El període competitiu en el tennis professional s’inicia el mes de gener i finalitza el mes de desembre, fet que exigeix que els jugadors mantinguin el màxim rendiment esportiu durant llargs períodes de temps. Durant els darrers anys, les mateixes demandes del joc, que inclouen accions d’alta intensitat i explosives, han anat augmentant progressivament, fet que ha suposat un increment gradual de les exigències del tennis tant des del punt de vista físic com mental. A més a més, i a diferència d'altres esports, els partits de tennis no tenen una durada fixa, cosa que fa que aquestes exigències físiques i mentals puguin provocar un desgast notable. Aquesta combinació de factors ha portat a un increment en els darrers 25 anys de les retirades durant els partits per lesió o esgotament en els circuits professionals, que se situa com a mínim en un increment del 25 % al circuit masculí (ATP) i d’un 50 % al femení (WTA).

Tres nous estudis epidemiològics portats a terme per un equip multidisciplinari i internacional d’investigadors liderats pels doctors de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) de la Universitat de Barcelona Ernest Baiget i Martí Casals −professor també a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)−, juntament amb Miguel Crespo, de la International Tennis Federation (ITF), i Jordi Cortés, de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), analitzen les retirades en aquests tornejos durant més de quatre dècades, i ofereixen dades valuoses per a la gestió i planificació d'esdeveniments esportius i per optimitzar les estratègies d’entrenament de tennistes professionals. Jordi Cortés, investigador del Departament d'Estadística i Investigació Operativa i professor de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la UPC, ha contribuït en el disseny estadístic de l'estudi, ajudant a definir les variables clau i seleccionant els models estadístics més pertinents. També ha participat en la revisió de l'anàlisi principal de cada estudi i en la interpretació dels resultats.

Des de finals dels anys noranta del s. XX, s'ha observat un augment rellevant en les retirades tant en el circuit ATP com en el WTA, un increment que coincideix amb la intensitat i densitat més grans dels calendaris de competició. Les dades subratllen la necessitat de revisar les planificacions del descans i la recuperació dels jugadors, així com l’entrenament per reduir el risc de retirades durant els partits.

Les investigacions dutes a terme mostren que aspectes propis de la competició, com ara la superfície de joc, el tipus de torneig o la ronda exerceixen una influència en les retirades dels jugadors i de les jugadores professionals. Per exemple, les retirades són més freqüents en pistes dures, ja que les desacceleracions que es produeixen durant el joc són més agressives i intenses i poden provocar més lesions. En el tennis els desplaçaments són curts i es caracteritzen per canvis de direcció constants (de mitjana uns 2,5 canvis per punt), que comporten acceleracions i desacceleracions contínues.

La recerca també evidencia que en els tornejos de màxim nivell (ATP i WTA) les retirades de tennistes són més habituals en la categoria Màster 1000 en ATP o Premier en WTA, que mostren taxes d’1.03 retirades en el cas dels homes i 1.65 retirades en el de les dones per cada 1.000 jocs disputats, en comparació amb el Grand Slam o ATP 250 i ATP500. En tornejos de segon i tercer nivell dels circuits ATP i WTA, els homes tenen una taxa d’1.56 retirades per cada 1.000 jocs disputats, mentre que les dones en tenen una d’1.36. La incidència global de retirades en tornejos ATP i WTA tour és de 0.87 en homes i de 0.81 en dones. A més a més, l'edat incrementa el risc de retirada en els homes, però no té un efecte rellevant en les dones.

Copa Davis
En el context de la Copa Davis, les retirades es concentren en els partits finals de la sèrie, particularment en pistes dures, fet que revela els efectes que pot exercir la pressió competitiva sobre les retirades. Les lesions a les extremitats inferiors són les més freqüents, amb una incidència d’1.05 retirades per cada 1.000 jocs (inferior a la de torneigs dels circuits ATP i WTA). Aquestes dades proporcionen una informació molt útil per replantejar la gestió dels tornejos de seleccions.

També cal tenir en compte que, segons un estudi de la Copa Davis, a partir dels 27 anys dels tennistes masculins, cada 5 anys es duplica la incidència de retirades. És a dir, els tennistes de 32 anys tenen una incidència estimada de retirar-se d’un partit que és el doble dels de 27 anys. Així doncs, i tenint en compte aquests factors, els investigadors destaquen la necessitat de personalitzar les estratègies d'entrenament i recuperació. A més, subratllen la importància de prendre en consideració la ciència de dades i el pensament estadístic i epidemiològic en tennis per dissenyar estratègies basades en evidència, que podrien oferir un avantatge competitiu.

Implicacions per a la planificació i gestió
Les conclusions d'aquests estudis poden servir de guia per dissenyar estratègies que millorin la salut i el rendiment dels jugadors professionals. Els seus autors proposen, per exemple, que l’ATP i la WTA valorin bé quantes competicions o partits anuals d’alt nivell pot fer un jugador sense que la seva salut entri en risc. Un altre element a tenir en compte, segons Ernest Baiget i Martí Casals, investigadors de l’INEFC, és que “a l’hora de planificar el calendari de competicions, s’hauria de pensar bé quin és l’interval de temps necessari entre competicions importants per tal que el jugador es pugui recuperar de la competició anterior i preparar adequadament la següent”. Així mateix, convindria que les organitzacions distribuïssin el calendari en funció de les superfícies de joc amb l’objectiu de reduir el risc de retirades en els diferents tornejos.

Els organitzadors de tornejos, entrenadors, preparadors físics i professionals de la salut haurien d’adaptar els seus plans de preparació, recuperació i entrenament segons les condicions del torneig i les característiques individuals dels jugadors i jugadores professionals amb l’objectiu de millorar el seu benestar i la seva salut. Aquesta consideració és especialment rellevant en el moment actual, en què les demandes físiques en el tennis professional continuen augmentant.

Recerca en tennis i futur de la recerca
El tennis, i els esports de raqueta en general, són dels esports més seguits des del punt de vista competitiu i més practicats en l’àmbit de la salut i la recreació. Aquesta investigació, que abasta un ampli període de temps, ofereix una visió completa de l'evolució sobre el fenomen de les retirades en la competició i permet comprendre millor alguns factors clau que les influeixen. Segons Baiget i Casals, "hi ha una necessitat creixent de recollir més dades i sistemes d’informació validats sobre les retirades en el tennis i els esports de raqueta, siguin per lesió, malaltia o altres factors". Aquestes dades poden proporcionar llum sobre aspectes menys estudiats i ajudar a desenvolupar estratègies de prevenció més eficients.  

Amb una mirada de futur, els investigadors ja estan explorant nous àmbits mai estudiats fins ara, com són els factors que poden influir en els walkovers i defaults, aspectes directament relacionats amb la salut mental (component crucial en el tennis professional). També es plantegen analitzar les incidències de retirades en altres col·lectius com són els jugadors en formació o jugadors veterans o sènior. “És essencial promoure la recerca científica en els esports de raqueta”, afegeixen Baiget i Casals, que subratllen la necessitat de millorar les condicions de pràctica tant al màxim nivell competitiu com per a aquells jugadors que practiquen aquest esport com a via per millorar la seva salut.

Els tres estudis que s'han publicat han seguit els estàndards d’Open Science, garantint l'accés obert i la transparència de les dades. En aquests treballs també hi han col·laborat investigadors d’institucions com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), la Marshall University i la University of Southern California de Los Angeles (EUA).