La convocatòria ‘Replegar-se per créixer: l'impacte de les pandèmies en un món sense fronteres visibles’ (PANDÈMIES 2020) de l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), ha atorgat diferents ajuts per a projectes de recerca que tenen com a objectiu analitzar l'impacte de l'epidèmia per COVID-19, en concret, i del concepte de pandèmia en general. Els projectes, que es desenvoluparan en un termini màxim de 18 mesos, proposen noves mesures, models i línies d'actuació que contribueixin a superar les conseqüències de les pandèmies i a definir nous models preventius, d'anàlisi i de tractament.

D’entre els 32 projectes finançats, cinc estan liderats o compten amb la participació d’investigadors i investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC): es tracta dels projectes DIVINE, Barcelona Ciutat Fràgil, ‘Drones against COVID-19’, ComMit-20 i 'Municipis resilients a les pandèmies mitjançant el nexe de l'agricultura de proximitat, energia, aigua i residus. Del pilot al municipi'.

Millorar l'atenció del pacients de COVID-19 a partir dels factors de risc
El projecte DIVINE, acrònim de ‘DynamIc eValuation of COVID-19 cliNical statEs and their prognostic factors to improve the intra-hospital patient management’, té com a objectiu identificar els factors de risc que afecten el pronòstic i les transicions entre estats (ingrés, UCI, alta mèdica, mort) pels quals pot passar un malalt hospitalitzat per COVID-19. El coneixement d'aquests factors servirà per anticipar els riscos potencials que pot tenir un malalt des del seu ingrés i tindrà una doble utilitat: proporcionar una millor atenció al pacient segons el seu risc inicial i millorar la gestió hospitalària, sobretot en períodes de gran pressió assistencial.

Per assolir aquests objectius, es faran servir dades de pacients que s'han recollit a diferents hospitals de l'àrea metropolitana sud de Barcelona durant diferents onades de la pandèmia. A banda, l’equip d’investigació també vol estimar el temps d'incubació de la malaltia (el temps que transcorre entre la infecció i l'aparició dels primers símptomes), una dada molt útil per crear models de simulació que explorin l'evolució de la pandèmia a escala global.

El projecte està liderat per Guadalupe Gómez i compta amb la participació de diversos membres del grup de recerca en Bioestadística i Bioinformàtica (GRBIO), integrat per investigadors de la UPC –Erik Cobo, Klaus Langohr, Daniel Fernández, Núria Pérez, Jordi Cortés i Leire Garmendia– i Mireia Besalú, de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte està coorganitzat amb un grup d'investigadors de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) encapçalats per Cristian Tebé, i compta amb la participació dels hospitals de Bellvitge, Moisès Broggi (Sant Joan Despí), General de l'Hospitalet, de Viladecans, de Sant Boi de Llobregat, Residència Sant Camil (Sant Pere de Ribes), Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú) i el Comarcal de l'Alt Penedès.

La ciutat fràgil
Per la seva banda, el projecte ‘Barcelona Ciutat Fràgil’ explora la condició de vulnerabilitat i resistència durant el període del primer estat d'alarma per la pandèmia. L’objectiu és cartografiar la ciutat fràgil, un mapa alternatiu de l’impacte de la pandèmia a Barcelona que es pugui superposar al mapa convencional de la ciutat i que permeti comparar ambdues imatges. Els investigadors volen aflorar una espacialitat oculta i, per fer-ho, proposen crear un mapa que mostri esdeveniments i pràctiques associats a la marginalitat i a la fragilitat de la vida vinculats a l’espai.

El projecte també mostrarà pràctiques creatives i poètiques, esdeveniments efímers que, segons els investigadors, han esdevingut exercicis de resistència amb poder per crear sentit i transformar l’àmbit urbà. El treball analitza tres àmbits: els espais de mort i dol, espais de solitud i experiències des de la por; els espais de sociabilitat i creativitat espontània; i els espais de vincle i imaginaris amb l'entorn natural i paisatgístic.

