Félix Solaguren-Beascoa, nou director de l’ETSAB
El catedràtic i doctor arquitecte Félix Solaguren-Beascoa ha pres possessió, el 19 de desembre, del càrrec de director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la UPC. Amb un mandat previst per a quatre anys, pren el relleu a l'arquitecte i professor Jordi Ros, que ha dirigit el centre docent des de desembre de 2013.
19/12/2017
Félix Solaguren-Beascoa va ser elegit director de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en les votacions dels dies 27 i 28 de novembre passat, realitzades per urna electrònica i en les quals va imposar-se, amb més del 57 % dels vots ponderats (434) a la professora Cristina Pardal, l’altra candidata de les eleccions, que en va obtenir prop del 43 % (324).
Arquitecte des del 1980, catedràtic de la UPC des del 2004 i doctor arquitecte des del 1986, Félix Solaguren-Beascoa està vinculat a l’escola que ara dirigeix des de la dècada del 1970, en què va iniciar els seus estudis d’arquitectura. Professor titular des del 1992, ha estat director del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat, del 2004 al 2006, i ha format part de diferents òrgans d’avaluació del professorat universitari. Així mateix, ha estat responsable del Centre de Documentació de Projectes d'Arquitectura de Catalunya (CDPAC) i forma part del grup de recerca FORM+ de la UPC.
Gran apassionat de l’arquitectura i reconegut especialista internacional en l’obra de l’arquitecte danès Arne Jacobsen (1902-1971), Félix Solaguren-Beascoa ha investigat en el camp del projecte arquitectònic, la qual cosa l’ha portat a impartir docència i conferències en l’àmbit internacional, així com a publicar diferents llibres i articles sobre arquitectura, però també sobre viatges i recerca. Així mateix, ha dirigit diverses tesis doctorals, moltes centrades en l’arquitectura nòrdica, i ha realitzat obres a Espanya, Itàlia, Holanda, Dinamarca, la Xina, Estats Units, Alemanya, Portugal, Romania i Austràlia.
Durant la seva etapa formativa, va ser becari de recerca dins del Pla de Formació de Personal Investigador del Ministeri d’Educació i Ciència (1983-1986) i va fer estades internacionals a Dinamarca, Itàlia, Suècia, els Estats Units, Alemanya i Portugal.
Bicentenari dels estudis d'arquitectura a la capital catalana
El primer any del mandat de Félix Solaguren-Beascoa coincideix amb la commemoració del bicentenari dels estudis d’arquitectura a Barcelona. Va ser el setembre del 1817 quan es va inaugurar la Secció d’Arquitectura de l’Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts de Barcelona, amb seu al Palau de la Llotja de Mar.
L’arquitecte i acadèmic lleidatà Antoni Cellers, que un parell d’anys abans n’havia redactat el Pla d’estudis, va ser el seu primer director. Aquell primigeni esdeveniment acadèmic seria l’origen de la posterior Escola Provincial d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona, fundada el 1875, i precursora de l’actual ETSAB, que el 1972 va canviar l’adscripció de la UB a la recent fundada Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i amb seu a l’avinguda Diagonal.
Amb 3.500 estudiants, actualment l’ETSAB de la UPC és la més gran i més antiga escola d'arquitectura de Catalunya. Ofereix estudis de grau i màster, i té un paper destacat en la investigació en l'àmbit universitari espanyol i iberoamericà gràcies al treball del seu professorat. L'escola lidera, a més, l'ensenyament de paisatgisme a Espanya, i col·labora amb les més prestigioses escoles d'Europa.
Al llarg de la seva trajectòria, l'ETSAB ha comptat amb el prestigi de figures com la d’Elíes Rogent, el seu primer director, o la dels arquitectes modernistes Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch. Les figures més significatives del Moviment Modern i de l'escola d'arquitectura catalana han participat també en la construcció de la seva tradició docent i han exercit una notable influència en la construcció de la ciutat: des de Josep Lluís Sert i José Antonio Coderch fins arquitectes contemporanis com Rafael Moneo, Oriol Bohigas, Albert Viaplana, Enric Miralles, Ignasi de Solà-Morales i Manuel de Solà-Morales, entre d'altres.
També s’han format a l’ETSAB, entre d’altres, els arquitectes Helio Piñón, Jordi Garcés, José Luis Mateo , així com José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, guardonats, el 14 de desembre, amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2016 per part del Ministeri de Foment.
Així mateix, l’Escola ha comptat amb professors visitants de prestigi, com ara Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, de l’estudi RCR Arquitectes, guardonats amb el Premi Pritzker 2017, considerat el Nobel de l’arquitectura.
