Experts internacionals debaten a Barcelona sobre com revertir l’impacte del canvi climàtic a les ciutats
El 2 d’octubre, a les 18 hores, Janet Sanz, segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, inaugurarà, la 13a edició del ‘Congrés Internacional Ciutat i Territori Virtual. Ciutats i territoris intel·ligents’, organitzat pel Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC. Entre d’altres, es presentaran els resultats d’un estudi per conèixer i mitigar els efectes del canvi climàtic i l’illa de calor a les ciutats i les conclusions d’un projecte sobre la correlació entre l’eficiència energètica i el preu del lloguer i la venda d’immobles a Espanya.
02/10/2019
A l’acte inaugural del 'Congrés Internacional Ciutat i Territori Virtual. Ciutats i territoris intel·ligents’, que tindrà lloc al Saló de Cent (plaça de Sant Jaume, 1), intervindrà Janet Sanz, segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. També participaran el vicerector d’Infraestructures i Arquitectura de la UPC, Estanislau Roca; el professor Josep Roca Cladera, director del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC, amb seu a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i coordinador de la 13ª edició del congrés, i Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, especialista en climatologia.
La sostenibilitat ambiental, social i econòmica dels territoris i dels sistemes urbans d’escala metropolitana serà l’eix central del congrés, que tindrà lloc al Convent del Àngels (Plaça dels Àngels, 5 de Barcelona), fins el 4 d’octubre. L’objectiu d’aquest esdeveniment internacional, que reunirà més de 200 persones, entre investigadors, tècnics, arquitectes, representants del govern i de la societat civil, educadors i estudiants de diferents països, és reflexionar i discutir sobre propostes per al desenvolupament urbanístic tant local com global, difondre els avenços en recerca i educació vinculats al desenvolupament urbà i la planificació urbanística, així com fomentar l’intercanvi i la integració de coneixements.
En el decurs del congrés es presentaran els resultats, entre d’altres, de dos projectes liderats pel CPSV de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC):
Urban-CLIMPLAN, que es presentarà el dia 3 d’octubre a partir de les 10 h dins l’àmbit de canvi climàtic, planejament i urbanisme, és un projecte en què s’ha estudiat i determinat estudiar els factors climàtics, geogràfics, territorials i urbans que determinen l'illa de calor urbana del sistema metropolità de Barcelona (3.200 km2, 4,7 milions d'habitants) que ajudi a la presa de decisions en planificació i gestió urbana. L’estudi s’ha centrat a desenvolupar tècniques que permetin conèixer i mitigar els efectes del canvi climàtic, i planificar la ciutat i el territori per saber adaptar-se. L’illa de calor urbana és un fenomen que consisteix en l’increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria o els espais rurals circumdants, especialment en hores nocturnes, i té un impacte en la salut i el benestar dels ciutadans especialment preocupant quan es produeixen episodis extrems com les ones de calor, cada cop més freqüents. Les principals causes de l’illa de calor són la manca de vegetació, la impermeabilització del sòl i l’ús de materials com l'asfalt i el formigó, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, igual que els vehicles i els sistemes d’enllumenat i de climatització. Per estudiar-ho s’ha desenvolupat una metodologia aplicada a diverses escales, des de la territorial, a nivell de Regió Metropolitana de Barcelona, així com la selecció de casos d'estudi a nivell local, de barri o fins i tot d'espais verds urbans.
Els punts més calents de dia i més frescos de nit, a escala metropolitana, en els nuclis urbans de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat i altres localitats del continu urbà estan generats per les activitats econòmiques logística, industrial, i terciària i de serveis, amb unes temperatures de 34,40 °C, 33,29 °C i 31,37 °C, respectivament. A Barcelona, per exemple, l’àrea del recinte firal de Montjuïc i les zones amb grans centres comercials (que habitualment tenen cobertes metàl·liques) són les més calentes durant el dia, però es refreden de nit, quan no hi ha activitat.
Alhora, el sistema viari (31,34 °C) i el sistema residencial compacte (amb l’Eixample i Ciutat Vella al capdavant dels districtes a Barcelona, amb 31,05 °C) mostren una temperatura terrestre més elevada que la mitjana de la Regió Metropolitana de Barcelona, que és de 28,58°C. Per això, els carrers i la zona més edificada mantenen encara de nit la calor acumulada durant tot el dia.
Per contra, les zones verdes de la ciutat, el sistema hidrogràfic, els sòls urbanitzables encara no desenvolupats (greenfields), la resta de sòls no urbanitzables i els desenvolupaments urbans de baixa densitat són les zones més fresques. Amb aquestes dades s’observa que les àrees artificialitzades, és a dir, urbanitzades, tenen una temperatura terrestre mitjana un 7,2 % més elevada que les no urbanitzades. Les àrees agrícoles i industrials (especialment del Vallès Oriental i Occidental i el Penedès) se situen en una situació intermèdia, tot i que són molt calentes durant el dia i refresquen de nit.