Cada àmbit es concretarà en diferents tipus d’espais a explorar i representar, per exemple, l’experiència de l’abandonament i de la impossibilitat del dol; els espais de la mort; l’estudi de l’habitabilitat i l’espai domèstic; les xarxes de suport i d’ajuda veïnal; l’adaptació de les institucions museístiques; els espais de representació de memòria i homenatge als qui han patit durant la pandèmia; l’espai públic com a refugi per a la població migrada; els espais de manifestació i recorreguts espontanis; la memòria o desmemòria sobre altres pandèmies viscudes; els espais perifèrics i les trames urbanes, entre d’altres. El resultat serà una web dinàmica que mostrarà la cartografia d’aquesta ciutat fràgil, una exposició i l’edició d’un llibre.

El projecte, amb la professora lectora Marta Serra com a investigadora principal, és una proposta de l’equip de recerca Arquitectura, Ciutat i Cultura (ACC) i comptarà amb un equip de treball interdisciplinari format per investigadors d’altres grups de recerca i experts externs. El grup ACC, coordinat per la professora Marta Llorente i vinculat al Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de la Comunicació de la UPC, fa més de deu anys que treballa en la conceptualització i abstracció de la fragilitat urbana identificant formes de representació i ocupació possibles de l’espai.

Drons per controlar aforaments
El projecte ‘Drones against COVID-19. Propagation by Controlling Capacity in Public Spaces’ parteix de la idea que un dels elements clau en la lluita contra la COVID-19 és el control de l'aforament en actes multitudinaris. Quan els actes són en espais tancats, és suficient amb un control d'accés, però en actes públics en espais oberts, on el nombre d’accessos és massa gran, el control de l'aforament només es pot fer des de l'aire. L'ús de drons es planteja, així, com una mesura adient, tant pel seu cost limitat com per la possibilitat de volar a baixa alçada. El projecte està coordinat per la investigadora Cristina Barrado, del grup de recerca ICARUS, i compta amb la participació de l’Ajuntament de Castelldefels.

Es treballarà, d’una banda, en trobar el model de dron adequat per fer aquest tipus de tasca i, de l’altra, en millorar els models de xarxes neuronals existents entrenant-los per reconèixer les persones a vista d'ocell. Més enllà del reconeixement i recompte de persones, es vol testar un nou model capaç de detectar també agrupacions de persones a partir de les imatges facilitades pel dron de la policia local de Castelldefels, que col·labora en el projecte. L’equip d’investigació treballarà en l’optimització d’un algoritme basat en tècniques d’intel·ligència artificial que es pugui executar en temps real en un dispositiu mòbil (una tauleta o un telèfon) connectat al dron. Tot això respectant la protecció de dades i la privacitat de les persones, ja que s’anonimitzaran les imatges que es captin mitjançant el desenfocament automàtic dels rostres dels assistents.

Edificis en mode d'emergència pandèmica
‘Designing Resilient Communities to Mitigate Pandemic and Climate Change effects’ (ComMit-20) és la proposta liderada per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), entitat de recerca vinculada a la UPC, que té com a objectiu determinar quins impactes, a curt i llarg termini, ha generat la pandèmia per COVID-19 en el consum d’energia dels edificis, així com els canvis en els seus patrons d’ús i en els requisits de qualitat ambiental. El projecte proposarà mesures, polítiques i recomanacions per augmentar la resiliència dels edificis i de les comunitats urbanes integrant aquests nous requisits en les eines de disseny i planificació energètica i en els sistemes de gestió de l’energia, fent una especial èmfasi en els edificis residencials i educatius.

El projecte es basa en la idea que no es pot perdre de vista que, al marge de l’emergència sanitària actual, també s’està davant d’una situació d’emergència climàtica. Així, es fan necessàries solucions de disseny i gestió flexibles per tal que els edificis puguin funcionar, depenent del context, prioritzant els alts requisits de qualitat ambiental o minimitzant el consum d’energia i de despesa. L’equip de recerca també analitzarà com els canvis en l’ús dels edificis i les noves normes de ventilació afecten als models d’optimització de la gestió energètica, així com si els mètodes d’intel·ligència artificial implementats fins ara responen a situacions com l’actual o si cal repensar-los. La idea és que els edificis puguin funcionar en ‘mode d'emergència pandèmica’ sense comprometre el ‘mode d'eficiència energètica’, amb el menor consum d’energia possible.

