El cinquè episodi de ‘Quanta, quanta IA!’, titulat ‘Les màquines raonen?’, és una invitació a explorar la frontera entre la lògica de les màquines i la comprensió humana, i a qüestionar com les màquines estan modificant el nostre enfocament de la resolució de problemes complexos.

Durant el capítol, Karina Gibert, directora de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Àngela Nebot, cofundadora de l’IDEAI-UPC, directora del grup de recerca Soft Computing i professora de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, ofereixen una visió profunda de com la intel·ligència computacional pot resoldre problemes complexos utilitzant algoritmes senzills per arribar a solucions òptimes, a diferència de la informàtica clàssica, que fa servir algoritmes més precisos i deterministes.

Segons Nebot, una de les grans aportacions d’aquesta disciplina és la lògica difusa, desenvolupada per Lotfi A. Zadeh, que permet gestionar la informació imprecisa o ambigua. Aquesta teoria ha tingut un gran impacte en àmbits com la indústria dels electrodomèstics, els sistemes de control industrial o la medicina.

En el pòdcast s’expliquen conceptes bàsics de la intel·ligència computacional, com la computació neuronal, que intenta emular com funciona el cervell humà; la computació evolutiva, que intenta simular com es produeix, a la naturalesa, l’evolució, o la computació difusa, que treballa amb conceptes lingüístics.

“Si les màquines raonen o no, depèn de com defineixis la paraula raonament”, explica Àngela Nebot. Hi ha qui pensa que el raonament és exclusiu dels humans perquè les màquines no entenen l’objecte del raonament. Però sí que són capaces d’aplicar una lògica, un model matemàtic o de probabilitat que la fa arribar a un resultat a partir d’uns fets inicials.

En el videopòdcast, conduït per la periodista Núria Ferré, la investigadora Àngela Nebot també explica diferents projectes en què han aplicat la intel·ligència computacional com, per exemple, entendre com funciona el sistema cardiovascular humà; per detectar fallades en sistemes de producció industrials, o per analitzar polítiques per combatre el canvi climàtic.