La missió Mars 2020 Perseverance viatja cap el planeta roig amb 60 microxips de la UPC a bord
Recreació artística del rover Perseverance sobre la superfície de Mart. Crédit de la imatge: NASA/JPL-Caltech.
El coet Atlas V 541, a punt pel llançament, realitzat amb èxit el 30 de juliol. Crédit: NASA/Joel Kowsky.
En una 'sala neta' del Laboratori de Propulsió Jet de la NASA, a Pasadena, Califòrnia, els enginyers van observar el primer test de conducció del rover Mars 2020 (17 de desembre de 2019). Crèdit: NASA/JPL-Caltech.
Els investigadors i la investigadora del grup en Micro i Nanotecnologies de la UPC, d’esquerra a dreta: Manel Domínguez; Luis Castañer; Sergi Gorreta; Vicente Jiménez; Lukasz Kowalski; Gema López i Santiago Silvestre.
Oblea de silici amb microxips com els que viatgen ara cap a Mart i amb els quals es treballa a la Sala Blanca de la UPC.
El grup de recerca en Micro i Nanotecnologies de la UPC ha participat en el disseny, la fabricació i la calibració del sensor de vent de l’instrument MEDA, que viatja en la missió de la NASA ‘Mars2020 Perseverance’, embarcada dins del coet Atlas V 541 i llançada amb èxit, el 30 de juliol,des del Centre Espacial John F. Kennedy de Florida (Estats Units). Aquest és el tercer cop que tecnologia fabricada a la UPC viatja cap a Mart. En aquesta ocasió són 60 xips de silici que constitueixen el nucli del sensor, que mesurarà el vent de Mart. El llançament s'ha pogut seguir en directe a través dels canals digitals de la NASA, per on es retransmet també la roda de premsa posterior al llançament, entre d'altres con i altres continguts relacionats amb la missió.
30/07/2020
El sensor de vent de l’instrument MEDA en el desenvolupament del qual ha participat el grup de recerca en Micro i Nanotecnologies (MNT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) va embarcat, juntament amb altres instruments científics, en el vehicle explorador (rover) de la missió de la NASA ‘Mars 2020 Perseverance’, que ja està viatjant rumb al planeta roig. Un viatge que durarà, previsiblement, 7 mesos, i que s'ha iniciat amb èxit el migdia del 30 de juliol, des del Cap Cañaveral de Florida (Estats Units).
El llançament s'ha pogut seguir en directe a través del canal NASA Live així com del canal de la NASA a YouTube. L’emissió continua al llarg del dia en streaming’ en aquestes plataformes digitals, per on es retransmet també la roda de premsa posterior, prevista a les 15:30 EDT (21.30 hora espanyola), juntament amb altres continguts vinculats a la missió. Tota la informació al respecte, així com sobre les xarxes socials des de les quals la NASA fa seguiment, està disponible a pàgina ‘How to Stream NASA TV and the Perseverance Mars 2020 Rover Launch’.
L’objectiu principal d’aquesta missió, que forma part del Programa d’Exploració de Mart de la NASA, és analitzar signes d’habitabilitat, caracteritzar la geologia i la dinàmica atmosfèrica, recollir mostres per ser analitzades a la Terra en properes missions i preparar una futura exploració humana de Mart. El vehicle robòtic comptarà amb un trepant que permetrà extreure mostres de la superfície del planeta per posar-les en un receptacle, de cara a que aquestes mostres retornin a la Terra en la missió ‘Mars Sample Return'. Després, aquestes mostres es podran analitzar als laboratoris.
El nou sensor de vent, que inclou 60 microxips made in UPC, servirà per mesurar la direcció i la velocitat del vent. Es tracta d’un evolució dels sensors de vent creats anteriorment per a l’instrument REMS incorporat al robot explorador Curiosity (de la missió 'Mars Science Laboratory') i per a l’estació meteorològica TWINS (de la missió 'InSight'), que es van llançar el 2011 i el 2018, respectivament. L’instrument MEDA a més mesura la humitat relativa, la pressió o les propietats de la pols en suspensió del planeta roig, entre d’altres paràmetres.
Els instruments REMS, TWINS i MEDA estan liderats pel Centro de Astrobiología (de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, INTA-CSIC). El sensor de vent de MEDA es compon de dos braços cilíndrics que sortiran del màstil del rover Mars2020. Igual que en els anteriors sensors REMS i TWINS, la velocitat i la direcció del vent s'obtenen mesurant les velocitats tangencials del vent en diferents punts de cada cilindre. En cadascun d’aquests punts hi ha quatre xips de silici i un xip addicional per detectar la temperatura de l’aire. Les velocitats tangencials del vent s'obtenen mitjançant la monitorització dels petits canvis en la transferència de calor de cada dau (conjunt de quatre xips) cap a l’aire.
El grup MNT, vinculat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), ha participat en el disseny i la fabricació de totes les versions del sensor. En particular, els 60 xips de silici, que són el nucli del sensor, s'han fabricat al laboratori de la Sala Blanca, al Campus Nord de la UPC, a Barcelona. L’equip de científics també participarà en el calibratge del sensor i en la futura recuperació de dades de Mart, de cara a contribuir a millorar l’estimació del vent i, per tant, analitzar millor la dinàmica atmosfèrica.
“Aquesta serà la tercera vegada en què els xips de silici fabricats a la UPC viatgen a Mart”, segons el professor Manel Domínguez, investigador principal del grup MNT en aquest projecte, que dirigeix juntament amb el professor Vicente Jiménez. L’equip està constituït també pels investigadors Teresa Atienza, Luis Castañer, Sergi Gorreta, Lukasz Kowalski, Gema López i Santiago Silvestre. En els anteriors sensors REMS i TWINS van participar Luis Castañer, Manel Domínguez, Vicente Jiménez, Lukasz Kowalski i Jordi Ricart.
