El mes de juny s’ha publicat la novena edició de l’U-Ranking, una iniciativa de la Fundación BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), que analitza l’activitat del sistema universitari espanyol a partir d’una bateria d’indicadors sobre docència, recerca i innovació. U-Ranking publica dos tipus de classificacions: l’U-Ranking, que ordena les universitats pel seu rendiment corregint els efectes de la diversitat de dimensions de les universitats per fer-los comparables, i l’U-Ranking-Volum, que les ordena a partir de valors absoluts. L’edició 2021 del rànquing inclou l’anàlisi de 70 universitats, 48 públiques i 22 privades.

Pel que fa als rànquings de rendiment (U-Ranking), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) escala posicions i se situa al primer rang de l’Estat, posició que comparteix amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M).

En la dimensió de docència, la UPC es manté al primer rang, en aquest cas compartint posició amb set universitats més: la Carlos III, la Universidad de Navarra, l’Europea de Madrid, la Internacional de La Rioja, la de Nebrija, la Politècnica de València i la Ramon Llull. En la dimensió de recerca i innovació, la UPC es manté en el tercer rang.

Pel que fa als rànquings de volum (U-Ranking-Volum), a escala global, la Universitat se situa, en solitari, al setè rang, pujant una posició respecte a l’edició 2020 del rànquing. En la dimensió de docència, la UPC es manté al setè rang, posició que comparteix amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En la dimensió de recerca i innovació, es manté al vuitè rang, de nou en solitari.

Posicions destacades en Recerca i Innovació
A més de les classificacions anteriors, els editors de l’U-Ranking publiquen una fitxa per universitat, on s'inclou representada gràficament la posició que ocupa cada universitat per cada indicador analitzat. La UPC se situa per sobre de la mitjana estatal en la gran majoria d’indicadors (en 18 de 20) i destaca en quatre, en què assoleix el valor màxim (100) i que corresponen a l’àmbit de Recerca i Innovació: recursos públics competitius per PDI doctor; contractes de personal d’investigació respecte al pressupost; fons d’investigació europeus respecte al PDI doctor, i percentatge de publicacions en coautories internacionals.

A més de la difusió dels principals resultats a la pàgina web del rànquing, els editors publiquen anualment un informe en el que analitzen de manera exhaustiva els resultats. A l’informe d’aquest any, hi trobem, entre altres, un gràfic que posiciona les institucions en funció del seu assoliment a l’U-Ranking (Rendiment) i a l’U-Ranking-Volum: en aquest gràfic, la UPC es manté en el quadrant superior, amb un rendiment superior al que li correspondria pel seu volum, situant-se a la dreta de la diagonal.

Font: Pérez i Aldás, (dir.) U-Ranking 2021 (p. 47) IVIE-BBVA

L’informe també posiciona les institucions comparant les posicions obtingudes a l’U-Ranking-Volum respecte a l’indicador de grandària. En aquest gràfic, la UPC se situa per sobre de la diagonal: és a dir, presenta un índex de volum superior al que li correspondria tenint en compte l’indicador de tamany calculat pels editors, d’aquí els seus bons resultats en rendiment.

Font: Pérez i Aldás, (dir.) U-Ranking 2021 (p. 47) IVIE-BBVA

Graus UPC líders a l’Estat
Finalment, el web del rànquing ofereix també la funcionalitat d’obtenir llistes per branques de coneixement i titulacions de grau. Tenint en compte la ponderació presentada per defecte pels editors – 56 % a Docència U-Ranking i 44 % a Recerca i Innovació–, diverses titulacions de grau de la UPC ocupen el primer rang de tot l’Estat en les respectives branques, o bé en solitari, o bé compartint posició amb titulacions d’altres universitats.

A la branca de Matemàtiques:

• La doble titulació de grau en Enginyeria Informàtica i Matemàtiques del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS)
• La doble titulació de grau en Matemàtiques i Enginyeria Física, també del CFIS

A la branca d’Informàtica i Telecomunicació:

• El grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació
• El grau en Enginyeria Informàtica
• El grau en Enginyeria Telemàtica
• La doble titulació de grau en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació o Enginyeria Telemàtica
• L’itinerari de doble titulació entre els graus en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació i en Enginyeria Telemàtica
• La doble titulació de grau en Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, del CFIS

A la branca d’Enginyeria Civil i Arquitectura:

• El grau en Arquitectura Tècnica i Edificació
• El grau en Estudis en Arquitectura
• El grau en Enginyeria de Geoinformació i Geomàtica
• El grau en Enginyeria Minera (actualment, Enginyeria de Recursos Minerals i el seu Reciclatge)
• El grau en Nàutica i Transport Marítim
• El grau en Tecnologies Marines
• L’itinerari de doble titulació entre els graus en Tecnologies Marines i Enginyeria en Sistemes i Tecnologia Naval

A la branca d’Enginyeria Industrial:

• El grau Industrial Technologies and Economic Analysis
• La doble titulació de grau en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacions o Enginyeria Telemàtica
• Els itineraris de doble titulació entre els graus en Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil; Enginyeria Elèctrica; Enginyeria Electrònica, Industrial i Automàtica; Enginyeria Mecànica, i Enginyeria Química
• Els itineraris de doble titulació entre els graus en Enginyeria Elèctrica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, i Enginyeria Mecànica

A la branca d’Enginyeria Agroalimentària:

• El grau en Enginyeria Alimentària

Més informació

• Observatori de rànquings