Un món d'éssers cibernètics on totes les coses tenen vida i una nau espacial amb una aparent missió rutinària que acabarà sent tot el contrari. Aquests són els punts de partida de les novel·les de Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila que han guanyat ex aequo el 27è Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló: 'La Semana de los Tecnoorgas' i 'Rompenieblas en el abismo', respectivament. El guardó està dotat amb 2.000 euros i suposa l'edició i publicació de les obres guanyadores en format digital i en paper, de forma conjunta entre la UPC i l’editorial Apache Libros, especialitzada en l’edició de novel·les de ciència-ficció, terror i llibres il·lustrats.

En aquesta edició, s'han presentat a concurs 70 obres d'Espanya, Perú, Argentina, Mèxic, Xile, Equador, Colòmbia i Cuba. A més de les dues obres guanyadores, el jurat ha mencionat les novel·les 'Los últimos días de la Argos', del malagueny Jesus Prieto Sanchez, i 'Greta y el hipopótamo', del madrileny Pascual Díaz García-Baltasar. El jurat l'han integrat docents i personal investigador de la UPC vinculats al món de la ciència-ficció des de diferents vessants: Lluís Anglada, Josep Casanovas, Carme Gallego, Jordi José, Manuel Moreno i Joan Manel Ortiz.

Un detectiu en un món on tot té vida
Brian Kane és un dur i aspre detectiu privat que rep l'encàrrec incòmode de protegir una dona que creu que la seva vida pot córrer perill a causa de l'exercici de la seva professió. Fins aquí, aquesta podria semblar una novel·la negra més, però hi ha algunes diferències, tal com explica l'autor, Miguel Ángel López Muñoz: "Kane no és un ésser humà, o almenys no del tot, ja que és, com gran part de la població de la Terra, un tecnoorga, éssers amb només 23 cromosomes que completa les seves funcions vitals per mitjà d'un exoesquelet tecnològic. En aquest món, vehicles, fanals, televisors, dispositius d'àudio i tota màquina imaginable són tan vius com tu i com jo". En aquest món, les persones no poden sortir al carrer, només ho fan els tecnoorges. "Això genera una enorme sèrie de conflictes urbans i socials que dificulten encara més la tasca de Kane en un entorn complex i amb un fort rerefons d'odi a qui és diferent i no es pot comprendre", afegeix l'autor.

L'escriptor i matemàtic Miguel Ángel López Muñoz (Madrid, 1981) ha publicat 10 novel·les i més d'una vuitantena de relats originals de fantasia i ciència-ficció. Entre les seves obres destaquen 'Los siete secretos del mundo olvidado', 'Los caidos', 'The Jammers', 'El espejo de Ares', 'Los guardianes errantes' i 'La Perversión Fractal'. El seu darrer treball és 'SSK', la primera antologia de relats del gènere d'horror còsmic ubicats a Madrid.

Ha publicat també al mercat anglosaxó en revistes com Microverses, Bag of Bones i Coffin Bell. I les seves obres s'han traduït a l'alemany, el búlgar i el francès. Va ser, a més, el cantant i lletrista del grup Balamb Garden.

Guanyador del Premi UPC de Ciència-Ficció el 2006 amb la novel·la curta 'L'informe Cronocorp', Miguel Ángel López ha guanyat també certàmens com el concurs de microrelats Breña Maja Mágica l'any 2023, el concurs de relat hiperbreu Sauzal el 2020, el certamen 'Realidad incoherente' el 2010 o el certamen de narrativa curta Villa de Torrecampo l'any 2009.

Una nau espacial amb consciència
"Trencaclosques és una perforadora, una nau sentint que viatja entre estrelles, la consciència de la qual brolla de les ànimes dels morts codificades als seus cristalls de gnosi". Així presenta Raúl Gonzálvez del Águila la nau que protagonitza la seva novel·la. L'acció comenta amb una missió de transport de colons rutinària, "encara que el seu objectiu és molt més estrany", explica l'autor. A l'altra banda del nòdul de trànsit els espera el misteriós Jardí: una cinquantena d'estructures alienígenes amagades a prop d'un petit forat negre. La missió es complica amb l'aparició d'una perforadora gegantina que respon al nom de Taladracuernos i que amenaça de trencar el delicat equilibri del Jardí. "Mentrestant, en algun lloc, un home anomenat Victor Orley desperta després d'un somni de cinc mil anys, només per trobar-se envoltat de persones que tenen dues coses en comú: totes tenen su cara, i totes volen matar-lo".

Raúl Gonzálvez del Águila (Almeria, 1977) va començar la seva trajectòria com a escriptor el 2015, especialitzant-se en ciència-ficció. Ha estat guardonat en dues ocasions amb el primer premi del certamen Alberto Magno de Ciencia Ficción amb ‘Venus elevado a V’, el 2009, i 'La pell del poltre', el 2022. El mateix any, va guanyar el Premi UPC de Ciència-Ficció amb 'La Caravana de los errantes'. Ha autopublicat també les novel·les ‘La balada de Kure-Kagira’ (2017) i ‘La doncella de Hierro’ (2019).

Alguns dels seus relats s'inclouen en antologies del gènere, entre les quals destaquen ‘Mi añorada Jerusalén’, publicat a ‘Visiones 2018’; ‘Nacimiento y muerte de República Popular Socialista Soviética de Florida’, publicat a ‘Efeméride’ y ‘El viento: una historia de La Frontera’, publicat a l’antologia 'No son molinos', seleccionat com un dels millors relats de l’any i reeditat a l’antologia ‘Fabricantes de sueños 2016-2017’.