La medicina del gas plasma és un camp interdisciplinari sorgit fa dues dècades com una àrea innovadora entre la física, la química, l'enginyeria i les ciències de la vida. Es tracta d'una àrea emergent que combina la tecnologia del gas plasma amb la medicina clínica i la bioenginyeria amb l'objectiu d'utilitzar plasmes freds a pressió atmosfèrica per a aplicacions terapèutiques humanes i veterinàries, per a la desinfecció i cicatrització de ferides o en les teràpies del càncer, entre altres. Una tecnologia potent que implica un gran nombre d'espècies reactives (molècules, àtoms, ions, electrons, fotons, radiació UV i visible), les quals han demostrat afectar les cèl·lules mitjançant procediments bioquímics complexos. Aquesta tecnologia obre la porta a noves oportunitats de la medicina del gas plasma.

Però, malgrat els avenços científics i tecnològics en l'àmbit mèdic, avui dia, els tractaments disponibles basats en aquesta tecnologia encara no són del tot efectius per lluitar contra el càncer, aconseguir la regeneració i reparació de teixits o combatre els patògens resistents als fàrmacs, incloses les infeccions de nova aparició. Per fer possible que la tecnologia del gas plasma avanci de forma efectiva en aquestes i altres àrees, no només és necessari identificar els mecanismes implicats en l'acció terapèutica, sinó que també cal millorar la coordinació i la cooperació de la comunitat científica que treballa en aquest camp des de diverses disciplines, així com la relació amb la indústria. 

Amb l'objectiu d'impulsar el desenvolupament d'un programa de recerca europeu en medicina del gas plasma i de liderar l'activitat europea en aquest àmbit, s'ha posat en marxa l'Acció COST Therapeutical applications of Cold Plasma (PlasTHER), liderada per la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). El projecte està coordinat per Cristina Canal, investigadora del grup de recerca de Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BBT), directora del PlasmaMED lab i professora del Departament de Ciència i Enginyeria de Materials, vinculada a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) i al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB).

L'Acció PlasTHER està finançada per la Unió Europea en el marc de les accions COST i articula una xarxa de més de cent experts en física, química, biologia, enginyeria i medicina de 24 països. Una xarxa sinèrgica de personal investigador, comunitat mèdica, indústria i associacions de pacients, que durant els propers anys explorarà les possibilitats dels plasmes a pressió atmosfèrica en medicina per compartir, desenvolupar i consolidar les teràpies que s’estan investigant actualment, i per fomentar el lideratge d'Europa en aquest camp.  

Cristina Canal destaca que "gràcies a l'Acció PlasTHER COST podrem impulsar el desenvolupament del camp de la medicina del gas plasma a Europa, per portar l'excel·lent investigació realitzada fins al moment al banc de proves en benefici dels pacients". En aquest sentit, la coordinadora de la iniciativa assenyala que "les àrees de recerca que desperten major interès, pel seu potencial, són les relacionades amb les teràpies de càncer, ja que l'acció selectiva del gas plasma pot evitar els efectes secundaris en teixits sans, així com les que estudien l'acció antimicrobiana del gas plasma, que troba aplicació, per exemple, en àrees dentals i de regeneració de ferides".

La investigadora explica que "l'acció del gas plasma es basa principalment en l'acció de les espècies reactives d’oxigen i nitrogen que conté, que són intrínseques a totes les cèl·lules i que, en funció del tipus d'espècies i la seva dosi, pot funcionar com una espasa de doble fil, tant amb efectes beneficiosos per a les cèl·lules sanes com amb capacitat d'atacar selectivament les cèl·lules de càncer".

Impulsar les aplicacions biomèdiques del gas plasma
Una de les prioritats de l'Acció PlasTHER és impulsar la tecnologia del gas plasma i la seva utilització com a teràpia estandarditzada en diverses aplicacions biomèdiques de gran importància per a la societat, aprofitant, per exemple, el seu potencial antimicrobià en el tractament de la pell i en les teràpies del càncer.

En aquest sentit, la intensificació de la recerca en els darrers cinc anys en diferents àmbits de la medicina del gas plasma –en particular en l'esterilització i descontaminació, la cicatrització de ferides i el tractament del càncer– requereix urgentment l'harmonització de protocols, així com l'orientació del coneixement generat en una direcció comuna per permetre que tots els esforços i la inversió pública fets fins ara en ciència bàsica i aplicada es tradueixin en beneficis per a la societat i el sistema sanitari.

Amb aquesta finalitat, PlasTHER COST es planteja com una xarxa interdisciplinària que posa en comú els últims avenços en els mecanismes bàsics d'acció dels plasmes i les condicions de funcionament més adequades per aconseguir teràpies eficients. D’altra banda, la xarxa treballarà en la generació de protocols harmonitzats dins la comunitat en les diferents àrees terapèutiques implicades, així com en la definició d'un full de ruta per a cada àmbit.

Per assolir aquests reptes, la xarxa s’organitza a partir de sis grups de treball, centrats en diferents àrees de desenvolupament de la tecnologia: els mecanismes d’interacció biològics del gas plasma; els efectes antimicrobians del gas plasma; la regeneració de teixits; la teràpia del càncer; les teràpies combinades; i la regulació ètica, la difusió i la transferència de tecnologia.

Les primeres accions de la PlasTHER COST han estat el llançament de la pàgina web de la xarxa i l’organització de l’escola de formació ‘Aspectes fonamentals de la medicina del gas plasma’, que ha tingut lloc del 14 al 16 de febrer a Caparica, Portugal, on investigadors i investigadores de doctorat han compartit experiències amb personal que treballa en la mateixa àrea de recerca i han presentat el seu treball.

La xarxa continua la seva activitat amb una reunió anual coincidint amb la 9a Conferencia Internacional de Medicina del Gas Plasma, que ha tingut lloc del 27 de juny a l’1 de juliol a Utrech, als Països Baixos. Així mateix, estan planificades al voltant de 14 missions científiques de la xarxa en els propers mesos.