‘La caravana de los Errantes’, de Raúl Gonzálvez, guanya el Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló 2022
Mencions honorífiques
L’obra ‘El darrer foc’, del professor emèrit Joaquim Casal Fàbrega, del Departament d’Enginyeria Química de la UPC, ha rebut una menció honorífica a la millor narració presentada per un membre de la Universitat. És la segona vegada que rep aquesta menció; la primera la va rebre en l'edició de l'any 2010.
El jurat també ha fet menció a les obres ‘Purgatorio’, de Josep Antoni Bonilla Hontoria; ‘Aion: La línia del tiempo’, de Daniel Pastrana Gallego, i ‘Un ejercicio en solipsismo’, d’Álvaro Sánchez Elvira Carrillo.
En aquesta edició, el jurat ha estat integrat per professors i investigadors de la UPC i persones externes a la Universitat, totes vinculades al món de la ciència-ficció des de diferents vessants: Lluís Anglada, Josep Casanovas, Carme Gallego, Jordi José, Manuel Moreno i Joan Manel Ortiz.
D'esquerra a dreta: Josep Fernández, degà de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), Àlvar Vinacua, vicerector d'Estratègia Digital de la UPC; l’escriptor Raúl Gonzálvez del Águila, Premi UPC de Cència-Ficció; el professor emèrit Joaquim Casal, menció honorífica del Premi per a membres de la UPC; Montserrat Guàrdia, presidenta del Consell Social de la Universitat, i Jordi José, professor de la UPC i president del jurat.
Durant l'acte de lliurament s'ha fet un homenatge pòstum al professor Miquel Barceló, impulsor del Premi
La novel·la ‘La caravana de los Errantes’, de l’escriptor Raúl Gonzálvez del Águila, ha estat la guanyadora del Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló 2022, que convoca el Consell Social i que s'ha lliurat el 16 de novembre. Durant l’acte, que s’ha pogut seguir en directe per YouTube, s’ha fet un homenatge al professor Miquel Barceló, professor de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i impulsor del Premi. Un homenatge que ha comptat amb l'assistència de familiars i amb la participació de professorat i personal d'administració i serveis que han recordat la figura de Miquel Barceló des de diverses vessants.
16/11/2022
El jurat del Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló 2022 ha concedit el guardó a la novel·la ‘La caravana de los Errantes’, de l’escriptor Raúl Gonzálvez del Águila entre les 92 obres –rebudes d’Espanya, Argentina, Colòmbia, Cuba, França, Itàlia, Perú i Veneçuela–, que s’han presentat a la 26a edició del Premi. El guardó està dotat amb 2.000 euros i suposa l'edició i publicació de l'obra guanyadora en format digital i en paper, de forma conjunta entre la UPC i l’editorial Apache Libros, especialitzada en l’edició de novel·les de ciència-ficció, terror i llibres il·lustrats.
Una 'space opera' que aprofundeix en allò que ens fa humans
Durant centenars de milers d'anys, les civilitzacions que poblen la galàxia han estat exterminades implacablement per les fosques Mentes Colmena. Els supervivents, obligats a un vagar etern per eludir la completa aniquilació, només troben refugi darrera Costura, una estranya singularitat que amaga la Caravana de los Errantes, un microcosmos poblat per milers d'espècies galàctiques, ocult a la mirada dels seus enemics.
Aquí, mil anys després que tota la civilització estel·lar humana fos arrasada per les Colmenas, prosperen els descendents dels supervivents, dividits en set branques. Els arquehumans, els més semblants als antics humans evolucionats al planeta Terre, s'amunteguen a Panza de Burro, una bigarrada ciutat encastada en un planetoide propietat dels poderosos Xhorh.
No és el millor moment per al panxut Onom Mweng i la tripulació de contrabandistes de la nau-vivent Tortuga. Les rutes romanen tallades per una violenta croada religiosa i la seva situació està al límit, sense recursos i gairebé sense aliment per a la seva nau. Per això, quan una de les serventes humanes de Xhorh contacta amb ells per proposar-los un perillós contracte, no els queda cap altra opció que acceptar-ho, encara que això comporti posar en joc les seves vides en un viatge impredictible cap a Costura.
