El confinament total de la població durant els mesos de març i abril a Espanya per reduir els nivells de transmissió de la COVID-19 ha permès realitzar l’experiment a més gran escala de la història en termes de la qualitat de l’aire a les ciutats.

Aprofitant les condicions extraordinàries imposades per la pandèmia, el catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) José María Baldasano, professor del Departament d' Enginyeria de Projectes i de la Construcció a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), ha analitzat els nivells de contaminació atmosfèrica de Madrid i Barcelona, les dues ciutats més grans i contaminades d’Espanya, i l’impacte que hi ha tingut la disminució dràstica del trànsit rodat, que va decaure entre un 75 % i un 80 % en aquest període.

En concret, Baldasano s’ha centrat a estudiar el diòxid de nitrogen (NO₂), el principal gas contaminant a les ciutats, provocat majoritàriament pel trànsit rodat i els nivells del qual eren registrats cada hora per una xarxa d’estacions de mesura de la pol·lució a les dues ciutats. Així, ha vist que el NO₂ va caure a Madrid i Barcelona en un 62 % i un 50 %, respectivament.

Segons l’expert, les conclusions de l’estudi COVID-19 lockdown effects on air quality by NO₂ in the cities of Barcelona and Madrid (Spain), publicat a la revista científica de referència Science of the Total Environment, permeten veure els límits que es poden assolir implementant zones de baixes emissions (ZBE), així com la quantitat de contaminació que s’ha d’eliminar, que en els casos de Madrid i Barcelona representa el 55%. Aquest valor defineix els nivells de l’esforç i l’abast de les accions a dur a terme per garantir que ambdues ciutats assoleixin un ambient net i saludable en termes de NO₂.

“El confinament representa en l’àmbit mundial i, particularment, europeu, el major experiment involuntari que es fa sobre la qualitat de l’aire a les ciutats. Aquesta situació ens permet veure quin serà l’esforç real de reducció de les emissions de contaminació a les nostres ciutats, que tenen problemes per complir els valors límit de qualitat de l’aire marcats per la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut”, assenyala Baldasano.

A la capital catalana el 48 % de la població està exposada de manera habitual a uns valors de gasos contaminants superiors als recomanats i, segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, només el 2018 la contaminació atmosfèrica va provocar a la ciutat comtal 351 morts prematures. El diòxid de nitrogen (NO₂) és el principal gas contaminant, generat sobretot pel trànsit, i pot irritar els pulmons, i disminuir-ne la funció i la resistència a infeccions respiratòries. No en va s’ha vist que les regions amb nivells més elevats de contaminació durant la pandèmia són les que registraven major incidència de mortalitat a causa del coronavirus.

L’estudi dut a terme per Baldasano ha tingut en compte que durant el mes de març es van donar dues situacions úniques que van tenir impacte sobre la contaminació atmosfèrica. Per una banda, diferents condicions meteorològiques (temps ventós la primera setmana que va afavorir la neteja de l'atmosfera; condicions climàtiques la segona setmana que van propiciar l'acumulació de contaminants; i temps moderat, plujós i inestable durant la segona quinzena de març). I, per l’altra, la reducció extrema d'emissions causades pel trànsit a causa de les mesures de confinament i, per tant, la neteja de l'atmosfera.

Això, considera l’expert, permet avaluar els esforços actuals de millora dels ajuntament de Barcelona i Madrid, on el trànsit contribueix amb un 55% a la concentració de NO₂, i l’esforç real necessari que el confinament per la COVID-19 ha posat de manifest.

Segons el científic, els plans de zones de baixes emissions previstos són molt tímids. Per exemple, la implementació del Pla de Qualitat de l'Aire i Canvi Climàtic per a la ciutat de Madrid, aprovada el 2017 pel consistori municipal, va implicar el 2019 una reducció de 4 mg / m3 a la mitjana anual de NO₂ de tota la ciutat i de 10 mg / m³ per a aquesta àrea específica en comparació amb les mitjanes anuals dels últims 9 anys.

En el cas de Barcelona, es preveu que la implementació de la ZBE redueixi la concentració de NO₂ en un 11 %, cosa que implica una reducció dels nivells de NO₂ d’entre 3,1 i 7,7 µg/m³ (micrograms per m³) en funció de l’àrea de la ciutat. “Però necessitem disminuir 24 µg/m³. Les mesures que s’estan prenent són insuficients si volem tenir aire net”, considera Baldasano, per a qui les dades obtingudes durant el confinament “ens indiquen clarament que hem de remodelar les ciutats de cara al futur, sabent compaginar espai públic amb mobilitat i, sobretot, amb la necessitat que la salut sigui un paràmetre clau. Actualment no admetem que l’aigua que bevem estigui contaminada, per què permetem, doncs, que l’aire que respirem no estigui net?”.