Les universitats públiques catalanes donen suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre taxes universitàries
+
Descarregar
Estudiants han presentat a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona la ILP per reclamar una rebaixa del 30% de les taxes universitàries
Sobre l’ACUP
L'ACUP es va crear l'any 2002 i en formen part la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els seus objectius fundacionals són defensar els interessos de les universitats públiques i el rol de les universitats en la societat, projectar les universitats internacionalment i promoure projectes singulars o estratègics de col·laboració cercant l'eficiència i el major impacte.
L'ACUP es va crear l'any 2002 i en formen part la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els seus objectius fundacionals són defensar els interessos de les universitats públiques i el rol de les universitats en la societat, projectar les universitats internacionalment i promoure projectes singulars o estratègics de col·laboració cercant l'eficiència i el major impacte.
L'ACUP ha emès el 31 de gener un comunitat consensuat pels rectors i rectora de les universitats públiques catalanes, que aquestes institucions d'educació superior donen suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre taxes universitàries. El comunitat complet és el que es publica tot seguit.
31/01/2019
L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) vol expressar el seu suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada el migdia del 31 de gener pel grup promotor de la ILP, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (UB). Com argumenten els seus impulsors, l’increment de les taxes universitàries combinat amb la davallada del finançament dificulta l’accés als estudis superiors. A més, posa en perill no només el paper de les Universitats en l’àmbit de la formació i la recerca, sinó també la seva tasca com a element d’equitat social, d’incentivació econòmica i de promoció d’una ciutadania lliure, crítica i compromesa.
Com ja va recollir l’ACUP a l’anomenada Declaració de Sant Daniel l’octubre de 2016, urgeix la concreció d’una nova política universitària, àmpliament consensuada, que inclogui un model de finançament estable, un pla d’inversions i un increment de la partida pressupostària. En aquest sentit, la revisió a la baixa de les taxes se situa entre les mesures correctes, però que necessàriament han d’anar acompanyades d’actuacions d’ampli espectre que permetin encarar reptes urgents com el funcionament basal universitari, el pla d’inversions, l’aposta per la recerca, la política contractual de professorat, l’estructura de preus i el sistema de beques i ajuts.
Cal revertir les restriccions econòmiques dels darrers anys per aproximar-nos al finançament mitjà dels països de l’OCDE. A banda de la suficiència econòmica, és necessari un canvi de plantejament sobre el sistema universitari català perquè no hauríem de parlar de despesa sinó d’inversió ja que per cada euro destinat a l’educació superior és retornat multiplicat per quatre a la societat catalana (vegeu l’informe d’Impactes socioeconòmics de les universitats i la recerca públiques de Catalunya, ACUP, 2017).
Com ja va recollir l’ACUP a l’anomenada Declaració de Sant Daniel l’octubre de 2016, urgeix la concreció d’una nova política universitària, àmpliament consensuada, que inclogui un model de finançament estable, un pla d’inversions i un increment de la partida pressupostària. En aquest sentit, la revisió a la baixa de les taxes se situa entre les mesures correctes, però que necessàriament han d’anar acompanyades d’actuacions d’ampli espectre que permetin encarar reptes urgents com el funcionament basal universitari, el pla d’inversions, l’aposta per la recerca, la política contractual de professorat, l’estructura de preus i el sistema de beques i ajuts.
Cal revertir les restriccions econòmiques dels darrers anys per aproximar-nos al finançament mitjà dels països de l’OCDE. A banda de la suficiència econòmica, és necessari un canvi de plantejament sobre el sistema universitari català perquè no hauríem de parlar de despesa sinó d’inversió ja que per cada euro destinat a l’educació superior és retornat multiplicat per quatre a la societat catalana (vegeu l’informe d’Impactes socioeconòmics de les universitats i la recerca públiques de Catalunya, ACUP, 2017).