La UPC i l’Ajuntament de Barcelona presenten, en un llibre, una nova manera de projectar l’arquitectura per construir entorns accessibles
L'11 de desembre, Laia Ortiz, tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Ton Salvadó, director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, iRamon Carbonell, president del Consell Social de la UPC, han presentat el llibre ‘4 Wheelchair-User Architects (4WUA)’, a l’espai 4 del Palau de la Virreina de Barcelona. Escrit per quatre arquitectes formats a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), el llibre proposa millorar la qualitat de vida de les persones amb la transformació de l’entorn construït.
05/12/2017
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona han publicat el llibre '4 Wheelchair-User Architects (4WUA)', en el qual es presenta una nova arquitectura: la que projecten les persones amb discapacitat. El llibre tracta de la possibilitat de millorar la qualitat de vida de les persones mitjançant la transformació de l’entorn construït i està escrit en primera persona pels arquitectes formats a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC Marta Bordas, Sergio García, Carlos Vidal i Natalia Pérez, que ha estat l’editora del llibre, amb la col·laboració del professor Miguel Usandizaga.
La presentació del llibre, el dia 11 de desembre, al Palau de la Virreina de Barcelona, també ha inclòs un diàleg entre els arquitectes autors del llibre, moderat per la professora de l'ETSAV Marta Serra, sobre com es projecta l’arquitectura des d’una cadira de rodes.
A partir de les seves pròpies visions, els autors del llibre '4 Wheelchair-User Architects (4WUA)' –editat per Iniciativa Digital Politècnica i l’editorial Gustavo Gili– comparteixen situacions quotidianes, tant arquitectòniques com d’altres tipus, amb què es troben les persones que van en cadira de rodes i contra les quals lluiten diàriament. Els quatre són lesionats medul·lars que van en cadira de rodes i en aquest llibre presenten el seu projecte arquitectònic –projecte fi de carrera a l’ETSAV de la UPC−, basant-se en les seves pròpies capacitats i interessos, i mostren com ciutats inicialment inaccessibles i de gran patrimoni cultural i paisatgístic poden quedar plenament integrades i ser accessibles, il·lustrant així un punt de partida que hauria de ser imperatiu en tots els projectes d’arquitectura.
Vistes des d’una cadira de rodes, les ciutats canvien radicalment. I els plànols d’aquestes ciutats, segons s’evidencia en el llibre, també haurien de canviar, per representar com les veuen les persones cegues, les que es mouen en cadira de rodes, la gent gran.... Els autors introdueixen al lector en un ampli ventall de nous punts de vista, en altres maneres de percebre el medi en general i l’arquitectura en particular, trencant els estereotips segons els quals tot allò relacionat amb l’accessibilitat i el disseny universal ’es sinònim de 'lleig, trist i depriment'. En definitiva, fan una revisió de com s’ha de representar l’arquitectura i l’accessibilitat, amb la capacitat de ‘posar-se en la pell de l’altre’ i amb l’objectiu “de fer ciutats més justes i igualitàries, per ser més sostenibles i millorar la qualitat de vida de tothom”, com diu el professor Miguel Usandizaga, del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de la Comunicació de la UPC, impulsor i coordinador del projecte.
En la seva introducció del llibre, Usandizaga anima als professionals del sector a estudiar aquests projectes desenvolupats per arquitectes usuaris de cadira de rodes, perquè “els ajudarà a projectar millor, a fer millor la seva feina i, en definitiva, a sentir-se més útils i millors”.
Redibuixar la ciutat, a partir del plànol de G. Nolli
El clàssic plànol de Roma fet per l’arquitecte italià del segle XVIII Giambattista Nolli ha servit de model per representar la cartografia urbana en aquest llibre: el color blanc representa els espais accessibles, el negre o gris representa allò infranquejable, i el blau es fa servir per als espais que poden ser potencialment accessibles amb la implementació del projecte proposat; una manera de posar de manifest que si la cartografia urbana seguís aquesta convenció gràfica facilitaria la vida de moltíssimes persones, no només dels usuaris de cadires de rodes.
Per primer cop en una publicació es comparen quatre projectes d’arquitectura que tenen en comú una mateixa manera de concebre i dissenyar l’arquitectura: des d’una cadira de rodes.
Un 8,3% de la població (132.133 persones) de Barcelona, segons el cens del 2016, té una discapacitat reconeguda i gran part d’ella requereix d’una adaptació per facilitar la seva mobilitat.
