La Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) consolida el seu paper com a motor d'innovació a Europa, contribuint al creixement de les patents acadèmiques al continent. Un nou informe, desenvolupat per l’Observatori de Patents i Tecnologia de l’Oficina Europea de Patents (OEP), en col·laboració amb l’Institut Fraunhofer per a la Investigació de Sistemes i Innovació (Fraunhofer ISI), revela que les universitats europees han augmentat de manera significativa la seva activitat en sol·licituds de patents durant les darreres dues dècades, essent responsables del 10,2% de totes les sol·licituds de patents presentades a Europa. A Espanya, aquest percentatge puja fins al 14,6%.

Segons l’informe, 75 universitats espanyoles han generat almenys una sol·licitud de patent europea a l'OEP en el període 2000-2020. La UPC, amb 298 sol·licituds de patents, juntament amb la Universitat de Barcelona (330) i la Universitat Autònoma de Barcelona (328), està entre les primeres a Catalunya, regió que encapçala la llista de les institucions més productives en aquest àmbit a l’Estat. En el panorama del sistema universitari espanyol, la UPC es posiciona en quart lloc, per darrere de la Universitat Politècnica de València (301) i per davant de la Universidad Politécnica de Madrid (260).   

L'informe, que analitza dades de més de 1.200 universitats europees, subratlla que la col·laboració entre universitats i empreses ha estat fonamental per augmentar la quantitat de sol·licituds de patents. Un petit nombre d’universitats a Europa (el 5% de les 1.200 universitats en l’estudi) representa la meitat de totes les sol·licituds de patents acadèmiques. Aquestes estan centrades en camps tecnològics de base científica i reben el suport d’oficines especialitzades de transferència de coneixements (OTC).

Espanya ocupa el desè lloc a Europa i el vuitè a la Unió Europea. Els països líders en aquesta matèria són Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia.    

Entre les patents més destacades figuren:

• Un dispositiu per descontaminar i desinfectar l'aigua i l'aire. Es tracta d'una nanoestructura ceràmica tridimensional resistent a la temperatura amb distribucions de mida de porus afinades amb precisió que podran atrapar, detectar i eliminar tèrmicament qualsevol tipus de contingut orgànic contaminant, micro o nanoplàstic i biològic. Ho han desenvolupat els investigadors i professors Sandra Bermejo i Ramon Bragós, del Departament d'Einginyeria Electrònica.

• Un biomaterial per al tractament del càncer d’ossos: aquest hidrogel desenvolupat per la investigadora Cristina Canal és un material compòsit que conté espècies reactives generades mitjançant plasma de baixa temperatura a pressió atmosfèrica. Aquesta tecnologia permet eliminar cèl·lules canceroses de manera selectiva i el material és reabsorbit pel cos, permetent la regeneració òssia. Els plasmes de baixa temperatura interaccionen amb les cèl·lules eucariotes a través de procediments bioquímics complexos sense perjudicar els teixits circumdants. Cristina Canal forma part del grup de Biomaterials Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BBT) i del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB).

• Un dosímetre lleuger de neutrons, del tipus Anderson-Brown, capaç de treballar en camps de neutrons continus, quasi-continus i polsats. S’utilitza una nova tecnologia d’adquisició basada en el concepte d’“integració de càrrega” per permetre la detecció de camps polsats. L'han desenvolupat els investigadors Francisco Calviño i Ariel Tarifeño, del Departament de Física.
  
  

Més informació

• Academic patents drive innovation in Europe (Informe complet)
• Cartera de tecnologies i patents de la UPC