La UPC lamenta la mort del filòsof, escriptor i catedràtic d’Estètica Xavier Rubert de Ventós
La comunitat universitària de la UPC lamenta la pèrdua del filòsof, escriptor i catedràtic d’Estètica de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Xavier Rubert de Ventós, que ha mort el 28 de gener, a Barcelona.
28/01/2023
Nascut a Barcelona el 1939, Xavier Rubert de Ventós es va llicenciar en Dret a Barcelona, el 1961, i el 1962 va cursar el darrer any de Filosofia a Madrid. Des del 1973 va ser catedràtic d'Estètica a l'ETSAB. I també va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Així mateix, va ser professor a diverses universitats, com les nord-americanes de Harvard, Brown, Berkeley, Cincinnati i Nova York, on va fundar la Càtedra Barcelona-New York i l’Institute for the Humanities. I va ser professor de les universitats de Mèxic i Caracas.
Rubert de Ventós: un volcà al qual tots seguíem amb profunda admiració
Xavier Rubert va arribar a l'ETSAB pels voltants dels anys 70 de la mà d'Oriol Bohigas assumint la càtedra d'Estètica. Què feia un filòsof a l'Escola d'Arquitectura? Si d'una banda s'ensenyava el com, Rubert ens va introduir en el món del perquè, és a dir, en la universalitat.
Ens va arrossegar seductivament a l'àmbit del concepte i no de manera lineal sinó en espiral. Les seves multitudinàries classes eren enèrgiques, suggestives, màgiques. Una cosa així com una permanent dutxa d'aigua freda que era capaç de despertar-te del més profund dels somnis. Parlava dels Beatles, dels Archigram, de santa Chantal i Leonardo, del romanticisme, de l'abstracte, del sexe o del que fos. Era un volcà al qual tots seguíem amb profunda admiració: en aquelles lliçons defensava una cosa i tot el contrari.
N'estava tan convençut que fins i tot s'ho va aplicar a si mateix.
Professor Rubert, gràcies per tot. Et trobarem a faltar.
Félix Solaguren-Beascoa
Director de l'ETSAB
Londres, 28 de gener de 2023
D'altra banda, Rubert de Ventós va ser membre de les Corts Espanyoles i del Parlament Europeu. Va participar en la resistència antifranquista com a membre del Front Obrer Català (FOC) i va ser expulsat de la seva càtedra de la Universitat de Barcelona. L'any 1975 va haver d'exiliar-se uns mesos a París.
El 1976, va fundar, juntament amb Eugeni Trias el Col·legi de Filosofia, un grup que va renovar la filosofia catalana en la transició democràtica espanyola i que alhora enllaçava amb la tradició republicana de Joaquim Xirau.
Rubert de Ventós té una extensa obra sobre filosofia, ètica, estètica i sobre temes polítics. Entre molts d'altres, és autor de la Teoria de la sensibilitat (1968). Va ser guardonat amb la Lletra d’Or de la literatura i amb els premis Anagrama, Espejo de España i Josep Pla. Molt actiu en la vida pública catalana, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació.
Homenatge a l'ETSAB
Docents, companys i amics de Xavier Rubert de Ventós, un dels professors que han deixat una petjada més profunda a l'ETSAB, li van retre un càlid homenatge el 25 de febrer del 2020 a l’Escola. En aquell acte, el professor Pedro Azara afirmaba sobre ell: “Nos enseñó que el mundo no es lo que parece, sino que nuestra mirada lo amolda. Una mirada que busca las relaciones entre las cosas y nosotros, y cómo las cosas son, de algún modo, proyecciones de nuestros deseos y temores. El mundo existe para nosotros. El mundo es un ‘mundo’ porque nosotros le damos sentido”.
En el mateix acte, el professor de l’ETSAB Estanislau Roca, exvicerector d’Arquitectura, també recordava: “Les aules del jove Xavier estaven abarrotades, plenes d’estudiants d’altres cursos i de professors dempeus, entusiasmats per la seva eloqüència. Consolidat com a catedràtic d’Estètica, ens va nodrir d’una important innovació docent i eminència del saber juntament amb Eugenio Trías, que en Xavier ens va portar a l’ETSAB i amb qui més tard va fundar el Col·legi de Filosofia. Després s’hi varen incorporar l’Ignasi de Solà-Morales, que ben aviat va tenir una càtedra pròpia, i un grup de professors entre els quals recordo Ferran Lobo, Narcís Comadira i Arnau Puig, i els joves arquitectes Pedro Azara i Marta Llorente. Tots ells varen marcar una època inoblidable per a unes quantes promocions privilegiades d’arquitectes”.
Amb motiu d'aquell acte homenatge, els professors Pedro Azara i Maria Rubert de Ventós, germana del filòsof, van publicar el llibre Quan a classe érem tres-cents (que es pot consultar a UPCommons) i que inclou textos dedicats al Xavier Rubert de Ventós escrits per les persones que van intervenir a l'acte: a més de Pedro Azara i Estanislau Roca, van participar Norbert Bilbeny, Juli Capella, Beth Galí, Marta Llorente, Oriol Pibernat, Blanca Pujals, Josep Ramoneda, Carme Ribas, André Ricard i Félix Solaguren-Beascoa.
