El DroneLab de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), el primer d’Europa per a comunicacions mòbils aplicades als drons, ofereix a empreses, grups de recerca i entitats un laboratori i recinte de vol de drons segregat de l’espai aeri general i lliure dels requeriments de la regulació aèria. Està equipat amb tecnologia per a l’experimentació, la recerca i la docència relacionada amb aquest àmbit. L’espai de vol, amb unes dimensions de 80x40x15 metres i cobert per una xarxa protectora que garanteix la seguretat, permetrà la validació de qualsevol tipus d’aplicació professional o desenvolupament de tecnologia relacionada amb la logística basada en drons, l’operació automàtica i l’explotació de les comunicacions 4G, 5G i Internet of Things (IoT).

L’acte d’inauguració del DroneLab s’ha dut a terme l’11 de novembre al Campus del Baix Llobregat de la UPC, amb la participació del secretari general del Departament de Recerca i Universitats, Joaquim Nin; l’alcaldessa de Castelldefels, María Miranda; el rector de la UPC, Daniel Crespo; la directora de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), Cristina Cervelló; el director del DroneLab i conseller delegat del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), Josep Manuel Yúfera, i l’investigador del grup de recerca Intelligent Communications and Avionics for Rubust Unmanned Aerial Systems (ICARUS) de la UPC, Enric Pastor. 

Vídeo de l'acte d'inauguració del DroneLab

El DroneLab està impulsat per la UPC i l’Ajuntament de Castelldefels, amb el suport del PMT i l’EETAC, i la col·laboració del grup de recerca ICARUS. Així mateix, està cofinançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, a través dels fons FEDER (en el marc del Subprograma estatal de infraestructuras de investigación y equipamiento científico-técnico). Es tracta d’una iniciativa que neix per ser un referent en recerca, desenvolupament i innovació, així com en activitats de docència del camp de les telecomunicacions mitjançant drons.  

En l'acte d'inauguració, l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, ha destacat la importància de “comptar, en el municipi, amb aquesta instal·lació singular en tot l’Estat”, així com de “la relació i la integració, en el municipi, del Campus del Baix Llobregat de la UPC. Aquest projecte dona resposta al treball conjunt amb la UPC per a que la ciutat sigui un laboratori d’experimentació”.

El rector de la UPC, Daniel Crespo, ha destacat que “les universitats han d’intentar ser motor econòmic”. El DroneLabe, segons ha dit, “és un exemple d’aliança entre els poders locals i la Universitat per generar una instal·lació de recerca i de docència, al servei de les empreses i oberta a la ciutat". També ha posat en valor el potencial del Campus del Baix Llobregat com a ecosistema d’innovació i la implicació de la Universitat amb la ciutat.

Per la seva part, el secretari general del Departament de Recerca i Universitats, Joaquim Nin, ha posat en valor la voluntat de crear complicitats i sinergies per construir realitats com aquest DroneLab i ha defensat la necessitat d’apostar per la singularitat que dona futur. “Avui és l’inici d’una història d’èxit”, ha dit.

En la seva intervenció, l'investigador Enric Pastor ha explicat que, a través del DroneLab, “volem transferir coneixements, i promoure la ciència i la tecnologia als més joves”.

Drons i tecnologia mòbil
Com a instal·lació cientificotècnica innovadora, el DroneLab permetrà estudiar la integració dels drons amb les comunicacions 4G, 5G i Internet of Things (IoT). Aquestes tecnologies són clau per al creixement de la indústria dels drons, ja que representen l’alternativa més viable per superar les mancances actuals dels drons en l’àmbit de les comunicacions. Ara per ara, els drons operen connectats a un control de terra a través de comunicacions de rang molt limitat, cosa que condiciona les seves capacitats. Amb el desplegament de la tecnologia 5G i la IoT previst en un futur immediat es proporcionarà una transferència de dades fiable i d’alta velocitat als drons, la qual cosa accelerarà l’expansió d’aquesta indústria, de manera similar a la produïda amb la introducció dels telèfons mòbils, i que tindrà aplicacions en nombrosos camps. 

Amb la implementació de l'estratègia U-space de la Comissió Europea, es preveu que en els propers 20 anys el sector dels drons a Europa generi més de 150.000 llocs de treball directes i un impacte econòmic de 10.000 milions d'euros anuals, derivats en gran part de la prestació de serveis. Inspeccions d'infraestructures, agricultura de precisió, logística d'última milla o mobilitat urbana són alguns dels serveis potencials d’aquesta tecnologia, que es consolidarà amb l’adopció de la futura normativa europea.

Alguns projectes de recerca que es duen a terme a la UPC en aquest àmbit se centren a estudiar la integració dels drons en l’espai aeri de forma segura, el control d’aforaments en activitats a l’aire lliure o la detecció de fonts radioactives, entre altres.

Recerca i docència
La posada en marxa del DroneLab és fruit de la col·laboració de diferents grups de recerca. A més del grup de recerca ICARUS, que investiga com integrar les comunicacions mòbils amb els drons, el Group of Wireless Communications and Technologies (WiComTec), que estudia el senyal radioelèctric entre els drons en les estacions base de la xarxa mòbil; el Wireless Networks Group (WNG), que investiga la utilització de les tecnologies 5G orientades a l’IoT, i el grup de recerca Design and Evaluation of Broadband Networks and Services (BAMPLA), que treballa en la configuració d’una xarxa Internet d’alta capacitat 5G privada.

El DroneLab serà també un espai referent per a la docència de diverses assignatures del grau en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials, del master's degree in Applications and Technologies for Unmanned Aircraft Systems (Drones) i del master's degree in Aerospace Science and Technology, titulacions que s’imparteixen a l’EETAC de la UPC.

Aquest equipament se suma a l’ecosistema de recerca i innovació del Campus del Baix Llobregat, pol de generació de tecnologia integrat també per l’Escola d’Enginyeria Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) i centres de recerca com el Centre Tecnològic de Telecomunicacions (CTTC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), una seu del Centre de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) i la incubadora d’empreses ESA-BIC de l’Agència Espacial Europea (ESA).