Jezabel Curbelo és investigadora Ramon y Cajal al Departament de Matemàtiques i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Ara, acaba de rebre l’ajut ‘Consolidación investigadora 2023’ de l’Agència Estatal d’Investigació per seguir desenvolupant la seva línia de recerca a la Universitat.

Com ens poden ajudar les matemàtiques?
De moltes maneres. La meva investigació està centrada en els processos no lineals en fluxos geofísics, un camp que ens permet analitzar la barreja i el transport de líquids o l’agitació de fluids a l’oceà, l’atmosfera, l’aire i la dinàmica a l’interior dels planetes. El nostre objectiu és examinar l'evolució de diferents sistemes de fluids a través d'estructures geomètriques, inestabilitats o canvis qualitatius. Per portar-ho a terme utilitzem tècniques analítiques, numèriques i computacionals.

I quina aplicació té la teva recerca?
Sempre busquem desenvolupar eines matemàtiques amb un ampli abast d’aplicació en un futur pròxim. Si es produeix un vessament de petroli a l’oceà, per exemple, podem analitzar com es mourà, també podem ajudar a identificar com es barregen la pols i la humitat a l’Àfrica Occidental o contribuir a comprendre les dinàmiques dins de la Terra.

També podeu elaborar diagnòstics d’esdeveniments meteorològics extrems
Estudiem la dinàmica de l’atmosfera per anticipar com es mouen certs contaminants com la cendra volcànica o el fum dels incendis a tot el món. Si saps com es mou l’aire, tindràs eines en el futur per caracteritzar a on va el fum o quant de temps estarà en una determinada capa. Fem servir eines basades en la teoria dels sistemes dinàmics per descriure les estructures geomètriques que determinen l’evolució de fluids com l’aire.

"Sempre busquem desenvolupar eines matemàtiques amb un ampli abast d'aplicació en un futur proper"

Les matemàtiques poden preveure què passarà a llarg termini?
Investiguem grans de sorra, preguntes concretes. En el futur seria ideal poder predir, conèixer el passat i parlar del futur. Les petites preguntes, a vegades complicades, són les que ens aporten quelcom nou que després podrà respondre a dubtes majors.

Has guanyat molts premis aquests darrers anys, com ho has viscut?
Amb molta il·lusió. Aquest és el resultat de molts anys d’esforç, de desenes de sol·licituds enviades, d’un treball continu. Els guardons són indispensables no tant pel premi en si, com per la visibilitat que donen a la ciència i per la motivació que suposen. A mi m’han servit per establir noves col·laboracions, promoure visites amb altres equips... i per tenir més finançament.

Això t’ha portat a ser investigadora visitant a la Universitat Harvard...
Les sinergies entre disciplines sempre ens enriqueixen i són essencials en l’àmbit de la recerca. He tingut la sort de treballar aquests darrers anys amb diferents equips del Department of Earth and Planetary Sciences a la Universitat Harvard, als Estats Units. Projectes internacionals com aquest et donen accés a seminaris d’investigadors d’arreu del planeta i a conèixer altres formes de fer. Penses uns altres problemes i veus altres idees que t’ajuden també en el teu estudi.

"Les sinergies entre disciplines sempre ens enriqueixen"

Com veus el futur?
Entusiasmada, amb ganes de seguir posant el focus en les línies actuals de recerca. Amb moltes idees de projectes de màster i de tesis doctorals, i amb il·lusió per augmentar l’equip del grup de recerca i seguir desenvolupant-me a la Universitat.

Un consell per aquelles persones que vulguin estudiar Matemàtiques?
Motivació i paciència. Si t’agrada la ciència, les matemàtiques, no pots deixar de fer-ho ni que ningú et desmotivi. Cap problema és senzill, ni els de les mates ni els de la vida. Aprendre a equivocar-se és molt important en recerca.

S’aprèn dels errors?
Totalment. En matemàtiques, molta investigació bàsica servirà en un futur, però encara no sabem per a què. Tots els dies aprenc alguna cosa nova, mai deixo de fer-ho, encara que a priori pugui semblar el camí erroni.

*Entrevista publicada a La Uni. La Vanguardia (21/02/2024)