Per cada 100 euros de finançament públic que rep la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), es produeix un retorn a la societat de 601,5 euros de facturació, una contribució de 410,6 euros al PIB de Catalunya, un retorn de 249,5 euros en rendes salarials i una recaptació fiscal estatal i autonòmica de 155 euros. La UPC factura diàriament 2,9 milions d’euros. A més, per cada 100.000 euros de finançament públic, es generen o es mantenen 5,9 llocs de treball. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’estudi 'Impacte econòmic i retorn social de la UPC. Any 2019’, que s’ha presentat aquest dimecres, 1 de juny, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC, a Barcelona.

L’informe ha estat elaborat per un equip dirigit per Jordi Suriñach, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) i director del Laboratori d’Economia Aplicada (AQR-Lab) d'aquesta universitat, i pels professors José Ramón García, Joaquim Murillo, Javier Romaní i Esther Vayá. S’ha presentat en el marc de l’acte ‘50 anys transformant el territori: impacte econòmic i social sobre les ciutats UPC’. Una sessió organitzada en el marc del 50è aniversari de la Universitat, en què s’ha abordat la importància del territori i les ciutats universitàries en la trajectòria de la institució, amb la participació dels alcaldes i alcaldesses dels set municipis catalans en què la UPC té campus: Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.  

Una contribució del 0,3% al PIB de Catalunya
A més de les xifres esmentades anteriorment, l’estudi destaca que l’existència de la UPC va generar, el 2019, 1.050 milions d’euros de facturació total a Catalunya. Fruit d’això, es van generar 716,7 milions d’euros de PIB, la qual cosa representa una contribució del 0,3% al PIB català. Aquest efecte es va generar directament (494,4 milions d’euros) i també indirectament (222,3 milions d’euros).

Quant a l’aportació al mercat de treball, l’activitat de la UPC contribueix a crear o mantenir 10.371 llocs de treball equivalents a temps complert: 7.156 de manera directa i altres 3.215 de manera indirecta i induïda. Així mateix, les rendes salarials generades s’eleven a 435,5 milions d’euros (335,2 milions d’euros per efecte directe i altres 100,3 pels efectes indirectes i induïts).

Pel que fa a l’efecte fiscal generat, es van generar 270,3 milions d’euros de rendes fiscals entre impostos estatals i autonòmics. Aquesta quantitat és superior a l’aportació pública feta per la Generalitat de Catalunya al 2019,que va ser de 174,55 milions d’euros, i a les transferències corrents i de capital del sector públic estatal (12,25 milions d’euros).

L’ocupació que genera la Universitat
Per cada 100.000 euros de finançament públic de la UPC es van generar i o mantenir 5,9 llocs de treball. Si es comparen les dades sobre ocupació generada per la UPC amb les obtingudes pel Sistema d’Universitats Públiques Catalanes, es constata que el 2019 la UPC presentava unes ràtios per cada 100 euros de finançament públic que són un 2,1 % superiors a la mitjana del sistema universitari català pel que fa a la generació de PIB. En el cas de la recaptació fiscal, està un 1,8 % per sobre i en rendes salarials un 10,4 % per sobre als mostrats per la globalitat d’universitats públiques catalanes.

Alhora, per cada 100 estudiants matriculats a la UPC es creen/mantenen 38 llocs treball a temps complet. En aquest sentit, la UPC presenta també unes ràtios per estudiant que són superiors a les del sistema universitari català en la generació de facturació (un 28 % per sobre), de PIB (un 34,3 % per sobre), de rendes salarials (un 44,8 % per sobre) i de recaptació fiscal (un 33,7 % per sobre).

Quant al col·lectiu de PDI i PAS de la UPC, per cada ocupat directe es genera una facturació total de 267.951 euros, un PIB de 182.878 euros, unes rendes salarials de 111.125 euros, i una recaptació fiscal de 68.972 euros. Per cada ocupat directe (PAS+PDI) de la UPC es creen o es mantenen 2,6 llocs de treball a temps complet.

La Universitat presenta unes ràtios per treballador o treballadora (PAS+PDI) que són superiors a les obtingudes pel sistema d’universitats públiques catalanes en la generació de facturació (un 1,2 % per sobre), de PIB (un 6,2 % per sobre), de recaptació fiscal (un 5,8 % per sobre) i de rendes salarials (un 14,5 % per sobre).

Compromís amb el territori
L’efecte de distribució territorial de l’activitat econòmica abasta tota Catalunya, beneficiant-se no solament la província de Barcelona sinó també les altres tres províncies catalanes. De fet, la UPC és la universitat pública catalana amb més campus territorials en diferents municipis

L’informe també destaca altres retorns socials, qualitatius, no estrictament econòmics i monetaris. La UPC, que és un dels principals centres de formació d’enginyers, arquitectes i altres professionals tècnics a Catalunya, ha titulat, des de la seva fundació com a universitat, l’any 1971 (tot i que compta amb escoles centenàries que ja funcionaven abans de la seva constitució) uns 146.000 titulats i titulades en els seus centres propis, la gran majoria dels quals han passat a treballar a les diverses branques de l’economia catalana, contribuint de manera capital al seu desenvolupament. Els titulats i les titulades a la UPC tenen una bona valoració en el mercat laboral. De mitjana, un 80 % s’insereixen al mercat laboral abans de tres mesos, mentre que la mitjana del Sistema Universitari Català és del 77 %. 

