El radó és un gas d’origen natural procedent de la desintegració radioactiva d'urani presents en roques i sòl. És la principal font d’exposició de la població a les radiacions naturals i per això és necessari conèixer la seva distribució en el sòl i les seves concentracions ambientals. El radó també s’utilitza per  localitzar, rastrejar i quantificar la font d’emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) mitjançat la tècnica Radon Tracer Method (RTM) i models de dispersió atmosfèrica. Fins ara, però, no hi havia eines per mesurar aquest gas en baixes concentracions a l’atmosfera ni per mesurar correctament les seves exhalacions del terra. Claudia Grossi i Arturo Vargas, investigadors de l'Institut de Tècniques Energètiques (INTE) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), han impulsat un projecte europeu anomenat TraceRadon, que proporcionarà noves fonts de mesura, instruments de referència més sensibles i metodologies efectives per quantificar la concentració de gas radó a l’atmosfera i les seves exhalacions del sòl, necessàries també per validar models de fluxos de radó a tota Europa.

TraceRadon és un projecte transversal que reuneix les comunitats científiques que investiguen l'atmosfera, el clima i la radiació ambiental sota el paraigua de l'Associació Europea d'Instituts Nacionals de Metrologia. Per primer cop a través d’aquest projecte, que està coordinat pel centre nacional de metrologia Alemany  Physikalisch-Technische Bundesanstalt (PTB), es desenvoluparà una metodologia estàndard per a l’aplicació de la tècnica Radon Trace Metode (RTM), juntament amb un mapa de flux de radó validat d'alta resolució.

Els resultats del rastreig del gas a l'atmosfera i al terra amb aquestes noves tècniques serviran per millorar les mesures de protecció contra la radiació de les persones i els inventaris d'emissions de GEH, que conduiran a una major seguretat i a una millor identificació de les fonts contaminants perjudicials.

L’INTE, concretament, coordina un grup de treball per millorar la capacitat dels instruments de mesura de les concentracions de radó tant a l’atmosfera com al sòl. Aquesta tecnologia s'utilitzarà per harmonitzar els instruments i validar els models de flux de radó, comparant-los amb d’altres models i mitjançant campanyes de camp intenses. Els nous detectors de gas radó que es construeixin en el marc del projecte, s’assajaran amb diferents mesures de camp a Alemanya, Itàlia, França i Anglaterra.

La investigadora Claudia Grossi, dissenyadora i promotora del projecte, destaca que “gràcies a aquesta iniciativa per primera vegada es construirà una metrologia completa per a mesures d’alta qualitat de les concentracions d’activitat del radó atmosfèric i dels fluxos de radó, que serviran per identificar millor les zones amb altes concentracions de radó al sòl”. El projecte també “ajudarà a millorar els mapes d’emissions de gasos de d’efecte hivernacle utilitzats i, en definitiva, a definir les millors estratègies per reduir aquests gasos i dur a terme accions des del punt de vista climàtic”, assegura la investigadora.

Les eines i la instrumentació desenvolupades en l'àmbit del projecte es posaran a disposició de xarxes de control atmosfèric com el Sistema Integrat d'Observació de Carboni (ICOS) i en xarxes de controls de la radioactivitat ambiental, com ara la Plataforma Europea d'Intercanvi de Dades Radiològiques (EURDEP, per les seves sigles en anglès).

El projecte forma part del programa EMPIR cofinançat en el marc del programa Horizon 2020 de la Unió Europea, amb un pressupost de 2,4 milions d’euros. Es preveu que la durada del projecte sigui fins al 2023. A banda de la UPC, també hi participen la Universitat de Cantàbria i altres 16 institucions i centres de recerca d'universitats europees d’Alemanya, Polònia, Hongria, Suècia, Àustria, República Txeca, França, Regna Unit, Sèrbia, Romania i Itàlia.