Jaume Salom, cap del grup Thermal Energy and Building Performance de l'IREC, és el coordinador del projecte ComMit-20, que també compta amb la participació dels diferents grups de recerca d’energia tèrmica i rendiment de l’edifici, sistemes de potència i anàlisi de sistemes d’energia de l’IREC. Per part de la UPC, participen en el projecte la professora Serra Hunter Cristina Corchero, del Departament d’Estadística i Investigació Operativa, i també investigadora de l'IREC, i els investigadors Miquel Casals i Marcel Macarulla, del grup de recerca d'Innovació en la Construcció (GRIC), i el  professor Serra Hunter Lluc Canals, del grup de recerca en Enginyeria de Projectes: Disseny i Sostenibilitat (GIIP) , tots tres vinculats al Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció.

Ciutats més resilients, sostenibles i saludables
Els investigadors Santiago Gassó i Eva Cuerva, també vinculats al GRIC i al Departament d’Enginyeria de Projectes i de la Construcció de la UPC, i Maria Dolores Álvarez del Castillo, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat, participen en el projecte ‘Municipis resilients a les pandèmies mitjançant el nexe de l'agricultura de proximitat, energia, aigua i residus. Del pilot al municipi’, coordinat pel professor Xavier Gabarrell, responsable del grup de recerca Sostenibilitat i Prevenció Ambiental (SosteniPrA) a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El projecte parteix de la premissa que l'actual pandèmia per coronavirus ha demostrat que les ciutats no estaven preparades per aquest tipus de catàstrofes: concentren els serveis, els llocs de treball, afavoreixen les interaccions socials... però també generen el 70 % dels residus mundials i consumeixen el 80% dels aliments produïts globalment. Això ha constatat la poca resiliència de les ciutats, que s’ha expressat en el temor a possibles mancances en la distribució d’aliments durant el confinament.

Així, el projecte vol transformar les ciutats en espais resilients, sostenibles i més saludables per a l’actual i futures pandèmies, mitjançant l’agricultura de proximitat i el reciclatge i la reducció de residus. La iniciativa planteja estudiar el metabolisme dels residus, ja que la situació viscuda durant l’estat d’alarma ha tingut una clara incidència en els hàbits de consum de les famílies; promoure el compostatge domèstic i comunitari en edificis i escoles, i incentivar l’agricultura de proximitat, especialment mitjançant la producció a la coberta dels edificis. També s’analitzarà, des del punt de vista ambiental, els diferents processos associats als tres plantejaments anteriors, mitjançant la caracterització dels factors d’emissió de determinats compostos (N2O, compostos orgànics volàtils i metà) i l’anàlisi del cicle de vida dels productes, i s’escalarà els sistemes de reciclatge i de cultius en coberta per als municipis.

Així mateix, es realitzarà un estudi de cas centrat en el municipi de Cerdanyola, a l’àrea metropolitana de Barcelona, per conèixer i analitzar els patrons de consum i el malbaratament alimentari, així com els canvis en la generació de residus per l’increment en l’ús d’envasos d’un sòl ús a causa de les mesures higièniques recomanades per a la prevenció de contagis. També es quantificarà l'acceptació social de la utilització de les cobertes dels edificis per implementar una agricultura de proximitat i l’autogestió de la fracció orgànica. Els factors d’emissió es determinaran en els pilots que es realitzaran en les instal·lacions experimentals de la UAB i a les dues escoles del Vallès que participaran en el projecte. Els resultats permetran proposar noves estratègies de circularitat i sistemes tancats d’agricultura de proximitat.

Més informació

• Ajuts per al finançament de projectes de recerca, en el marc de la convocatòria 'Replegar-se per créixer: l'impacte de les pandèmies en un món sense fronteres visibles' (PANDÈMIES 2020)