La científica computacional, matemàtica i enginyera de sistemes nord-americana Margaret Hamilton ha estat nomenada, aquest dijous, 18 d’octubre, doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en un acte que ha tingut lloc a l’Auditori de l’edifici Vèrtex, a Barcelona. Pionera en la utilització del terme 'enginyeria del software', ara fa 50 anys, durant les primeres missions Apollo de la NASA, Hamilton ha rebut aquest reconeixement, impulsat per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), coincidint amb el 40è aniversari del centre.

L’acte d’investidura ha estat presidit pel rector, Francesc Torres, i ha comptat amb la participació de la professora de la FIB Núria Castell, que ha actuat com a padrina i ha llegit els mèrits de Margaret Hamilton.

Margaret Hamilton (Indiana, Estats Units) va ser directora de la Divisió d’Enginyeria del Software del Laboratori d’Instrumentació del Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units, on va liderar el desenvolupament del software de navegació on-board per al Programa Espacial Apollo. Gràcies als principis de disseny que hi va aplicar, es van poder resoldre els problemes en l’ordinador de navegació amb què es van trobar els astronautes de la missió Apollo 11 en el moment de l’allunatge i que van permetre l’arribada de l'home a la Lluna.

“Ha desenvolupat criteris, metodologies, llenguatges i eines per als sistemes ultrafiables”

Hamilton també va ser fundadora i directora executiva de Hamilton Technologies, Inc. (1986), a Cambridge, la companyia que va desenvolupar el Llenguatge Universal de Sistemes i la teoria matemàtica en què es basa  —Development Before the Fact (DBTF)—  per a sistemes de disseny de programari. El 22 de novembre del 2016, Hamilton va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat, entregada pel president dels Estats Units, Barack Obama, pel desenvolupament del software de les missions Apollo.

Amb aquesta investidura s’ha volgut fer un reconeixement a la pionera en la utilització del terme ‘enginyeria del software’, ara fa 50 anys. Les aportacions de Hamilton no només han estat clau en l’àmbit de l’enginyeria informàtica sinó també en el món de l’enginyeria aeronàutica, com ha recordat la professora Núria Castell en la seva laudatio, en què ha fet un repàs a la trajectòria professional i la llarga llista d’èxits de la científica nord-americana, coneguda com la dona que ens ha portat a la Lluna.

“Hamilton va encunyar el terme 'enginyeria del software' durant el temps que va treballar en les missions Apollo”, ha destacat Núria Castell, tot afegint: “En 50 anys, aquesta disciplina ha guanyat el mateix respecte que qualsevol altra disciplina de l’enginyeria”. Des del principi, com a enginyera del software pionera, Hamilton estava molt preocupada pels possibles errors i les situacions inesperades. “Durant la seva llarga carrera professional i de recerca, ha desenvolupat criteris, metodologies, llenguatges i eines per als sistemes ultrafiables”, ha explicat la professora de la FIB. 

Castell ha agraït a Margaret Hamilton totes les seves contribucions, elogiant que “han tingut un paper important per aconseguir que els éssers humans arribin a la Lluna, donar legitimitat a l’enginyeria del software, donar importància a la fiabilitat del software i ajudar a obrir la porta del camp de la informàtica a més dones”.

Margaret Hamilton ha rebut del rector, Francesc Torres, el birret, l'anell i els guants, com a símbol del doctorat, i tot seguit ha pronunciat el seu discurs com a doctora.

El primer software que va funcionar a la Lluna
“La meva formació en software (programari i tot allò relatiu a la seva construcció i manteniment) no ha estat gens tradicional. Va començar abans que la disciplina de dissenyar i desenvolupar software fos un camp d’estudi”, ha recordat Margaret Hamilton per iniciar els seus parlaments. La científica ha atribuït la seva formació a “una combinació de l’aprenentatge d’experiències vitals i laborals aparentment no relacionades de l’època preuniversitària i universitària, en què em vaig especialitzar en matemàtiques i en filosofia com a mínor”.

Però el veritable leit motiv d’aquesta científica, que avui s’ha posat la toga i el birret a la UPC, ha estat, i continua essent, demanar-se sempre: “I si?” i cercar les maneres d’afrontar-ho. La inquietud per observar i qüestionar-s’ho tot fins que les respostes tinguin sentit és, de fet, el resultat de les lliçons apreses del seu esforç com a investigadora, informàtica, enginyera de sistemes i empresària. Una cosa que va aprendre ja de petita, i que la va instigar a estudiar i a formar-se, inspirada, segons recorda, pel seu pare, que era filòsof i poeta, i el seu avi, directora d’escola i ministre quàquer.

