La Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) tancarà l’exercici de l’any 2024 havent liquidat el deute de gairebé 100 milions d’euros per al finançament d’inversions en infraestructures i projectes, i per a l’adquisició d’equipament cientifico-tecnològics per al seu desenvolupament d’activitats d’R+D+I. 

Aquesta operació ha estat possible gràcies al fet que, entre els anys 2016 i 2021, s’ha assumit una major càrrega de devolucions en coincidir les amortitzacions i els ajornaments de la gran majoria de préstecs pendents. De fet, del 2019 al 2024 la UPC ha retornat un 46% del deute acumulat, que suposa un total de 45,3 milions d’euros. A més, des del 2022, en la mesura que hi ha hagut disponibilitat pressupostària, s’han amortitzat quotes anticipadament per valor de 6,6 milions d’euros per reduir la despesa a pagar en concepte d’interessos.

Amb la liquidació del deute en el tancament de 2024, s’alliberaran recursos que es podran destinar a polítiques universitàries, tal com es preveu recollir en el pressupost de la UPC per al 2025 que es presentarà a finals d’any.  

Un deute que es remunta al 2000
Els coneguts com a ‘parquetazos’ es van atorgar entre els anys 2000 i 2014 en convocatòries ministerials a les quals van concórrer les universitats per al finançament d’inversions en infraestructures i l’adquisició d’equipament científics-tecnològics. Una part d’aquest finançament es va rebre en forma de préstecs a través de línies de crèdit, algunes convocatòries amb cofinançament FEDER i, en el cas d’alguna convocatòria, amb el compromís de la Generalitat de Catalunya de finançar el retorn dels préstecs, un compromís que no es va arribar a materialitzar mai.

Al llarg de les convocatòries, la UPC va subscriure préstecs per 98,2 milions d’euros, import que es va incrementar fins als 98,9 milions d’euros en sumar els interessos pels anys de carència. La despesa financera dels interessos dels préstecs ha estat d’1,7 milions d’euros. La crisi econòmica i les dificultats de pagament de les universitats van incrementar els costos financers d’aquests préstecs a conseqüència de l’ajornament del pagament de les amortitzacions a 2-3 anys.

La UPC va utilitzar aquest finançament en la construcció de diverses infraestructures i equipaments científics: l’edifici Neàpolis, centre tecnològic de Vilanova i la Geltrú; el Centre Tecnològic de Manresa (CTM); l’ampliació de l’edifici de la Facultat de Matemàtiques i Estadística per acollir el Centre de Disseny d'Equips Industrials (CDEI), l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) i la Fundació CIM; l’edifici RDIT, al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels; la contribució a les infraestructures del Campus Diagonal-Besòs i l’edifici GAIA i la seu del Centre Tecnològic de Transferència de Calor (CTTC) al Campus de Terrassa.

Entre els anys 2016 i 2020, la UPC va haver d’incrementar la seva capacitat de devolució, en coincidir les amortitzacions i ajornaments de la gran majoria de préstecs pendents. Així, entre aquests anys es van amortitzar 41,5 milions d’euros (un 46,3% del deute). Del 2021 a 2024 s’han retornat 22,6 milions d’euros, és a dir, el 25% restant del deute. En aquest període, en la mesura que hi ha hagut disponibilitat pressupostària, s’han amortitzat quotes anticipadament per 6,6 milions d’euros per reduir la despesa a pagar en interessos.

La següent gràfica mostra l’evolució dels imports retornats i el deute viu a l’inici de cada any: