Sabíeu que, en deu anys s'ha multiplicat per 17 el nombre de nanosatèl·lits que s’han enviat a l'espai? L’any 2012 se'n van llançar 140; el 2022, més de 2.300. I és que gràcies a aquests enginys, de baix cost, petites empreses poden oferir serveis que abans només eren factibles des dels grans satèl·lits, com ara facilitar comunicacions en zones amb poca cobertura o fer el seguiment dels cultius afectats per la sequera o el canvi climàtic. És el que es coneix com a ‘democratització de l’espai’ o new space. En paral·lel, grups universitaris continuen desenvolupant aquests petits aparells i experimentant amb tecnologia pròpia.

Per explicar el món dels nanosatèl·lits, al nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Adriano Camps, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i director del NanoSat Lab de la UPC, i Lara Fernández, doctoranda de la UPC.

El NanoSat Lab és el laboratori de càrregues útils i petits satèl·lits de la Universitat, on estudiants i joves investigadores i investigadors han dissenyat i construït els ³Cat (per CubeCat). Es tracta d'una saga de nanosatèl·lits que, tot i tenir dimensions reduïdes i pesar només entre 1 i 10 quilos, tenen les mateixes funcionalitats que els grans satèl·lits, però amb molta menys potència. Les aplicacions, per tant, són les mateixes: observació de la Terra, comunicacions, astronomia i, també, experimentar amb nova tecnologia. Una tasca que compta amb el suport de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Són aparells en què, tot i les petites dimensions, hi cap tot un sistema d’enginyeria complex, ja que per desenvolupar-los calen equips interdisciplinaris: el 80 % que hi ha a dins d'un satèl·lit són tecnologies de la informació i les comunicacions i tecnologies electròniques; per tant, es necessiten perfils d’enginyeria de telecomunicació, electrònica, informàtica o industrial, entre d’altres. Participar en el disseny, la construcció i el llançament d’aquests enginys permet posar en pràctica el que s’estudia a l’aula. 

El primer llançament de l’UPC NanoSat Lab va ser el del ³Cat-2, el 2016. Va ser el primer nanosatèl·lit català a arribar a l’espai i va aportar dades sobre la humitat del sòl a partir del senyal reflectit pels sistemes de navegació per satèl·lit (GPS i Galileo). El va seguir, el 2017, el ³Cat-1, per comprovar com funcionaven o com es comportava a l’espai la tecnologia diversa que portava a bord. L’any 2020 van llançar dos satèl·lits: ³Cat-5/A i ³Cat-5/B, equipat el primer amb instruments de microones i, el segon, amb una càmera, que van aportar dades sobre l’estat i l’evolució de la humitat del sòl, el gruix del gel polar i la salinitat del mar. Es tractava de la missió FSSCat, per la qual el professor Adriano Camps ha estat distingit amb 13è Premi UPC Duran Farell d'Investigació Tecnològica. Un guardó que ha rebut el 10 de maig, juntament amb una part dels joves investigadors i investigadores implicats en la missió.

Lara Fernández, capitana del ³Cat-4, que està previst que es llanci a l’octubre d’aquest any des de la Guaiana Francesa, ens explica que la missió d’aquest nanosatèl·lit tindrà tres objectius principals: localitzar i monitorar vaixells per evitar accidents, observar la Terra per avaluar el canvi climàtic i estudiar les interferències en la banda de la freqüència que s’utilitzarà. Una missió que s'enlairà en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II'  de l'Agència Espacial Europea (ESA). El 14 de març, un equip d'estudiants del NanoSat Lab viatjarà a la seu belga d'aquesta agència per fer els primers tests dels components d'aquest nanosatèl·lit.

També ens avança que ja s’estan desenvolupant el CubeCat-6 i el CubeCat-7, els més joves de la saga i que són càrregues útils que viatjaran, del laboratori a l’espai, en satèl·lits de l'Agència Espacial dels Emirats Àrabs Units (UAESA).

Podeu escoltar el nou pòdcast 'Nanosatèl·lits: del laboratori a l'espai' a iVoox, Spotify i YouTube.

'Algorrritmes UPC': capítols publicats

• 'Bojos per l'espai', amb Miquel Sureda i Paula Betriu: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'L'Enginy (in)visible', amb Núria Salán: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Les matemàtiques, aliades inesperades en la lluita contra les malalties', amb Clara Prats i Aida Perramon: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Supeeeeeeordinadors', amb Jordi Torres: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• ‘Bioenginyeria, a la recerca de nous materials per al cos humà’, amb Cristina Canal i Maria Pau Ginebra: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Mates, mates, mates: n'hi ha a tot arreu!', amb Eva Miranda i Josep Fontana: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Beyond the sea: reduint l'impacte ambiental del transport marítim', amb Santiago Ordás i Javier Zamora: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Alimentem la sostenibilitat. Seiem a taula?', amb Anna Gras: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Sostenibles, accessibles i feministes: parlem de ciutats', amb Sandra Bestraten i Zaida Muxí: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Els bessons digitals', amb Rolando Chacón: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Mirades solidàries', amb Núria Tomás i Alba Galdón: disponible a iVoox, Spotify i YouTube.
• 'Alerta climàtica: llums i acció', amb Olga Alcaraz i Katherine Tinoco, disponible a iVoox, Spotify i YouTube
• 'Nanosatèl·lits: del laboratori a l'espai', amb Adriano Camps i Lara Fernández, disponible a iVoox, Spotify i YouTube.