NID4OCEAN se centrarà en el Mar del Nord, el Bàltic i el Mediterrani Occidental com a casos d'estudi, amb l'objectiu d’avançar en el desenvolupament de solucions basades en la natura. És a dir, aquelles que aprofiten l’entorn natural per protegir les persones i optimitzar infraestructures, i opcions que puguin integrar-se o afegir-se al disseny d’una estructura antropogènica per millorar l'estat ecològic dels ecosistemes.

El projecte involucra 13 socis de diferents socis europeus, de Dinamarca, Alemanya, Lituània, els Països Baixos, Noruega, Espanya, Portugal i el Regne Unit, que representen instituts de recerca, universitats, ONG ambientals, organitzacions sense ànim de lucre i la indústria energètica. L’equip del CSIC està format per biòlegs marins, oceanògrafs i socioecòlegs de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), mentre que la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) incorpora enginyers amb experiència en sistemes d’energia en alta mar.

“L’expansió de les energies renovables en alta mar, que són necessàries per complir els ambiciosos objectius de descarbonització de la Unió Europea, no ha de xocar amb els objectius de preservació de la biodiversitat, com l'estratègia de biodiversitat de la Unió Europea per al 2030”, afirma l'investigador de l’ICM-CSIC Josep Lloret.

“Aquesta expansió tampoc hauria de ser perjudicial per als mitjans de vida de les comunitats locals, que poden veure’s negativament afectades pels projectes d’energia marina”, assenyala l’investigador del CEAB-CSIC, Rafael Sardà, qui afegeix que “NiD4OCEAN ens permetrà submergir-nos en el camp emergent dels dissenys inclusius de natura per a les energies renovables en alta mar, particularment per a l’energia eòlica marina, explorant la seva efectivitat i aplicabilitat a diferents ecoregions europees”.

Segons Lloret i Sardá, “en primer lloc, els plans i els projectes de parcs eòlics marins haurien d'evitar les zones d'alt valor per a la biodiversitat mitjançant una planificació meticulosa de l'espai marí i marítim. En segon lloc, una vegada excloses aquestes zones sensibles dels desenvolupaments energètics, cal explorar els NID (de l'anglès, nature-inclusive designs) per evitar i minimitzar els impactes ecològics i socioeconòmics que encara puguin aparèixer”.

En últim lloc, el CSIC fomentarà la cocreació de nous dissenys a través de la Sèrie de Desafiaments d’Innovació en col·laboració amb els enginyers de la UPC. “És molt important incorporar la perspectiva de les noves generacions que han estat educades en un entorn transdisciplinari. Ells poden proporcionar solucions noves i innovadores”, diu Anna Mujal Colilles, investigadora del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques i professora de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la UPC.

En definitiva, NID4OCEAN proporcionarà solucions pràctiques i específiques per als responsables polítics, líders de la indústria i gestors marins a través de la col·laboració transdisciplinària. En aquest sentit, per exemple, el projecte abordarà la falta de claredat en les polítiques i normes de regions específiques, a més de proporcionar eines per monitorar la seva eficiència, la qual cosa, actualment, representa un gran obstacle per a la indústria i els gestors de permisos.

El projecte, de tres anys de durada, està finançat per la missió ‘Restaurar el nostre oceà i aigües’ del programa Horitzó Europa i uneix 13 socis de 8 països. Les accions es duran a terme fins al 2027, amb un pressupost de més de 2 milions d’euros.