Segons l’estudi, les zones d’alta densitat haurien de reforçar-se amb instruments d’ordenació, com per exemple, la qualitat del verd urbà, la quantitat de superfície permeable o l’albedo baix dels materials. Algunes de les recomanacions principals, segons els autors de l’estudi, són la necessitat de superar l’actual concepció de sostenibilitat urbana, la qual no considera de forma explícita el problema del canvi climàtic; introduir l’anàlisi climàtic en el planejament urbanístic (calor, aigua i vent), o la rehabilitació climàtica dels barris com a nova estratègia urbana. Igualment, es considera necessari, entre d’altres mesures, aplicar mesures d’adaptació al canvi climàtic que guiïn l’actuació tant en els sòls de nou desenvolupament (greenfields), com en els sotmesos a regeneració i rehabilitació (brownfields); proposar un nou estàndard urbanístic que garanteixi el verd “real” de les ciutats; desenvolupar normativa i polítiques per incrementar la permeabilitat de les superfícies urbanes; i utilitzar de materials que milloren el clima urbà (l’albedo té un protagonisme especial). En aquest context, els experts també recomanen comptar amb una xarxa de monitorització climàtica de les diferents zones de la ciutat i tenir un Sistema d’Informació del Clima Urbà.
El projecte Urban-CLIMPLAN, coordinat pel professor Josep Roca Cladera, ha estat finançat pel Ministerio de Economía y Competitivitat i el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER).
EnerValor, que es presentarà el dia 3 d’octubre, a partir de les 10 hores, dins l’àmbit d’eficiència energètica en el medi edificat, ha estudiat la correlació entre l’eficiència energètica mesurada a través dels certificats d’eficiència energètica (CEE) i el preu del lloguer i la venda d’immobles a Espanya. L’estudi ha posat de relleu la greu situació energètica del parc residencial: prop del 87% dels habitatges certificats se situen en les classes més ineficients (E, F o G). Les necessitats de rehabilitació energètica, per tant, són enormes, igual que el finançament necessari per revertir-ho. El projecte, coordinat per l’investigador de la UPC Carlos Marmolejo, també està finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad i els fons FEDER.
Un dels resultats del projecte és que existeix una correlació positiva entre les classes energètiques i els preus d’oferta residencial en una mostra de la Barcelona metropolitana, és a dir, com més eficients són els habitatges plurifamiliars, el preu de sortida és superior. Passar de la classe G (la dels pisos menys eficients) a l’A (dels més eficients) suposa una diferència de preu del 10,7%. Aquesta diferenciació de preus no és homogènia, sinó que és molt major en el cas d’habitatges de menor qualitat situades en els barris desfavorits del desarrollisme (arribant al 32,7%) i nul·la en el cas dels pisos de recent construcció dotats de tots els serveis.
La sostenibilitat ambiental, social i econòmica dels territoris i dels sistemes urbans d’escala metropolitana serà l’eix central del congrés, que tindrà lloc al Convent del Àngels (Plaça dels Àngels, 5 de Barcelona), fins el 4 d’octubre. L’objectiu d’aquest esdeveniment internacional, que reunirà més de 200 persones, entre investigadors, tècnics, arquitectes, representants del govern i de la societat civil, educadors i estudiants de diferents països, és reflexionar i discutir sobre propostes per al desenvolupament urbanístic tant local com global, difondre els avenços en recerca i educació vinculats al desenvolupament urbà i la planificació urbanística, així com fomentar l’intercanvi i la integració de coneixements.
En el decurs del congrés es presentaran els resultats, entre d’altres, de dos projectes liderats pel CPSV de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC):
Urban-CLIMPLAN, que es presentarà el dia 3 d’octubre a partir de les 10 h dins l’àmbit de canvi climàtic, planejament i urbanisme, és un projecte en què s’ha estudiat i determinat estudiar els factors climàtics, geogràfics, territorials i urbans que determinen l'illa de calor urbana del sistema metropolità de Barcelona (3.200 km2, 4,7 milions d'habitants) que ajudi a la presa de decisions en planificació i gestió urbana. L’estudi s’ha centrat a desenvolupar tècniques que permetin conèixer i mitigar els efectes del canvi climàtic, i planificar la ciutat i el territori per saber adaptar-se. L’illa de calor urbana és un fenomen que consisteix en l’increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria o els espais rurals circumdants, especialment en hores nocturnes, i té un impacte en la salut i el benestar dels ciutadans especialment preocupant quan es produeixen episodis extrems com les ones de calor, cada cop més freqüents. Les principals causes de l’illa de calor són la manca de vegetació, la impermeabilització del sòl i l’ús de materials com l'asfalt i el formigó, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, igual que els vehicles i els sistemes d’enllumenat i de climatització. Per estudiar-ho s’ha desenvolupat una metodologia aplicada a diverses escales, des de la territorial, a nivell de Regió Metropolitana de Barcelona, així com la selecció de casos d'estudi a nivell local, de barri o fins i tot d'espais verds urbans.
