Les tecnologies emergents han contribuït a l’augment de la bretxa social, ja que una part de la població no hi té accés, i s’han implantat de manera ràpida sense que s’hagi rebut la formació necessària per fer-les servir críticament. Unes desigualtats que poden ser de molts tipus: de gènere, culturals, socials... La inclusió digital implica lluitar polièdricament vers aquestes desigualtats, però, quins reptes socials hi ha davant l’emergència de les noves tecnologies? Com es poden combatre aquestes desigualtats?

En els diferents diàlegs del cicle ‘Tecnologies emergents i desigualtats’ coorganitzat pel Palau Macaya de la Fundació “la Caixa” i la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), amb la col·laboració de Digital Future Society, i que ha tingut lloc al Palau Macaya (passeig de Sant Joan, 108, Barcelona), s'ha buscat donar resposta a algunes d’aquestes qüestions i també plantejar-ne de noves. S’ha analitzat la situació actual de la relació entre els éssers humans i la tecnologia, i com es poden combatre aquestes desigualtats, potser amb l’ajut de la tecnologia.

El cicle ha estat comissariat pel professor i investigador de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UPC Antoni Hernández-Fernández, amb la col·laboració de Carles Sora, director del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC. El cicle ha plantejat, sota una perspectiva educativa i inclusiva, un debat social que ha posat el focus en tres àmbits: l'educació i alfabetització digital, la inclusió digital i els reptes emergents i desigualtats. Així, de la mà d’experts de primera línia, tant locals com internacionals, s’han tractat qüestions com ara la bretxa digital, la desinformació i les fake news, la infrarepresentació de la dona en el món de la tecnologia, la protecció de dades, la tecnoètica o la happycràcia. El cicle ha posicionat, un cop més, Barcelona com a capital de l’humanisme tecnològic.

Les sessions s'han fet presencialment al Palau Macaya i també s'han pogut seguir en directe per YouTube. Cada sessió ha comptat amb un diàleg introductori i una taula rodona final amb la intervenció de joves estudiants i alumni de la UPC.

• Alfabetització i bretxa digital, el 20 d’abril
  Actualment, l’accés a la tecnologia influeix en les nostres relacions personals i en les oportunitats que podem tenir en la societat.
  En aquest primer diàleg, Eva Vidal,  professora i investigadora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la UPC, i Yolanda Rueda, activista social i fundadora de Cibervoluntarios, han posat de manifest l’augment de distàncies socials que s’ha produït pel fet que part de la població no tingui accés a les noves tecnologies, ni estigui alfabetitzada digitalment.
  El debat ha girat al voltant de com es pot afavorir el bon ús de la tecnologia per superar aquestes desigualtats socials.
  Vídeo de la sessió

• Desinformació, deep fakes i habilitats digitals, el 29 d’abril
  Com funcionen la propaganda, la manipulació informativa i l’espionatge a les xarxes? Són les fake news i els memes sistemes de control social encoberts? Quines desigualtats i biaixos crea la societat digital? .
  La directora de teatre, activista social i dramaturga Simona Levi, impulsora de Xnet i de la plataforma ciutadana 15MPARATO, i Carles Sora, director del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC, han descrit, en aquest segon diàleg, els perills de la desinformació i els deep fakes en la societat actual, així com les desigualtats i els biaixos socials que generen aquestes poderoses tecnologies de control. Així mateix, han presentat eines per protegir-nos-en.
  Vídeo de la sessió

• Dona, tecnologia i inclusió, el 4 de maig
  Les dones estan infrarepresentades en el sector tecnològic. És aquesta marginació tecnològica una causa o una conseqüència de la desigualtat de gènere? Las dones de classes desfavorides, resten encara més al marge dels avenços tecnològics?
  Han abordat aquesta temàtica, que centrarà el tercer diàleg, Cristina Colom, directora de Digital Future Society, i Núria Salan, professora, investigadora i sotsdirectora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.
  Vídeo de la sessió.

• Drets digitals i dades personals, 11 de maig
  A l’era del big data generem diàriament quantitats ingents de dades que sovint es troben en mans de grans corporacions. En aquest context on la protecció de dades i la seguretat xoquen amb el dret a la informació: quins drets i deures digitals tenim? Quins perills hi ha darrere d’aquesta sobreexposició personal?
  En el quart diàleg del cicle, Renata Ávila, de <A+> Alliance i reconeguda advocada de Julien Assange, ha exposat el cas paradigmàtic de Wikileaks, mentre que Liliana Arroyo, investigadora i docent d’ESADE, ha tractat els perills de la sobreexposició a les xarxes socials.
  Vídeo de la sessió.

• Reconeixement facial, IA i tecnoètica, el 19 de maig
  El reconeixement facial s'ha utilitzat per monitoritzar els desplaçaments de la població, controlar la pandèmia de la COVID-19 o millorar la seguretat. Els sistemes d’intel·ligència artificial poden actualment suplantar la nostra identitat en vídeos, imatges i altres continguts digitals? Agreugen les diferències socials aquestes tecnologies? Està justificat èticament aquest control social mitjançant algoritmes?
  Cecilio Angulo, investigador de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research (IDEAI) de la UPC, i Carissa Véliz, professora i investigadora de la Universitat d’Oxford, reflexionaran sobre els dilemes ètics que susciten aquestes tecnologies, en el que serà el cinquè diàleg del cicle.
  Vídeo de la sessió.

• Tecnologia contra les desigualtats durant la pandèmia, el 26 de maig
  La pandèmia per la COVID-19 ha evidenciat que les noves tecnologies són imprescindibles però, a la vegada, ha posat de manifest les limitacions i l’augment de diferències socials, ja que no tothom hi pot accedir o no sap emprar-les.
  En el sisè diàleg, Eduard Martín, director del programa de 5G a Mobile World Capital Barcelona, i Maria Visa, fundadora de la start-up MTS Tech i professora d’Elisava, han mostrat el potencial de les tecnologies per plantar cara a la pandèmia, des de la perspectiva de les indústries tecnològiques.
  Vídeo de la sessió.
  
  
• Happycràcia: felicitat i desigualtat social?, l’1 de juny
  És la indústria de la felicitat una manera de resignar les persones més desfavorides a la seva situació? Quin rol tenen les tecnologies en el nostre benestar i al si d’aquesta indústria? En aquest setè diàleg, que clausura el cicle, Eva Illouz, investigadora de la Universitat Hebrea de Jerusalem, i Edgar Cabanas, professor i investigador de la Universidad Camilo José Cela, i coautors del best-seller Happycràcia, reflexionaran sobre el rol de les tecnologies en el mercat emergent de la felicitat i el seu impacte socioeconòmic, com a generador o justificador de la desigualtat.
  Vídeo de la sessió.

Més informació

• Web del cicle: Tecnologies Emergents i Desigualtats
• Vídeo de la 1a sessió: 'Alfabetització i bretxa digital'
• Vídeo de la 2a sessió: 'Desinformació, deep fakes i habilitats digitals'
• Vídeo de la 3a sessió: 'Dona, tecnologia i inclusió'
• Vídeo de la 4a sessió: 'Drets digitals i dades personals'
• Vídeo de la 5a sessió: 'Reconeixement facial, IA i tecnoètica'
• Vídeo de la 6a sessió: 'Tecnologia contra les desigualtats durant la pandèmia'
• Vídeo de la 7a sessió: 'Happycràcia: felicitat i desigualtat social?'