L’ús intensiu de les tecnologies de la relació, la informació i la comunicació (TRIC) en el dia a dia ha fet que les violències masclistes que ja es coneixien —com el seguiment i la vigilància, el control, l’assetjament, l’exhibicionisme sexual, etc.— siguin molt presents als espais digitals. Alhora, ha fet que algunes d’aquestes violències s’hagin intensificat i n’hagin aparegut de noves, vinculades directament al món digital, com la suplantació de la identitat, el cracking o el robatori de comptes, la revelació de dades personals sense consentiment o els atacs a webs.

Les violències masclistes digitals (VMD) són, doncs, un fenomen emergent i en augment. Només el 6% de les dones se senten segures quan naveguen per Internet i un 85% de les dones afirma haver experimentat o presenciat violències masclistes digitals. Les dones i les persones LGTBIQ estan més exposades a aquestes violències, les quals tenen impactes negatius greus en la salut de qui les pateix. A més, poden causar danys reputacionals, poden condicionar les oportunitats educatives i laborals, i poden minvar la llibertat d’expressió i de participació.

Quines són aquestes violències masclistes digitals? Com es poden identificar? Com es poden prevenir i quines estratègies hi ha per combatre-les? La Guia de Prevenció i Abordatge de Violències Masclistes Digitals a l’Entorn Universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) vol contribuir a difondre què són i com es poden combatre aquest tipus d’agressions, en un context actual en què la vida diària és onlife, és a dir, en una continuïtat online-offline, té lloc tant dins com fora de les pantalles.

El document també vol posar el focus en com atendre les particularitats de fer servir Internet d’una manera quotidiana, un espai que no és neutre pel que fa a les relacions de gènere (i d’altres interseccions, com la classe, l’orientació sexual, l’ètnia, etc.), sinó que està marcat pels estereotips, el sexisme i les desigualtats de gènere.

Segons la vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC, Josefina Antonijuan, “aquesta Guia s’emmarca dins la política de tolerància zero enfront de les violències masclistes que prenen noves formes a l’era digital. És fonamental que la comunitat universitària estigui ben informada i preparada per reconèixer aquestes situacions i prendre mesures per evitar-les i combatre-les. A més, com a universitat de l’àmbit tecnològic, tenim la responsabilitat de conscienciar als i les nostres futures professionals de la importància de dissenyar, implementar i gestionar plataformes i xarxes socials segures i respectuoses per a tothom. Això permetrà a les dones, i a totes les persones usuàries, tenir una experiència en línia lliure de violències.”

La Guia s’estructura en tres blocs: què són les VMD, les VMD més esteses i les estratègies i eines per prevenir i respondre a aquestes agressions.

Què són les VMD
En el primer bloc de la Guia s’informa sobre què són les VMD: violències amb discursos altament masclistes i per raó de sexe i/o gènere, violències sexuals digitals (sexpreading, sextorsió, exhibicionismes sexual o cyberflashing, deepfakes sexuals), violències d’alt component tècnic.

Aquest apartat també inclou quins factors estructurals les motiven i les característiques de cada una per poder diferenciar-les i combatre-les.

Les VMD més esteses
Al segon bloc es detallen les VMD més esteses: les sexuals, les de control i vigilància digital i les violències que pateixen les dones amb rellevància pública.

Les estadístiques mostren que entre un 15 i un 30% de dones joves reconeix haver patit control de les parelles a través del mòbil. El control i la vigilància digital és una de les violències més perpetrades en l’àmbit de les relacions sexoafectives, de la parella i/o de l’exparella i també una de les més reconegudes.

Així mateix, en els últims anys, s’ha registrat un creixement de formes de cibermisogínia en línia. Això es tradueix en l’augment d’atacs coordinats contra dones amb influència pública a les xarxes socials i a Internet. Aquesta subcultura digital masculina i misògina s’ha batejat com a manosfera (manoesphere) i es caracteritza per la defensa dels privilegis masculins a les xarxes socials i per la coordinació d’insults, difamacions i atacs contra feministes i, en general, contra totes les dones, pel fet de ser-ho. Les violències digitals més esteses sobre activistes influents són els insults sexistes i expressions discriminatòries, les amenaces, el desprestigi i la difamació, la censura i el silenciament, i el doxing (revelació d’informació personal sense consentiment).

Les violències masclistes digitals generen un efecte de silenciament i la retirada de les dones de l’esfera pública; són una amenaça greu per a la seva llibertat d’expressió, així com per a la igualtat.

Estratègies i eines per prevenir i respondre
En el tercer bloc de la Guia s’exposen algunes estratègies i eines per prevenir i respondre a aquestes agressions, així com recursos útils. Entre les recomanacions en cas de ciberassetjament, s’aconsella documentar els atacs, recopilar evidència, reportar, silenciar i bloquejar, així com crear una xarxa de suport de confiança i espais de cura són algunes de les recomanacions incloses.

Per prevenir aquestes agressions, es recomana, entre moltes altres, tenir contrasenyes fortes, segures i diverses, revisar els paràmetres de configuració dels comptes, fer una bona gestió de les identitats digitals personals i tenir control dels paràmetres de configuració de la privacitat i seguretat.

Més informació

• Consulta les activitats amb motiu del 8 M a la UPC