"Als voltants de l'escola hi havia molta policia a cavall. Els manifestants els tiràvem rodaments de boles de coixinets sota les potes dels cavalls perquè caiguessin, però algun policia va aconseguir fins i tot entrar a l'escola a cavall". Així recorda el professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Carles Vinardell els aldarulls a l'avinguda Diagonal de Barcelona en protesta per la massacre de Vitòria-Gasteiz.

En aquell moment, com a estudiant d'Arquitectura, Carles Vinardell era delegat de 3r curs. Explica que l'assemblea del curs va decidir dur a terme una acció de protesta contra els fets de Vitòria: pintar la façana de l'edifici amb pintura vermella. Van fer una recol·lecta, i el mateix Vilardell, amb l'altre delegat de curs, Josep Maria Lucchetti, i un company més van comprar la pintura, que van dissoldre perquè rellisqués per la façana. "Vam pujar al setè pis i vam vessar la pintura per la façana. En aquell moment, els 'grisos' estaven ja a l'interior de l'edifici i pujaven per les escales, així que vam sortir corrent per fugir per l'ascensor. Vam poder escapar travessant la biblioteca i saltant per les finestres, que tocaven al pàrquing, així que vam agafar el cotxe i vam marxar".

Des d'aquell moment, la taca de pintura de la façana de l'ETSAB esdevé un símbol de la lluita antifranquista. És per això que ara, les obres de rehabilitació de la façana previstes per als propers mesos no afectaran la taca pel seu valor com a element de la memòria històrica d'aquella època.

En record dels morts de Vitòria
Els fets produïts a Vitoria-Gasteiz el 3 de març de 1976 es recorden com una de les pitjors massacres de la transició espanyola i l'agressió més gran contra la classe obrera en la història del País Basc. A les 17:10 h d'aquell dia, la policia espanyola llançava gasos lacrimògens i material antidisturbis per desallotjar l'església de San Francisco de Asís, al barri de Zaramaga. Al temple es congregaven milers de treballadors i treballadores per assistir a una assemblea, després de dos mesos de vaga per reivindicar millores laborals. En sortir de l'església preses pel pànic i la sensació d'asfíxia, van ser colpejades per la policia que va començar a disparar de forma indiscriminada, provocant cinc morts i més d'un centenar de ferits. 

La proximitat ideològica d'aquests fets amb les protestes per l'execució de Salvador Puig Antich, el 2 de març de 1974, ha fet relacionar històricament la taca de pintura de la façana de l'ETSAB amb els aldarulls arran de la mort del líder anarquista català, del qual la pintura vermella també simbolitzaria la sang vessada, tot i que ambdós esdeveniments van tenir lloc en dates diferents.