Carlos Alemán centra l'activitat investigadora d'Alemán al disseny de dispositius biomèdics intel·ligents per a la detecció, el lliurament controlat de fàrmacs i la regeneració de teixits; així com el disseny de dispositius electrònics sense metall i de catalitzadors electrotèrmics basats en bioceràmica.

L'investigador destinarà l’ajut a tres línies de recerca. Una centrada a estudiar els dispositius biomèdics: sistemes híbrids multiresponsius per a dispositius biomèdics multitasca, com per ara bastides per a l'alliberament simultani de fàrmacs i el monitoratge en temps real; dispositius intel·ligents que responguin a estímuls químics i físics (temperatura i/o pressió); implants amb sensors per al seguiment d'infeccions bacterianes, i nanomembranes per al transport selectiu de metabòlits que, alhora, afavoreixin la migració cel·lular preferent.

La segona línia se centra en el disseny de dispositius electrònics sense metall, com ara elèctrodes recarregables, flexibles i compressibles construïts amb polímers tractats amb plasma i/o biohidrogels conductors.

La tercera línia d’estudi és la catàlisi electrotèrmica mitjançant bioceràmics polaritzats: es dissenyaran materials bioceràmics per a la seva aplicació com a catalitzadors.

Alemán dirigeix, des del 2003, el grup de recerca d’Innovació en Materials i Enginyeria Molecular-Biomaterials per a Teràpies Regeneratives i és director del grup TECNIO Innovació en Materials i Enginyeria Molecular-Centre d'Integritat Estructural, Fiabilitat i Micromecànica dels Materials. També és investigador associat de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Albert Atserias fa recerca en lògica i teoria de la computació. La seva especialitat és la teoria de la complexitat computacional i algorísmica i, més concretament, la complexitat descriptiva i de demostracions. Els pròxims cinc anys dedicarà els seus esforços a perseguir la línia de recerca en complexitat algorísmica que pretén establir les variants de les conjectures més importants de l’àrea, com les famoses P != NP o P = BPP, en models no estàndard de computació. L’objectiu de la recerca és arribar a establir aquestes conjectures en models no estàndard que, tanmateix, siguin prou realistes perquè encara se’n puguin deduir algunes de les seves conseqüències més rellevants per als fonaments de la complexitat algorísmica, com per exemple l’existència de generadors de bits pseudoaleatoris garantits.

La complexitat computacional estudia les limitacions dels algorismes: què poden fer i, sobretot, què no poden fer els ordinadors. La conjectura P != NP prediu que, per resoldre algunes tasques algorísmiques, seran necessaris més recursos dels que mai podrem disposar. Aquesta conjectura és un dels set problemes del mil·lenni establerts per la Fundació Clay.

Atserias és catedràtic del Departament de Ciències de Computació, professor a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), membre del grup de recerca en Algorísmia, Bioinformàtica, Complexitat i Mètodes formals (ALBCOM), adscrit a l'Institut de Matemàtiques de la UPC-BarcelonaTech (IMTech), i membre del Centre de Recerca Matemàtica (CRM).

Pere Barlet investiga com els últims avenços en el camp de la intel·ligència artificial poden ajudar a una millor gestió, supervisió i optimització de les xarxes de computadors. Combina aquesta activitat amb la recerca sobre la privacitat a Internet i la ciberseguretat. Destinarà l'ajut ICREA Acadèmia, concretament, a intensificar el desenvolupament d'un bessó digital de la xarxa (Network Digital Twin) que permeti gestionar les xarxes de computadors de forma més ràpida, econòmica i segura utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial.

Barlet és catedràtic del Departament d'Arquitectura de Computadors i investigador del grup de Sistemes de Comunicacions i Arquitectures de Banda Ampla (CBA), dins del centre específic de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI). És professor de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB).

José Luis Cortina centra la seva recerca en la conceptualització, el desenvolupament i la implementació de processos de separació destinats a promoure solucions de circularitat en els cicles urbà i industrial. Amb aquest ajut estudiarà la integració de tecnologies de processament de residus per garantir un subministrament segur, circular i sostenible de matèries primeres critiques (per exemple, metalls per a bateries de vehicles elèctrics o components electrònics) a través d’enfocaments de mineria urbana i industrial.

José Luis Cortina és investigador del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala (MSERC) i del Centre de Recerca de l'Hidrogen (CER-H2) i professor del Departament d'Enginyeria Química a l'Escola  d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). També és assessor científic tècnic al Centre de Tecnologia de l'Aigua (Cetaqua), on treballa en el desenvolupament de solucions tecnològiques que facilitin la simbiosi industrial i urbana com una manera de promoure solucions de descarbonització.

En els últims anys, Engel ha estat explorant l'ús de les matrius extracel·lulars per a teràpies, models de teixits i recreació de tumors en impressió 3D. Aquests proporcionen la composició, les propietats bioquímiques i les mecàniques dels teixits. Ha produït microteixits basats en cèl·lules i matrius extracel·lulars derivades de teixits, que es poden descel·lularitzar i repoblar amb diferents tipus de cèl·lules. Es tracta d’un enfocament nou per a la bioenginyeria de teràpies regeneratives i la modelització de malalties, i serà un avenç per a la medicina regenerativa i la investigació tumoral. 

Engel és catedràtica del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria i professora de l'Escola d’Enginyeria Barcelona Est (EEBE) i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Forma part del grup de recerca Innovació en Materials i Enginyeria Molecular - Biomaterials per a Teràpies Regeneratives (IMEM-BRT) de la UPC i lidera el grup de Biomaterials per Teràpies Regeneratives de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).  

Joan Garcia integra coneixements i metodologies de camps diferents com l’enginyeria ambiental, la biotecnologia i l’ecologia. Aquest enfocament interdisciplinari té com a objectiu final trobar solucions innovadores als problemes ambientals. Està especialitzat en remediació d’aigua i residus, i també en restauració ecològica. L’ajut el destinarà a aprofundir en el coneixement del funcionament de microbiomes per a la producció de bioplàstics i altres bioproductes, utilitzant tècniques complementàries de biologia molecular, biologia de sistemes, reactors, control de processos, simulació avançada i machine learning. Aquests materials tenen un ampli ventall d’aplicacions potencials com ara en embalatges per a la indústria alimentària, la millora de l’estructura del sòl en l’agricultura, els emolsificadors en el camp de la cosmètica i també en implants mèdics.

Investigador del Grup d’Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient (GEMMA) i membre del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, Joan Garcia és professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)i de l’EEBE.