El llibre '4 Wheelchair-User Architects (4WUA)' “fomenta una arquitectura estètica i ètica, una arquitectura ideada per professionals amb discapacitat per construir espais amables, còmodes, accessibles i inclusius per totes les persones més enllà de si tenen algun tipus de discapacitat o de diversitat funcional”, afirmen els responsables de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest Institut ha volgut promoure aquesta publicació en tant que és un projecte que s’emmarca en l'objectiu −marcat en el Pla d'Accessibilitat Universal 2018-2026− de fer de Barcelona una ciutat per a tothom, en la que totes les persones s'hi moguin lliurament i amb plena autonomia, on veïns i veïnes puguin participar-hi en igualtat de condicions. “Volem posar la vida de les persones al centre de les nostres polítiques i garantir el ple exercici dels seus drets”.
LOCUS, l'inici del projecte '4WUA'
La presentació del llibre, el dia 11 de desembre, al Palau de la Virreina de Barcelona, també ha inclòs un diàleg entre els arquitectes autors del llibre, moderat per la professora de l'ETSAV Marta Serra, sobre com es projecta l’arquitectura des d’una cadira de rodes.
A partir de les seves pròpies visions, els autors del llibre '4 Wheelchair-User Architects (4WUA)' –editat per Iniciativa Digital Politècnica i l’editorial Gustavo Gili– comparteixen situacions quotidianes, tant arquitectòniques com d’altres tipus, amb què es troben les persones que van en cadira de rodes i contra les quals lluiten diàriament. Els quatre són lesionats medul·lars que van en cadira de rodes i en aquest llibre presenten el seu projecte arquitectònic –projecte fi de carrera a l’ETSAV de la UPC−, basant-se en les seves pròpies capacitats i interessos, i mostren com ciutats inicialment inaccessibles i de gran patrimoni cultural i paisatgístic poden quedar plenament integrades i ser accessibles, il·lustrant així un punt de partida que hauria de ser imperatiu en tots els projectes d’arquitectura.
Vistes des d’una cadira de rodes, les ciutats canvien radicalment. I els plànols d’aquestes ciutats, segons s’evidencia en el llibre, també haurien de canviar, per representar com les veuen les persones cegues, les que es mouen en cadira de rodes, la gent gran.... Els autors introdueixen al lector en un ampli ventall de nous punts de vista, en altres maneres de percebre el medi en general i l’arquitectura en particular, trencant els estereotips segons els quals tot allò relacionat amb l’accessibilitat i el disseny universal ’es sinònim de 'lleig, trist i depriment'. En definitiva, fan una revisió de com s’ha de representar l’arquitectura i l’accessibilitat, amb la capacitat de ‘posar-se en la pell de l’altre’ i amb l’objectiu “de fer ciutats més justes i igualitàries, per ser més sostenibles i millorar la qualitat de vida de tothom”, com diu el professor Miguel Usandizaga, del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de la Comunicació de la UPC, impulsor i coordinador del projecte.
En la seva introducció del llibre, Usandizaga anima als professionals del sector a estudiar aquests projectes desenvolupats per arquitectes usuaris de cadira de rodes, perquè “els ajudarà a projectar millor, a fer millor la seva feina i, en definitiva, a sentir-se més útils i millors”.
Redibuixar la ciutat, a partir del plànol de G. Nolli
El clàssic plànol de Roma fet per l’arquitecte italià del segle XVIII Giambattista Nolli ha servit de model per representar la cartografia urbana en aquest llibre: el color blanc representa els espais accessibles, el negre o gris representa allò infranquejable, i el blau es fa servir per als espais que poden ser potencialment accessibles amb la implementació del projecte proposat; una manera de posar de manifest que si la cartografia urbana seguís aquesta convenció gràfica facilitaria la vida de moltíssimes persones, no només dels usuaris de cadires de rodes.
Per primer cop en una publicació es comparen quatre projectes d’arquitectura que tenen en comú una mateixa manera de concebre i dissenyar l’arquitectura: des d’una cadira de rodes.
- Marta Bordas situa el seu projecte 'Accés per a tothom en la ciutat de París', als voltants del riu Sena, a prop de la torre Eiffel. En aquesta zona reforma el Palais de Tokyio, amb els espais públics propers i amb la riba del riu Sena per tal de crear un passeig lliure d’obstacles. Aquest projecte va ser presentat al Premi Schindler 2006 que impulsa projectes d’entorns construïts accessibles. Per a l’arquitecta, “aprendre de les experiències directes d’usuaris de cadira de rodes, en arquitectura i disseny urbà, pot proporcionar eines per comprendre més profundament com construir entorns accessibles”.