Actualment, l’Escola segueix exercint una contínua influència en el desenvolupament i el disseny de Barcelona, i manté un permanent diàleg en els debats que genera la ciutat. Actualment, manté convenis de cooperació educativa amb més de 800 despatxos professionals, empreses i institucions. Això fa possible que al llarg d'un curs, més de mil estudiants puguin realitzar pràctiques remunerades, de manera que adquireixen experiència en el camp professional.
Arquitecte des del 1980, catedràtic de la UPC des del 2004 i doctor arquitecte des del 1986, Félix Solaguren-Beascoa està vinculat a l’escola que ara dirigeix des de la dècada del 1970, en què va iniciar els seus estudis d’arquitectura. Professor titular des del 1992, ha estat director del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat, del 2004 al 2006, i ha format part de diferents òrgans d’avaluació del professorat universitari. Així mateix, ha estat responsable del Centre de Documentació de Projectes d'Arquitectura de Catalunya (CDPAC) i forma part del grup de recerca FORM+ de la UPC.
Gran apassionat de l’arquitectura i reconegut especialista internacional en l’obra de l’arquitecte danès Arne Jacobsen (1902-1971), Félix Solaguren-Beascoa ha investigat en el camp del projecte arquitectònic, la qual cosa l’ha portat a impartir docència i conferències en l’àmbit internacional, així com a publicar diferents llibres i articles sobre arquitectura, però també sobre viatges i recerca. Així mateix, ha dirigit diverses tesis doctorals, moltes centrades en l’arquitectura nòrdica, i ha realitzat obres a Espanya, Itàlia, Holanda, Dinamarca, la Xina, Estats Units, Alemanya, Portugal, Romania i Austràlia.
Durant la seva etapa formativa, va ser becari de recerca dins del Pla de Formació de Personal Investigador del Ministeri d’Educació i Ciència (1983-1986) i va fer estades internacionals a Dinamarca, Itàlia, Suècia, els Estats Units, Alemanya i Portugal.
Bicentenari dels estudis d'arquitectura a la capital catalana
El primer any del mandat de Félix Solaguren-Beascoa coincideix amb la commemoració del bicentenari dels estudis d’arquitectura a Barcelona. Va ser el setembre del 1817 quan es va inaugurar la Secció d’Arquitectura de l’Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts de Barcelona, amb seu al Palau de la Llotja de Mar.
L’arquitecte i acadèmic lleidatà Antoni Cellers, que un parell d’anys abans n’havia redactat el Pla d’estudis, va ser el seu primer director. Aquell primigeni esdeveniment acadèmic seria l’origen de la posterior Escola Provincial d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona, fundada el 1875, i precursora de l’actual ETSAB, que el 1972 va canviar l’adscripció de la UB a la recent fundada Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i amb seu a l’avinguda Diagonal.
Amb 3.500 estudiants, actualment l’ETSAB de la UPC és la més gran i més antiga escola d'arquitectura de Catalunya. Ofereix estudis de grau i màster, i té un paper destacat en la investigació en l'àmbit universitari espanyol i iberoamericà gràcies al treball del seu professorat. L'escola lidera, a més, l'ensenyament de paisatgisme a Espanya, i col·labora amb les més prestigioses escoles d'Europa.
Al llarg de la seva trajectòria, l'ETSAB ha comptat amb el prestigi de figures com la d’Elíes Rogent, el seu primer director, o la dels arquitectes modernistes Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch. Les figures més significatives del Moviment Modern i de l'escola d'arquitectura catalana han participat també en la construcció de la seva tradició docent i han exercit una notable influència en la construcció de la ciutat: des de Josep Lluís Sert i José Antonio Coderch fins arquitectes contemporanis com Rafael Moneo, Oriol Bohigas, Albert Viaplana, Enric Miralles, Ignasi de Solà-Morales i Manuel de Solà-Morales, entre d'altres.
També s’han format a l’ETSAB, entre d’altres, els arquitectes Helio Piñón, Jordi Garcés, José Luis Mateo , així com José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, guardonats, el 14 de desembre, amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2016 per part del Ministeri de Foment.
Així mateix, l’Escola ha comptat amb professors visitants de prestigi, com ara Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, de l’estudi RCR Arquitectes, guardonats amb el Premi Pritzker 2017, considerat el Nobel de l’arquitectura.
Actualment, l’Escola segueix exercint una contínua influència en el desenvolupament i el disseny de Barcelona, i manté un permanent diàleg en els debats que genera la ciutat. Actualment, manté convenis de cooperació educativa amb més de 800 despatxos professionals, empreses i institucions. Això fa possible que al llarg d'un curs, més de mil estudiants puguin realitzar pràctiques remunerades, de manera que adquireixen experiència en el camp professional.