“Just quan els astronautes es disposaven a aterrar a la Lluna, l’ordinador de vol es va sobrecarregar!”

Hamilton ha destacat que va tenir la sort “de tenir reptes, responsabilitats i experiències laborals excepcionals, fins i tot abans d’anar a l’institut”, i des de ben aviat va aprendre “que, si cometies errors, no et podies permetre a tu mateixa (ni als altres!) tornar-los a cometre”. Entre els primers projectes en els quals va treballar ha esmentat el SAGE (Semi-Automatic Ground Environment), “en què vaig desenvolupar aplicacions en llenguatge d’assemblador en el primer AN/FSQ-7 (l’XD-1), als laboratoris Lincoln del MIT, per buscar avions enemics. La màquina era enorme, era el sistema informàtic més gran que s’havia muntat mai”, ha explicat. Després d’aquest desafiament,en va venir un altre: el software de navegació de l’Apollo. “Totes les missions eren emocionants, però l’Apollo 11 era especial”, ha assegurat. “Mai no havíem aterrat a la Lluna. Tot anava a la perfecció fins que va passar una cosa del tot imprevista. Just quan els astronautes es disposaven a aterrar a la Lluna, l’ordinador de vol es va sobrecarregar!”.

La científica ha asseverat que “els tripulants de l’Apollo 11 van ser els primers humans que van caminar per la Lluna i el nostre software es va convertir en el primer software que va funcionar a la Lluna”. També ha reconegut que fer descobertes, pensar noves idees i trobar solucions va ser una aventura. “L’experiència del software mateix va ser com a mínim tan emocionant com els esdeveniments relacionats amb la missió”, ha dit.

Hamilton ha acabat el seu discurs dissertant sobre la raó dels problemes relacionats amb el desenvolupament de software: “Explorar i arriscar-nos en territori desconegut ens ha conduït, entre altres coses, als errors. Els errors ens han conduït a un paradigma que ens porta abans dels fets cap al futur. Ensenyar la gent com pensar, fer i ser des del punt de vista del paradigma és el veritable repte que ens espera”, ha afirmat.

“Gràcies, Margaret, per ser 'una primera' i empènyer-nos a ser més valents i lluitar per ser els primers de les curses que proposem”

En la cloenda de l'acte, el rector Francesc Torres ha manifestat que aquesta investidura és la millor manera de tancar la celebració dels 40 anys de la FIB i ha posat l'èmfasi en què Margaret Hamilton ha estat una dona clau per poder arribar a la Lluna, superar-nos com a éssers humans i ajudar tots els enginyers a posar-nos nous reptes. “Gràcies, Margaret Hamilton, per ser 'una primera' i empènyer-nos a ser més valents i lluitar per ser els primers de les curses que proposem”, ha expressat el rector.
 
L’acte també és un homenatge a una dona que va treballar en un entorn totalment masculí i que va impulsar la presència de les dones en el camp de la informàtica. La proposta ha estat impulsada per la FIB i ha comptat amb el suport del l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), el Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC i el Departament d’Informàtica del Swiss Federal Institute of Technology Zurich (ETH Zurich).

La cerimònia ha comptat amb diverses interpretacions musicals de la Coral Parc Mediterrani de la Tecnologia, la Coral d’Arquitectura, el Cor Ol·lari de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), la Coral Gaudeamus de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Este (EEBE) i l’Orquesta de la UPC.

Discursos i més informació:

• Vídeo de l'acte d'investidura de Margaret Hamilton com a doctora honoris causa de la UPC (YouTube)
• Elogi dels mèrits per part de la professora Núria Castell
• Discurs d'investidura de Margaret H. Hamilton
• Parlament de cloenda per part del rector, Francesc Torres
• Recursos d'informació sobre Margaret Hamilton (Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxiu de la UPC)
• Aprovació de la proposta de nomenament com a doctora honoris causa a Margaret Hamilton
• Relació de doctores i doctors honoris causa de la UPC

Cada setmana, des del dia 6 de març (coincidint amb la celebració, el 8 de març, del Dia Internacional de les Dones), s'ha donat visibilitat, mitjançant el perfil institucional a Twitter @la_UPC, del talent femení de la Universitat. Amb l’etiqueta #mésDonesUPC, la campanya s'ha plantejat com un compte enrere fins a l’acte d’investidura de Margaret Hamilton com a doctora honoris causa per la UPC.