- Al seu projecte 'Accessibilitiy, Topography, Heritage (ATH)', Sergio García vol donar resposta a l’accessibilitat escassa del nucli antic de Girona, facilitant tant la mobilitat dels habitants de la ciutat, com la dels turistes i visitants ocasionals. L’arquitecte aspira a que “l’accessibilitat passi a ser una cosa normal, que passi desapercebuda i que tots, independentment de qualsevol limitació, passem a viure en un context d’integració i inclusió completes”.
- Per la seva part, Carlos Vidal aposta per “una conscienciació que porti els professionals a dissenyar i a construir per a tothom amb un toc d’humanitat, d’empatia i de creativitat, més enllà de les normatives d’accessibilitat”. El seu projecte 'Convergent Diversity' se centra en la ciutat suïssa de Berna i té com a objectiu millorar l’accessibilitat a l’extrem nord-est de la ciutat antiga, l’anomenada àrea Schützenmatt, i generar noves connexions amb el riu Aare i les rutes que uneixen els barris alts, per aconseguir una convivència harmoniosa entre una àmplia varietat de teixit social. Aquest projecte va ser un dels deu finalistes del concurs Schindler Europa 2012.
- Finalment, per a Natalia Pérez “no s’hauria de dissenyar res perquè fos utilitzat exclusivament per un col·lectiu en particular, amb discapacitat o sense. Com més usuaris es puguin beneficiar del mateix, amb independència de la seva condició física o mental, més rendible, sostenible, satisfactori i barat serà a llarg termini”. En el seu projecte 'I’mpossible', amb el que va guanyar el primer Premi Schlinder el 2012, proposa que la ciutat de Bonifacio, al sud de Còrsega, caracteritzada per una mobilitat deficient i inadequada tant pel que fa a l’accessibilitat com a la connectivitat bàsica, passi a ser una ciutat oberta a tothom. L’arquitecta proposa una sèrie d’elements per facilitar i agilitzar el lliure moviment, que alhora comportarien una millora econòmica, social i urbana d’aquesta zona costanera.
Un 8,3% de la població (132.133 persones) de Barcelona, segons el cens del 2016, té una discapacitat reconeguda i gran part d’ella requereix d’una adaptació per facilitar la seva mobilitat.
El llibre '4 Wheelchair-User Architects (4WUA)' “fomenta una arquitectura estètica i ètica, una arquitectura ideada per professionals amb discapacitat per construir espais amables, còmodes, accessibles i inclusius per totes les persones més enllà de si tenen algun tipus de discapacitat o de diversitat funcional”, afirmen els responsables de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest Institut ha volgut promoure aquesta publicació en tant que és un projecte que s’emmarca en l'objectiu −marcat en el Pla d'Accessibilitat Universal 2018-2026− de fer de Barcelona una ciutat per a tothom, en la que totes les persones s'hi moguin lliurament i amb plena autonomia, on veïns i veïnes puguin participar-hi en igualtat de condicions. “Volem posar la vida de les persones al centre de les nostres polítiques i garantir el ple exercici dels seus drets”.
LOCUS, l'inici del projecte '4WUA'
La llavor d’aquest llibre està en un programa intensiu Erasmus promogut i finançat per la Unió Europea, i titulat Let’s Open Cities for Us (LOCUS), que durant tres anys consecutius (2008-2010) es va organitzar a la UPC, a través de l’ETSAV i la Càtedra d’Accessibilitat de la Universitat, i que van dirigir l’estudiant de doctorat Marta Bordas i el professor Miguel Usandizaga. El programa es va realitzar en quatre ciutats de la península ibèrica, amb la participació de professors i estudiants d’arquitectura de diverses universitats europees, que van analitzar i dissenyar solucions als problemes de l’accessibilitat de les persones en edificis i ciutats.
El programa LOCUS va ser continuat pels programes Let’s Open Tourism for Us (2011-2013, coordinat per l’École Nationale Supérieure d'Architecture de Montpellier, a França), EmpatiA/ Architecture and Empathy (2014, coordinat per la Tampere University of Technology School of Architecture) i Accessible Landscape (2014, coordinat per l’Escola d’Arquitectura i Paisatge de la Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calabria, a Itàlia). En un o l’altre d’aquests programes intensius han participat 19 universitats europees, africanes, americanes o asiàtiques.