La Càtedra Gaudí, sota la direcció del professor i arquitecte Juan José Lahuerta, es fonamenta en tres puntals essencials: la col·lecció, els arxius i la biblioteca. Des d’aquest punt de vista, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la mateixa ETSAB són les principals promotores del projecte de l’Arxiu Digital Gaudí, una col·laboració basada en la integració dels fons antics de la biblioteca de l’Escola, i dels extraordinaris arxius gràfics, de la col·lecció de plaques fotogràfiques i dels objectes i documents de la Càtedra. La finalitat és conservar-los, digitalitzar-los, catalogar-los i difondre’ls amb criteris científics i en relació a les línies acadèmiques i de recerca promogudes per la Càtedra.

El projecte de l’Arxiu Digital Gaudí es basa en la creació d’un gran catàleg en línia de tots aquests fons patrimonials. Com les estructures esterostàtiques de Gaudí, aquest catàleg hiperconnectat constituirà un arxiu digital únic sobre la seva obra, l’ensenyament de l’arquitectura al llarg del temps i la relació amb la ciutat de Barcelona, a més de ser una referència fonamental del pensament artístic i la cultura moderna, des del segle XIX fins l’actualitat.

Fins ara, s’ha inventariat un 18% (26.282 documents) i s’ha digitalitzat un 11% (16.570 documents) del fons. La primera fase d’inventari de la documentació ha comptat amb un ajut de “la Caixa”. El director de la Càtedra, Juan José Lahuerta, ha reclamat finançament per continuar el projecte i ha fet una crida a institucions i empreses per aconseguir recursos.

A més de la difusió universal d’aquest patrimoni, en la seva major part inèdit, que formen les diferents col·leccions de la Càtedra Gaudí i de la Biblioteca i arxius de l’ETSAB, són objectius d’aquest projecte de digitalització promoure la recerca, l’estudi i el coneixement de l’obra de Gaudí i l’arquitectura i l’urbanisme dels segles XIX i XX, i col·laborar amb d’altres institucions en projectes d’agregació dels fons per incrementar-ne la visibilitat. Alhora, també són prioritats de la Càtedra reduir l’impacte que provoca la manipulació directa d’un material original i molt fràgil, i cercar fonts de finançament per a la seva restauració i conservació.

El fons es composa de les següents col·leccions:

Arxiu de dibuixos i projectes originals de la Càtedra Gaudí (1874-1954), amb obres d’Antoni Gaudí, Joan Matamala, Josep Maria Jujol, Francesc Berenguer, Joan Bergòs, Josep Costa (Picarol) i Ricard Opisso, entre d’altres. Una part del fons conté els treballs d’estudiant d’Antoni Gaudí i els plànols de La Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell que van sobreviure a la destrucció del seu arxiu professional el 1936, així com documentació variada sobre Antoni Gaudí i d’altres arquitectes catalans coetanis, formada per articles de revistes i diaris, correspondència, fotografies i ephemera.

Arxiu gràfic de l’ETSAB, format pels treballs, projectes i dibuixos de les diferents institucions dedicades a l’ensenyament de l’arquitectura i l’urbanisme des de mitjans del segle XIX:

- Fons de treballs d’estudiants i projectes realitzats per a l’obtenció del títol de mestre d’obres i agrimensor de l’Escola de Mestres d’Obres i Directors de Camins Veïnals (1850-1855), l’Escola d’Agrimensors i Aparelladors (1855-1858) i l’Escola Especial de Mestres d’Obres (1859-1872).

- Fons de mapes d’agrimensors i cartografia antiga (1751-1904): mapes parcel·laris originals manuscrits de la província de Barcelona. Provenen de l’Escola de la Llotja de Barcelona, on s’impartien els estudis d’agrimensura fins a mitjans del S.XIX.

- Fons de material acadèmic, format pels dibuixos i projectes dels estudiants al llarg de la història de l’ETSAB, des de la seva fundació el 1871.

Fons personals, formats pels dibuixos, projectes i fotografies d’arquitectes com August Font Carreras, Bonaventura Pollés Vivó, Josep Fradera Botey, Josep Domènech Estapà i Josep Domènech Mansana.

Fons fotogràfics, formats, en la seva major part, per negatius en plaques de vidre sobre viatges i excursions (1901-1923) i imatges de l’antiga seu de l’Escola a la Plaça Universitat de Barcelona, del fons propi de l’ETSAB; les fotografies originals de l’Exposició al Gran Palais de París dedicada a Antoni Gaudí el 1910; fotografies de l’arquitecte Ubaldo Iranzo Eiras, el qual, des del 1889, va ocupar diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona; fotografies d’arquitectura i urbanisme realitzades per Antoni Esplugas Puig, un dels fotògrafs barcelonins més rellevants del canvi de segle; fotografies dels arquitectes Josep Domènech Estapà i Josep Domènech Mansana; imatges del fons de la família Bassegoda Nonell, i fotografies procedents del fons de l’editorial Canosa.

Col·lecció de mobiliari, ceràmiques, paviments, vitralls, reixes de ferro forjat i d’altres objectes dels edificis d’Antoni Gaudí, com ara de les cases Milà i Batlló, i el Park Güell.

Col·lecció de guixos (relleus i models), mobles i ceràmiques de l’antiga Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Fons bibliogràfic especialitzat en Antoni Gaudí i en arquitectura i urbanisme, format per llibres i revistes datats a partir del segle XIX.

Fons bibliogràfics històrics de la biblioteca de l’ETSAB, format per una col·lecció de llibres publicats entre 1515 i 1950 i per revistes, publicades a partir de mitjans del segle XIX.

L’acte acadèmic de balanç del darrer any de la Càtedra Gaudí, realitzat el 13 de febrer a l’ETSAB, ha anat a càrrec del director, Juan José Lahuerta. Carmen Rodríguez, coordinadora científica de la Càtedra, i Neus Vilaplana, responsable de la Biblioteca Oriol Bohigas de l’ETSAB, han explicat les activitats dutes a terme per la Càtedra al llarg del 2017. Finalment, han intervingut els quatre estudiants de l’Escola que han col·laborat en el projecte Arxiu Digital Gaudí des del juliol al desembre de l'any passat.