La Unió Astronòmica Internacional posa el nom del professor Jordi Llorca a un asteroide
Trajectòria de Jordi Llorca
Doctor en Química per la Universitat de Barcelona, Llorca es va incorporar a la UPC el 2005 com a professor agregat i des de 2014 és catedràtic del Departament d'Enginyeria Química, vinculat a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). És director del grup de recerca Nanoenginyeria de materials aplicats a l’energia (NEMEN), dedicat al desenvolupament de catalitzadors i fotocatalitzadors en el camp de l’energia i el medi ambient.
La seva intensa activitat de recerca es reflecteix en més de 400 articles en revistes i més de 30 capítols de llibre. Ha dirigit 16 tesis doctorals, és coautor de deu patents i ha participat en la creació de dues spin-off. Forma part del comitè editorial de diverses revistes internacionals i ha participat en més de 40 projectes de recerca finançats en convocatòries competitives nacionals i europees, així com en nombrosos contractes de transferència de tecnologia. Ha estat guardonat amb el Premi Humbert Torres, la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària i el Premi ICREA Acadèmia en tres ocasions. Ha estat director de l’Institut de Tècniques Energètiquesi del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona. Actualment, és vicerector de Recerca de la UPC.
L’asteroide 2013 WD1, descobert per l'astrònom Josep Maria Bosch, ha estat batejat per la Unió Astronòmica Internacional amb el nom de Jordi Llorca, catedràtic de Química i vicerector de Recerca de la UPC, en reconeixement a la seva contribució en l'estudi dels meteorits a Catalunya.
24/03/2022
La Unió Astronòmica Internacional, l'autoritat en matèria de noms d'estels, planetes i altres objectes celestes, ha batejat amb el nom de Jordi Llorca, catedràtic de Química a la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), l'asteroide 2013 WD1, descobert per Josep Maria Bosch, astrònom aficionat que als anys 90 va crear l'observatori de Santa Maria de Montmagastrell, a Tàrrega (Lleida). Bosch ha volgut posar aquest nom al nou asteroide com un gest en admiració a Jordi Llorca, amb qui comparteix la mateixa afecció per l'astronomia i, en concret, pel món dels asteroides, i per la contribució significativa de l'investigador de la UPC a l'estudi d'aquest camp de l'astronomia.
Josep Maria Bosch va descobrir l'asteroide 2013 WD1, el 26 de novembre del 2013, en el cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter: un objecte d'uns dos quilòmetres de diàmetre que triga quatre anys i mig en completar una òrbita al voltant del Sol.
L’asteroide havia estat observat entre el 2008 i el 2021 per diversos observatoris des de diferents indrets del món. A més de l’observatori de Santa Maria de Montmagastrell, també va ser detectat pels observatoris de Mount Lemmon (Arizona), Haleakala (Hawaii), Atom Site (New Mexico) i Oukaïmeden (Marroc). El descobriment, però, s’ha assignat a l’observatori català perquè ha estat el primer capaç de completar tres observacions de l’asteroide (els asteroides tenen òrbites el·líptiques i calen tres punts per a definir una el·lipsi).
Els asteroides són objectes sòlids, compostos majoritàriament per roca i metalls, més petits que els planetes, i que orbiten al voltant del Sol. Es tracta dels vestigis més antics del Sistema Solar i contenen els materials més antics que es coneixen. Inclouen fragments d’estrelles supernoves, molècules orgàniques sintetitzades a l’espai, metalls i una gran varietat de minerals. Quan xoquen entre ells es desprenen fragments que més tard poden xocar amb la Terra i donar lloc als meteorits. L’estudi dels meteorits permet conèixer les característiques dels asteroides i no només la seva composició, sinó també les seves propietats físiques. Conèixer les propietats d'aquests objectes és fonamental per evitar possibles impactes de meteorits a la Terra en un futur, com el que va provocar l’extinció dels dinosaures i moltes altres espècies fa uns seixanta-cinc milions d’anys.
Reconeixement a la contribució científica en astronomia
La Unió Astronòmica Internacional ha aprovat batejar l’asteroide 2013 WD1 en honor a Jordi Llorca, i a proposta de l’observatori de Santa Maria de Montmagastrell, en reconeixement a la contribució significativa del científic al desenvolupament d'aquest camp d'estudi a Catalunya com a expert en la matèria, tot i no ser la seva activitat científica principal. Llorca estudia els meteorits que cauen als voltants de Catalunya, com el que va caure a Terrassa el 1704, el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa, del qual Llorca va revelar l'origen de dos fragments conservats a la col·lecció científica de la família Salvador. L'investigador també participa en expedicions científiques per recuperar meteorits als deserts càlids del planeta, com ara el Sàhara i Atacama.
Més informació i notícia relacionada