Mohanad té 29 anys i és originari de Salamiyah, una població de poc més de 70.000 habitants situada al centre de Síria, fora de la zona del conflicte que assoleix el país. En Mohanad portava una vida tranquil·la al costat dels seus pares i germans petits fins acabar l’educació secundària, moment en què va haver de prendre una de les decisions més arriscades de la seva vida: desplaçar-se 157 quilòmetres al nord per poder continuar els seus estudis a la Universitat d’Alep, la segona universitat de Síria. Tot i que la distància que separa Salamiyah i Alep és de menys de tres hores per carretera, les dificultats per travessar les zones en conflicte van convertir el viatge en una llarga peregrinació d’un any i deu mesos.

Però tot i les dificultats, en Mohanad no va desistir del seu objectiu i el 2016 va graduar-se en Enginyeria Mecànica a la Universitat d’Alep. En aquell moment, havia de fer el servei militar obligatori, la qual cosa suposava unir-se a l’exèrcit i, per tant, lluitar a la guerra. Davant d’aquesta possibilitat, en Mohanad va decidir marxar de Síria: “Cap jove sirià vol anar a l’exèrcit i per evitar-ho han de marxar. Jo tampoc volia, perquè la guerra és molt perillosa i només tinc una vida! Tot els meus amics estan fora de Síria, a Turquia o Europa”, assegura.

La millor opció per sortir de Síria va ser el Líban, on va treballar com a enginyer mecànic durant un any i mig, tot i que amb unes condicions molt precàries. “La situació dels sirians al Líban no és bona, no tens la residència, ni cobertura sanitària, ni cap tipus de servei”, explica el jove. “Em va costar molt trobar feina, però gràcies a la meva experiència en dibuix i computació vaig aconseguir una bona posició com a enginyer mecànic, tot i que amb un salari molt baix”.

Del Líban a Barcelona
Va ser en aquell moment quan, a través d’Internet, es va assabentar d’un programa d’acollida a Catalunya per a joves refugiats al Líban que el permetria reprendre els estudis. Després de diverses proves i entrevistes, Mohanad va ser finalment un dels joves seleccionats per estudiar a universitats catalanes.

Va arribar a Barcelona el 13 de setembre i des d’aquell primer moment va quedar fascinat amb la ciutat: “És una ciutat increïble, el clima és molt similar al d’altres ciutats mediterrànies com Beirut, però aquí hi ha molta més superfície de zona verda, que fa que es pugui gaudir molt més del bon temps. La gent també és fantàstica”. Ara s’allotja a casa d’una família que l’acull a Montcada i Reixac, però espera poder viure al centre de Barcelona en finalitzar el curs.

Màster en Ciència i Enginyeria dels materials a l’EEBE
El programa d’acollida ha contemplat una primera fase d’immersió lingüística en català i castellà a la Universitat de Barcelona, després de la qual Mohanad cursarà el màster en Ciència i Enginyeria dels Materials a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) a partir del proper mes de febrer i durant dos anys. Tal i com explica, es tracta d’una experiència molt bona de cara al seu futur professional: “Estic molt feliç per aquesta gran oportunitat. Estudiar a la UPC és una oportunitat excel·lent per a la meva carrera, ja que és una universitat de referència en enginyeria”.

El somni de futur de Mohanad és treballar com a investigador a la universitat a l’entorn del seu camp d’especialització, l’enginyeria mecànica, o potser desenvolupar tecnologia per alguna companyia de la indústria mecànica. De moment, té clar que posarà tots els seus esforços per treure el màxim profit d’aquesta experiència. Des de la UPC li donem la benvinguda i li desitgem molts èxits!