‘La Caravana de los Errantes’ és una space opera que no només busca el sentit de la meravella i l'acció pròpies d'aquest gènere, sinó que també aprofundeix en el sentit d’allò que ens fa humans i la manera com superem les pèrdues i la mort, que són part ineludible de la vida.
Raúl Gonzálvez del Águila (Almeria, 1977) sempre ha estat unit al món de la ciència-ficció i la fantasia, primer com a aficionat, després com a editor i, últimament, com a escriptor. El seu primer conte publicat va aparèixer el 1999, però no va ser fins al 2015 que va començar a escriure de manera constant. El 2019 guanya el XXXI Certamen Alberto Magno de Ciencia Ficción amb ‘Venus elevado a V’, una novel·la curta de ciència ficció publicada per l’Editorial Cerbero.
A més, Raúl Gonzálvez ha autopublicat les novel·les ‘La balada de Kure-Kagira’ (2017) –una obra de ciència-ficció d’aventures– i ‘La doncella de Hierro’ (2019), una ucronia a l’Àfrica colonial del segle XIX.
Diversos dels seus relats s’han publicat a antologies del gènere, entre les quals destaquen ‘Mi añorada Jerusalén’, publicat a ‘Visiones 2018’ (Pórtico, AEFCFT); ‘Nacimiento y muerte de Republica Popular Socialista Soviética de Florida’, publicat a ‘Efeméride’ (Premium Editorial, 2020) y ‘El viento: una historia de La Frontera’, publicat a l’antologia “No son Molinos” (Editorial Cerbero 2017), seleccionat com un dels millors relats de l’any i reeditat a l’antologia ‘Fabricantes de sueños 2016-2017’.
Homenatge a Miquel Barceló
L’acte de lliurament del Premi ha tingut lloc el 16 de novembre a la Sala d'Actes de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i s’ha pogut seguir en directe per YouTube. Ha comptat amb la participació d'Àlvar Vinacua, vicerector d'Estratègia Digital de la UPC; Montserrat Guàrdia, presidenta del Consell Social de la Universitat; Josep Fernández, degà de la FIB, i Jordi José, professor de la UPC i president del Jurat del Premi. També s'ha fet un sentit homenatge al professor Miquel Barceló, professor de la FIB mort recentment i impulsor del Premi el 1991. Un guardó que, a partir de l’edició d’enguany, també porta el seu nom i que s’ha consolidat com un dels certàmens referents a l’Estat espanyol en aquest àmbit. Prova d’això són les 2.300 obres presentades des de la seva creació, una xifra que mostra també l’interès creixent d’aquest gènere literari. Un homenatge que ha comptat amb l'assistència de familiars i amb la participació de professorat, personal d'administració i serveis i antics alumnes, que han recordat la figura de Miquel Barceló a través de diverses anècdotes viscudes amb ell.
A banda de la faceta de professor i investigador, Miquel Barceló va destacar com a editor, traductor i escriptor, especialitzat en ciència-ficció. De fet, va ser una de les figures més representatives de la literatura d'aquest gènere del país. També va ser un reconegut divulgador científic en àmbits tan diversos com l'aeronàutica, la intel·ligència artificial, la robòtica o la informàtica, entre molts d'altres, exercint de docent en diferents institucions.
Barceló també va ser l’impulsor, l'any 1991 i en col·laboració amb altres membres de la Universitat, de la col·lecció de ciència-ficció de la UPC. Actualment, la col·lecció està formada per més de 9.500 documents, i inclou gairebé totes les publicacions que van aparèixer a Espanya durant els anys 50 i 60. La col·lecció, que ha tingut un gran èxit entre la comunitat universitària, s'ha ampliat al llarg dels anys, incloent-hi còmics, pel·lícules i sèries de televisió, un material que es troba a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté, la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) i la Biblioteca del Campus de Terrassa, i que es pot consultar en línia a través del web Ciència-ficció a la UPC
