El catedràtic Josep Maria Montaner, nou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Josep Maria Montaner, durant la lectura del discurs d'ingrés 'Els valors de l'arquitectura catalana'
Josep Maria Montaner, durant la lectura del discurs d'ingrés 'Els valors de l'arquitectura catalana'
El catedràtic de Teoria i Història de l’Arquitectura de l’ETSAB ha IngressaT com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el 16 de juny. En el decurs de l’acte, que ha tingut lloc a les 19 hores, al Saló d'actes de la Casa Llotja de Mar, a Barcelona, ha llegit el discurs 'Els valors de l’arquitectura catalana'.
17/06/2021
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA) va nomenar, el 17 de febrer passat, nou acadèmic numerari a Josep Maria Montaner i Martorell, catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). El dia 16 de juny, a les 19 h, al Saló d’actes de la Casa Llotja de Mar de Barcelona, Montaner ha llegit el discurs d’ingrés “Els valors de l’arquitectura catalana”, queha estat respost per l’acadèmic i doctor arquitecte Carlos Ferrater i Lambarri.
Arquitecte, doctor en Arquitectura i amb estudis parcials d’Antropologia i Història Moderna, Josep Maria Montaner ha estat codirector del Màster ‘Laboratorio de la vivienda colectiva sostenible del siglo XXI’, impartit per l’ETSAB i la Fundació Politècnica entre els anys 2004 i 2014. Montaner va ser sotsdirector de cultura de l’ETSAB entre el 2001 i el 2005 i va fundar la revista Visions, la qual va obtenir un premi a la IV Biennal Iberoamericana d’Arquitectura de 2006.
Regidor del districte de Sant Martí i d’habitatge i rehabilitació a l’Ajuntament de Barcelona (2015 – 2016), Montaner és especialista en l’estudi de l’arquitectura del període neoclàssic i ha dedicat part de la seva recerca a la història de l’habitatge col·lectiu, publicant diversos articles sobre l’evolució de la ciutat de Barcelona. Professionalment, també ha exercit com a arquitecte en diversos períodes, col·laborant en projectes de l’arquitecte Carlos Ferrater, com les tres illes de la Vila Olímpica i el Museu Industrial del Ter a Manlleu.
El llibre La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya. 1714-1859, publicat per l’Institut d'Estudis Catalans l’any 1990, va ser la seva tesi doctoral, premiada en dues ocasions: com a original va obtenir el Premi Lluís Domènech i Montaner de l’Institut d’Estudis Catalans (1984), i com a publicació, el Premi de la Crítica Serra d’Or a la recerca el 1991. La tesi està dedicada als inicis de l’ensenyament de l’arquitectura a Catalunya, amb especial èmfasi en la Classe d’Arquitectura d’Antoni Celles a Llotja. De fet, per fer aquesta tesi va consultar diversos arxius nacionals i internacionals, entre ells el de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
