La professora Glòria Solà, de l’ESEIAAT de la UPC, identifica els punts amb més llamps recurrents a Catalunya
Glòria Solà, investigadora de l’ESEIAAT, al laboratori d’Enginyeria Elèctrica de la UPC a Terrassa
Llamp sobre el Mirador del Moro a costat del Pic de Sant Jeroni, a la muntanya de Montserrat, fotografiat per l’investigador de l’ESEIAAT Oscar Van der Velde
La professora i investigadora Glòria Solà, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, ha estudiat cinc milions de llamps a Catalunya i 70 milions a Barrancabermeja (Colòmbia) registrats en els últims deu anys i la seva distribució. L'estudi, publicat a la revista ‘Journal of Geophysical Research’, conclou que hi ha zones amb impactes recurrents, on cada any cauen diversos llamps núvol-terra.
10/07/2024
La investigadora Glòria Solà, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ha desmuntat la creença que un llamp no impacta mai en el mateix lloc dues vegades. En el seu estudi, fruit de la seva tesi doctoral, determina que hi ha zones on cauen més d’un llamp núvol-terra a l’any.
Recurrent Lightning Spots (RLS), o Localitzacions de Llamps Recurrents (en català), és el nou concepte creat per la investigadora Glòria Solà per denominar els llocs on cau més d’un llamp cada any i en períodes llargs de temps. Segons el seu estudi, cada segon 44 llamps núvol-terra impacten en algun punt dels 510 milions de km2 de la superfície de la Terra.
Tal com explica Glòria Solà, “amb aquesta incidència no és lògic pensar que no hi ha cap lloc a la Terra que hagi estat impactat per un llamp més d’una vegada en un mateix any, de manera recurrent. Per això vaig posar fil a l’agulla per analitzar dades de la distribució de llamps en dos llocs similars per les seves característiques geogràfiques però diferenciats per les seves característiques climatològiques: Catalunya i Barrancabermeja, a Colòmbia”.
148 llamps recurrents en grans alçades
Les dades s’han recollit a través de la xarxa de detecció de llamps LINET. Els resultats d’aquesta recerca són molt explícits. A l’àrea catalana (uns 100.000 km2) s’han comptabilitzar cinc milions de llamps en deu anys, i a Barrancabermeja (Colòmbia), 70 milions llamps. La diferència tan elevada s’explica per la ubicació tropical d’aquest regió, molt més activa en tempestes.
Així mateix, Solà determina que el 13% de llamps recurrents a Catalunya impacta en edificis alts, aerogeneradors i torres de telecomunicacions, mentre que el 84% impacta en zones molt escarpades i a altituds entre cotes de 1.000 i 3.000 metres, majoritàriament als Pirineus. El cim de Sant Jeroni a Montserrat o la Torreta de l’Orri al Pallars Sobirà són exemples destacats de Localitzacions de Llamps Recurrents (RLS). De fet, afirma Solà, “a Catalunya s’han identificat 148 RLS en una altitud de 2.400 metres de mitjana, mentre que a Colòmbia, en el període estudiat, les RLS tenien una altitud mitjana de 175 metres, tenint en compte que es produïen també en terrenys escarpats, amb angles del sòl molt inclinats, o en torres altes d’edificis molt més baixos. Aquesta incidència es reflecteix també en els 25 impactes anuals que rep l’Empire State Building, a Nova York, o els cinc que rep la Torre Eiffel a París. Això demostra que les Localitzacions de Llamps Recurrents (RLS) estan estretament relacionades amb estructures altes, cims de muntanya i terrenys empinats. “
Impacte a alta mar
Una altra dada destacada d’aquest estudi és la que estableix les RLS al mar. Després d’analitzar deu anys de registres, s’ha determinat que el 5% de les RLS a Catalunya es concentren a les rutes marítimes del Mediterrani. Segons la investigadora, “la major part dels impactes es produeixen a gran distància de la costa, entre els mesos de setembre i octubre. La nostra hipòtesis és que aquests llamps han impactat embarcacions degut, probablement, a la mateixa estructura de les embarcacions, o per l’efecte dels aerosols.
Glòria Solà conclou que “més enllà de constatar científicament que hi ha llocs amb una incidència recurrent de llamps, el valor de la nostra recerca rau en l’interès que pot suposar per al sector de l’energia eòlica, les telecomunicacions, la distribució d’energia elèctrica i fins i tot per a les companyies asseguradores”.
La direcció de la tesi doctoral de Glòria Solà ha estat a càrrec de Joan Montanyà, investigador coordinador del Lighting Research Group de la UPC a Terrassa.