Una altra avantatge molt destacable de la UPC respecte a altres universitats catalanes és la major facilitat que té per aplicar la seva capacitat científica en suport de la indústria catalana. Així mateix, és la universitat amb més patents registrades a Catalunya (184 en el període 2014-2018) i la que més extensions internacionals de patents ha fet en el període 2014-2018: té 84 de les 301 extensions internacionals de patents fetes de les universitats catalanes. Igualment, és la universitat amb major nombre d’empreses derivades: 58 (42%) del total de 137 creades per les universitats catalanes (amb dades del 2018). En conjunt, aquestes han creat més de 300 llocs de treball i generen anualment més 50 milions d’euros de valor afegit.

La presentació de l’informe ‘50 anys transformant el territori: impacte econòmic i social sobre les ciutats UPC’ ha estat presentat pel catedràtic de la UB, Jordi Suriñach, en el decurs d’un acte, en el que ha donat la benvinguda el vicerector d’Arquitectura, Infraestructures i Territori, Jordi Ros, i que també ha comptat amb la intervenció de Xavier Quinquillà, director general d'Impacte Territorial i Social del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Quinquillà ha destacat la importància de posar a l’abast de tothom el coneixement i la innovació i d'obrir la porta a tots els territoris. Així mateix, ha volgut posar en valor l’ADN de la UPC i encoratjar els municipis a cercar nous camins i horitzons per al desenvolupament de Catalunya.

També hi ha intervingut Guy Haug, expert internacional en desenvolupament de la qualitat, rellevància i internacionalització de polítiques, institucions i programes d'educació superior de l'àmbit europeu i global. Haug ha parlat de les noves demandes educatives, dels nous equilibris entre l’autonomia i el rendiment de comptes de les universitats, i de la competència pel talent, els recursos i el prestigi, així com de la nova visió estratègica per encarar el futur. També ha parlat dels arrels locals i regionals, i de les col·laboracions externes de les universitats com a garants de la qualitat. “L’equilibri entre allò local i allò gobal pot ajustar-se als contextos, però és vital no trencar-lo mai”, ha afirmat Haug.

Debat amb els representants municipals
Posteriorment, ha tingut lloc la taula rodona ‘Agenda urbana i societat del coneixement’, que ha comptat amb la participació del tinent d’alcaldia de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, els alcaldes i les alcaldesses María Miranda, de Castelldefels; Marc Aloy, de Manresa; Filo Cañete, de Sant Adrià de Besòs; Mireia Ingla, de Sant Cugat del Vallès; Jordi Ballart, de Terrassa; Olga Arnau, de Vilanova i la Geltrú, i el rector de la UPC, Daniel Crespo.

Jordi Martí ha fet èmfasi en la necessitat de reivindicar la dimensió territorial de la UPC, que és com ens veu el món i ha demanat a la UPC que “ajudi a transformar el PIB de la ciutat, que formi els ciutadans i les ciutadanes en l’ecosistema global i que ens ajudi a resoldre reptes de mobilitat, sostenibilitat, desigualtat social i salut, des de la transversalitat".

Al seu torn, Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, ha volgut posar en valor la universitat oberta a l’entorn: “Continuarem anant de la mà del Campus Diagonal Besòs de la UPC i de l’Escola d'Enginyeria Barcelona Est (EEBE) per treballar en aquesta direcció”, ha dit, i ha apostat per establir línies més estretes de col·laboració i transferència de coneixement amb la xarxa productiva del municipi i del territori.

“Som el segon campus urbà de Catalunya”, ha afirmat l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, alhora que ha definit el lligam universitat-ciutat com un model molt consolidat i ha afirmat que es treballa per aprofundir en totes les possibilitats de treballar en xarxa.  

L’alcaldessa de Castelldefels, María Miranda, ha explicat que gràcies a la col·laboració amb la UPC es pot anar avançant en la ciutat de coneixement, les smarts cities i la millora de la vida de la ciutadania. “Hem convidat a la UPC a treballar plegats en la transformació digital del municipi i en altres iniciatives pel desenvolupament del municipi”.

D'altra banda, Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, ha explicat que en 20 anys ha augmentat molt la mobilitat poblacional i que ara el repte és trobar fórmules per aconseguir més habitatge assequible per a la ciutadania. “La col·laboració amb la Universitat és més necessària que mai i la ciutat és el camp de proves ideal per als projectes de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)", centre amb el que confia seguir treballant conjuntament per donar resposta als reptes d’habitabilitat, de transformació de l’entorn construït i de sostenibilitat.

“Vilanova i la Geltrú seguirà treballant perquè la UPC continuï essent un referent en tots els racons de la ciutat”, ha expressat l’alcaldessa d'aquest municipi, Olga Arnau, que ha afegit: “Volem potenciar els estudis en enginyeria ferroviària i la recerca vinculada al voltant de les ciències del mar, així com continuar treballant perquè Vilanova sigui una ciutat del coneixement”.

Marc Aloy, alcalde de Manresa, ha posat l’èmfasi en què “la universitat és un motor econòmic per a les nostres ciutats”, pel que fa a l’atracció de talent, formació, coneixement i  joventut, i ha posat en valor l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) com a protagonista del projecte de ciutat de la Fàbrica Nova.

Per cloure l’acte, el rector Daniel Crespo, ha reiterat els molts avantatges que té la interacció universitat-territori i ha animat a treballar per millorar aquesta col·laboració entre universitat i ajuntaments. “La universitat és una porta al món, estem al servei dels ajuntaments per millorar l’entorn”, ha assegurat el rector. “La UPC contribueix a generar uns 10.000 llocs de treball i a titular cada any unes 5.000 persones. Hem de cuidar el país que tenim per aconseguir el país que volem”.

Més informació

• Estudi 'Impacte econòmic i retorn social de la UPC. Any 2019’
• Vídeo de l'acte '50 anys transformant el territori: impacte econòmic i social sobre les ciutats UPC' (YouTube)