el mar' de la UPC també contribueix a entendre l'estat de salut de la Gran Barrera de Coral mesurant el seu paisatge sonor a una escala fins ara mai estudiada.