Els estudiants Patricia Ricci i Armand Domínguez, de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i Pau Sánchez i Carlota Regales, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), estudien el grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. Amb l’ajut del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC portaran el projecte ‘Do it yourself’ a Tororo, a Uganda, per ensenyar a construir cadires de rodes de baix cost, amb tubs de PVC.

El projecte va néixer l’any 2016 de la mà d’Adrià Sallés i Bernat Villa, dos estudiants que tot just presentaven el seu Treball de Fi de Grau per completar els seus estudis d’Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. Van dissenyar una cadira de rodes low cost (70 euros) fabricada amb material de ferreteria, que es podia muntar i desmuntar en 15 minuts gràcies a un tutorial molt intuïtiu i un manual d’instruccions. La van batejar com 'Do it your self Wheelchair’ i la van fer en dues mides, la Standard i la Kids. Pesava entre 15 kg i 20 kg, tenia una vida útil d’entre 3 i 5 anys, i comptava amb un kit d’eines i recanvis per a la seva reparació.

Els objectius que es van plantejar Sallés i Villa a l’hora de projectar la seva cadira de rodes eren contribuir al desenvolupament social de persones amb discapacitat als països en vies de desenvolupament; millorar la mobilitat per a persones amb pocs recursos i promoure la utilització de recursos propis per fabricar la cadira.

Un projecte que tanca el cercle
Set anys després, l’Adrià Sallés, que ara és professor de l’ESEIAAT, ha facilitat el disseny de la seva cadira de rodes als quatre estudiants de la UPC, que l’any passat ja van viatjar a Uganda per construir cadires amb fusta. Segons explica Carlota Regalés, estudiant de l’ESEIAAT, “a partir del disseny de la cadira que van fer l’Adrià Sallés i el Bernat Villa per ser fabricada en PVC, hem fet algunes adaptacions i l’hem actualitzat. La veritat és que el plantejament és molt senzill i facilita molt la seva construcció, perquè resulta molt més econòmica. Si l’any passat els nois i noies de Tororo van poder construir 53 cadires amb fusta, aquest any podem superar aquesta xifra”, afirma Carlota.

En l’estada anterior dels estudiants a Tororo, tal com recorda Pau Sánchez, de l’ESEIAAT, “vam treballar conjuntament amb els alumnes sord-muts de la fusteria i vam construir cadires per estar a l’aula i per anar al lavabo. Vam portar eines, vam comprar fusta local i els vam ensenyar com fer servir les eines, i la importància de protegir-se adequadament. Van aprendre molt i, des que vam marxar, han seguit fent cadires ells sols”.

La Patricia, l’Armand, el Pau i la Carlota ja compten amb experiència en projectes de cooperació i han comprovat en primera persona la situació que pateixen els habitants de Tororo. Segons descriu l’Armand Domínguez, de l’EPSEVG, “la manca d’higiene, de recursos sanitaris i l’aïllament rural de Tororo, així com la malària i la pobresa són alguns dels factors que afavoreixen l’aparició de discapacitats. Molts nens i nenes neixen amb paràlisi cerebral, espina bífida, epilèpsia, hidrocefàlia… i són molt necessàries les cadires de rodes. De fet, encara hi ha moltes famílies que es desfan dels seus fills, ja que esdevé una càrrega que no poden suportar. Els fills ajuden a la família des de ben petits, al camp, a les botigues. Si no poden moure’s, són una càrrega i una despesa molt grans".

Per la seva part, la Patricia Ricci, estudiant de la mateixa Escola, fa referència a les accions de formació que duran a terme amb equips informàtics que han fet arribar a Tororo. “Són ordinadors de la xarxa humanitària Labdoo, que reconverteix ordinadors de segona mà en dispositius per a l’educació. Tenen instal·lat un programari que no necessita WiFi, i inclou jocs per aprendre matemàtiques, geografia, anglès, geologia, lògica, memòria, mecanografia… i moltíssimes altres coses. També vam donar classes d’informàtica als professors perquè aprenguessin a fer servir aquesta eina i aplicar-la a les seves classes. Aquest any repetirem, dedicant moltes més hores a ensenyar tant a professors com a alumnes".

Més enllà del projecte, els quatre estudiants de la UPC s’han implicat en les comunitats locals repartint compreses reutilitzables i fent sessions de formació a les dones per normalitzar la menstruació i transmetre la importància de seguir una bona higiene.

Adrià Sallés, aquell estudiant de l’ESEIAAT que ara és professor d’aquesta escola, i que va crear una cadira de rodes pensant en les persones sense recursos, creu que amb el projecte solidari i de cooperació d’aquests quatre estudiants és com si el cercle es tanqués. "Quan em van contactar em va emocionar la possibilitat real de donar continuïtat a allò que havíem treballat amb tanta il·lusió amb el meu company Bernat i veure que finalment podrem canviar la vida a moltes famílies de Tororo", afirma. "És com un regal del destí”, conclou Sallés.

Més informació

• Notícia sobre el disseny de cadires "low cost" per part d'Adrià Sallés i Bernat Villa: https://eseiaat.upc.edu/ca/noticies/2016/dos-estudiants-de-leseiaat-dissenyen-i-construeixen-una-cadira-de-rodes-low-cost
• Instagram del projecte: @cadiresxtororo