Els punts més calents de dia i més frescos de nit, a escala metropolitana, en els nuclis urbans de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat i altres localitats del continu urbà estan generats per les activitats econòmiques logística, industrial, i terciària i de serveis, amb unes temperatures de 34,40 °C, 33,29 °C i 31,37 °C, respectivament. A Barcelona, per exemple, l’àrea del recinte firal de Montjuïc i les zones amb grans centres comercials (que habitualment tenen cobertes metàl·liques) són les més calentes durant el dia, però es refreden de nit, quan no hi ha activitat.
Alhora, el sistema viari (31,34 °C) i el sistema residencial compacte (amb l’Eixample i Ciutat Vella al capdavant dels districtes a Barcelona, amb 31,05 °C) mostren una temperatura terrestre més elevada que la mitjana de la Regió Metropolitana de Barcelona, que és de 28,58°C. Per això, els carrers i la zona més edificada mantenen encara de nit la calor acumulada durant tot el dia.
Per contra, les zones verdes de la ciutat, el sistema hidrogràfic, els sòls urbanitzables encara no desenvolupats (greenfields), la resta de sòls no urbanitzables i els desenvolupaments urbans de baixa densitat són les zones més fresques. Amb aquestes dades s’observa que les àrees artificialitzades, és a dir, urbanitzades, tenen una temperatura terrestre mitjana un 7,2 % més elevada que les no urbanitzades. Les àrees agrícoles i industrials (especialment del Vallès Oriental i Occidental i el Penedès) se situen en una situació intermèdia, tot i que són molt calentes durant el dia i refresquen de nit.
Segons l’estudi, les zones d’alta densitat haurien de reforçar-se amb instruments d’ordenació, com per exemple, la qualitat del verd urbà, la quantitat de superfície permeable o l’albedo baix dels materials. Algunes de les recomanacions principals, segons els autors de l’estudi, són la necessitat de superar l’actual concepció de sostenibilitat urbana, la qual no considera de forma explícita el problema del canvi climàtic; introduir l’anàlisi climàtic en el planejament urbanístic (calor, aigua i vent), o la rehabilitació climàtica dels barris com a nova estratègia urbana. Igualment, es considera necessari, entre d’altres mesures, aplicar mesures d’adaptació al canvi climàtic que guiïn l’actuació tant en els sòls de nou desenvolupament (greenfields), com en els sotmesos a regeneració i rehabilitació (brownfields); proposar un nou estàndard urbanístic que garanteixi el verd “real” de les ciutats; desenvolupar normativa i polítiques per incrementar la permeabilitat de les superfícies urbanes; i utilitzar de materials que milloren el clima urbà (l’albedo té un protagonisme especial). En aquest context, els experts també recomanen comptar amb una xarxa de monitorització climàtica de les diferents zones de la ciutat i tenir un Sistema d’Informació del Clima Urbà.
El projecte Urban-CLIMPLAN, coordinat pel professor Josep Roca Cladera, ha estat finançat pel Ministerio de Economía y Competitivitat i el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER).
EnerValor, que es presentarà el dia 3 d’octubre, a partir de les 10 hores, dins l’àmbit d’eficiència energètica en el medi edificat, ha estudiat la correlació entre l’eficiència energètica mesurada a través dels certificats d’eficiència energètica (CEE) i el preu del lloguer i la venda d’immobles a Espanya. L’estudi ha posat de relleu la greu situació energètica del parc residencial: prop del 87% dels habitatges certificats se situen en les classes més ineficients (E, F o G). Les necessitats de rehabilitació energètica, per tant, són enormes, igual que el finançament necessari per revertir-ho. El projecte, coordinat per l’investigador de la UPC Carlos Marmolejo, també està finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad i els fons FEDER.
Un dels resultats del projecte és que existeix una correlació positiva entre les classes energètiques i els preus d’oferta residencial en una mostra de la Barcelona metropolitana, és a dir, com més eficients són els habitatges plurifamiliars, el preu de sortida és superior. Passar de la classe G (la dels pisos menys eficients) a l’A (dels més eficients) suposa una diferència de preu del 10,7%. Aquesta diferenciació de preus no és homogènia, sinó que és molt major en el cas d’habitatges de menor qualitat situades en els barris desfavorits del desarrollisme (arribant al 32,7%) i nul·la en el cas dels pisos de recent construcció dotats de tots els serveis.
