En les darreres setmanes, molts països estan utilitzant aplicacions per fer un estudi de contactes virtual. El percentatge d’ús d’aquestes aplicacions és diferent a cada país: des d'un 15% a Alemanya fins a gairebé un 40% a Islàndia, un país petit i altament tecnològic. A França, en canvi, ha estat menor: poques persones han confiat en l'aplicació i menys del 4% dels francesos l'han descarregat als seus telèfons.

Per una banda, i segons Sergio Alonso, investigador del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i coordinador de la recerca realitzada per elaborar l’informe, “la implantació a Espanya dels telèfons intel·ligents o smartphones és actualment del 75%. Això vol dir que 1 de cada 4 persones no porta un telèfon amb connexió a Internet. Els infants i la gent gran són un percentatge important de persones que habitualment no tenen telèfons intel·ligents i que, malauradament, també pateixen la pandèmia.”

Per altra banda, no tothom que té un smartphone està disposat a descarregar-se l'aplicació. El percentatge de descàrrega i ús de les aplicacions més populars de les xarxes socials arriba al 80% dels usuaris de telèfons intel·ligents. Molta gent és reticent a donar accés al seu telèfon. A més, moltes persones usuàries porten el Bluetooth i el localitzador GPS desconnectats. No hi ha valors segurs sobre aquest percentatge, afirma Alonso: “Una enquesta feta a Alemanya apuntava que aproximadament un 50% de la ciutadania no s'instal·laria una aplicació per al seguiment de la COVID-19 per aquestes raons.”

L’estudi indica que, en l’escenari més favorable (suposant que la meitat de la població amb smartphone s'instal·lés l'aplicació), l’app podria arribar a estar instal·lada i en funcionament en un 35% de la població. La condició mínima per poder detectar un contagi és que les dues persones tinguin instal·lada l'aplicació: això significaria que aproximadament en un 12% de la població (el resultat de multiplicar 35% per 35%) es podrien detectar possibles contagis mitjançant l'aplicació, en el millor dels escenaris possibles (en què l’app funcionés perfectament i detectés totes les possibles fonts de contagi).

Aquesta xifra està lluny de la immunitat de grup, que es basaria en detectar i aïllar un 66 % dels contactes de la persona contagiada. Segons els càlculs realitzats en l’estudi, un efecte equivalent a la immunitat de grup es podria aconseguir si el 80% de la població utilitzés l’aplicació i es posés immediatament en quarantena un cop identificat un contacte seu que hagi donat positiu en COVID-19. Però la possible utilització d’aquest tipus d’apps està molt lluny d’aquests valors i, per tant, el seu ús no serviria, per elles mateixes, per aturar la propagació del virus.

Un gran percentatge dels contactes no es detectaria
Malauradament, les aplicacions no detecten un 100% dels contagis entre usuaris: es basen en algoritmes que detecten contactes entre usuaris de l’aplicació a menys de 2 metres i durant més de 15 minuts, o opcions similars. És una condició que pot donar molts possibles casos i, al mateix temps, deixar-ne d’altres sense detectar. Tal com explica Enric Alvarez, coautor de l'anàlisi, “la propagació del virus es dona principalment en llocs tancats amb poca ventilació (les gotes a l'aire no s'evacuen) o amb aires condicionats que no funcionen correctament (les gotes es redistribueixen constantment). Per exemple, és més perillós estar a cinc metres d'un infectat de COVID-19 en un bar poc ventilat que estar a un metre en un cinema. No s’ha detectat cap exemple de contagi massiu en cinemes ni en teatres i, en canvi, molts en interiors de bars i festes. Aquests ambients tancats donen lloc a molts casos d'infecció, fins i tot estant relativament lluny els uns dels altres.”

L’estudi estima que un 70% dels contactes rellevants són casos propers i detectables per les aplicacions, mentre que l’altre 30% no seria detectable per aquestes apps, però sí que podrien aparèixer, en canvi, en un estudi més típic de contactes (mitjançant entrevistes directes als pacients). Així, si es parteix d’aquest escenari en què només dues terceres parts dels contagis són detectables per una aplicació, juntament amb el poc ús estimat de les aplicacions, l’estudi conclou que només s’arribarien a detectar, com a màxim, un 5-10% de tots els possibles contagis.

En l’escenari més optimista –en què el percentatge de persones que s’ha descarregat l’aplicació superés el 50%, i no el 35% considerat anteriorment, o en què el percentatge de casos no detectables per proximitat física fos menor del 30%–, el percentatge de detecció de l’app podria arribar a un 15-20%. Però, de la mateixa manera, un escenari menys favorable i més realista d’instal·lació de l’app (menor del 50%) tornaria a portar a valors de detecció al voltant de l’1-5%.

“Aquestes xifres podrien augmentar si les apps poguessin detectar situacions propícies als contagis –per exemple, si poguessin detectar que l’usuari està en un ambient tancat o mal ventilat. Però això, ara per ara, és complicat de resoldre amb la tecnologia actual. A tota aquesta casuística s’hauria de sumar els problemes de privacitat que s’haurien de resoldre a l’hora d’utilitzar dades personals”, explica Alonso.

Segons l’equip d’investigació, les apps podrien ajudar a detectar alguns casos però en cap cas poden ser l'eina principal per combatre la propagació del virus. Els serveis d'atenció primària i de salut pública són els més indicats, mitjançant entrevistes directes als pacients, per esbrinar els contactes perillosos que ha tingut una persona després de donar positiu en una prova PCR. Com apunta Daniel López-Codina, coautor de l’estudi, “és prioritari incrementar els recursos humans en atenció primària i els serveis de salut pública, ja que les apps no els poden substituir de cap manera”.

Més informació

• Analysis and prediction of COVID-19 for different regions and countries (Daily report 08/07/2020).