L'ETSAB, pionera en l'ensenyament de l'arquitectura 

Fundada el 1875 sota el nom d'Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona, l'ETSAB és l'escola d'arquitectura més antiga de Catalunya i la segona d'Espanya. El seu origen es remunta al 1817, amb la Classe d'Arquitectura creada per l'arquitecte Antoni Cellers i Azcona a l'Escola de Nobles Arts Llotja. L'actual edifici de l'escola al Campus Diagonal-Sud, creat per Josep Maria Segarra, es va posar en marxa el 1961. Deu anys més tard, s'integrava a la Universitat Politècnica de Barcelona (UPB), l'origen de l'actual UPC.

Actualment, l'ETSAB compta amb més de 2.500 estudiants i més de 300 docents. Ofereix dues titulacions de grau, tres de màster universitari i set programes de doctorat. Compta amb 19 grups de recerca, que abasten tots el camps d’investigació relacionats amb l’arquitectura i l'urbanisme. L'escola lidera, a més, l'ensenyament de paisatgisme a Espanya, i es manté en constant col·laboració amb les escoles més reconegudes del món. Per les seves aules han passat arquitectes de renom internacional com Antoni Gaudí,  Josep Puig i Cadafalch, Oriol Bohigas, Ricardo Bofill o Enric Miralles.

Com a centre de referència internacional, l'ETSAB està reconeguda pel seu prestigi i la qualitat docent. En l'àmbit d'Arquitectura i Entorn Construït, la UPC ocupa el lloc 19 del món, el 8 d'Europa i el primer d'Espanya, als QS World University Rankings by Subject 2022. 

Formant enginyers i enginyeres industrials des del 1851

L’enginyeria industrial es va establir a Espanya amb un decret de 1850. L'any 1851 es va crear l'Escuela Industrial Barcelonesa, com a fusió de diverses escoles i càtedres que la Junta de Comerç havia anat creant des de l'any 1769. El 1860 fou reconeguda com escola superior amb capacitat d’atorgar diplomes d’enginyer industrial. De totes les escoles industrials creades a Espanya en aquella data, només la de Barcelona ha continuat funcionant ininterrompudament fins a l'actualitat. Les classes s'impartien a l'antic convent de Sant Sebastià, a prop de la Llotja, fins que l'any 1873 l'Escola es trasllada a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona a la plaça Universitat.

El 1904, els enginyers industrials, a través de l’Escola i la seva Associació professional, van promoure la creació de l’Escola Industrial de Barcelona, on s’havien de formar des dels aprenents fins als enginyers superiors. Per aquesta raó, el centre es va denominar Universitat Industrial de Barcelona, on es va crear una escola d’enginyers tècnics industrials al costat de l’escola superior. El nou conjunt es va instal·lar al recinte de l’antiga fàbrica de can Batlló, al carrer Comte d’Urgell, una ubicació on l’Escola d’Enginyeria Industrial va romandre des de 1927 fins a 1964, quan es va traslladar a l'edifici actual de la Diagonal. L’Escola d’Enginyeria Tècnica, ubicada al mateix recinte d’Urgell com a Escola d’Enginyeria Industrial, va passar el 2016 a formar part de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) del nou Campus Diagonal Besòs. Tot plegat representa una trajectòria de 171 anys d’enginyeria industrial a Barcelona.

L'ETSEIB compta en l'actualitat amb més de 3.000 estudiants i més de 350 docents. Imparteix dos graus, 14 màsters universitaris i 7 dobles titulacions de màster, a més de 14 programes de doctorat vinculats a diversos camps de l'enginyeria industrial. Destaca la seva activitat investigadora, amb 40 grups de recerca i dos instituts universitaris de recerca.

L'FNB, la primera de l'Estat en la seva especialitat

Creada el 1769 a iniciativa del pilot d'altura Sinibald de Mas, la Facultat de Nàutica de Barcelona és el centre més antic de la UPC i la facultat més antiga de l’Estat en la seva especialitat. Inicialment va rebre el nom d'Escola de Nàutica de Barcelona i es va instal·lar en un edifici situat a la Barceloneta. Després de passar per diferents ubicacions, finalment, l'any 1932,  va ocupar l'edifici actual de Pla del Palau, obra dels arquitectes Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca, que es va construir especialment per allotjar aquest centre. L'any 1861, va passar a denominar-se Escola Professional de Nàutica, i el 1872, Escola Provincial de Nàutica. L'FNB ha format part de diverses institucions al llarg de la seva història, fins que el 1990 va quedar integrada a la UPC.

Actualment, prop de 800 estudiants cursen alguna de les titulacions que ofereix l'FNB, que compta amb una cinquantena de docents. Ofereix tres titulacions de grau, una doble titulació de grau, tres màsters universitaris i un programa de doctorat. En l'àmbit de la recerca, destaca la creació, l'any 2008, del Centre d'Investigació Naval i Marítima (CIMNAR), promogut per la Facultat, en col·laboració amb el Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM-UPC) i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en l'Enginyeria (CIMNE).

L'FNB va rebre l'any 2019 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva contribució formativa i docent de qualitat reconeguda. Així mateix, l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d'or al mèrit científic al 2020.

Altres escoles UPC amb arrels històriques

Els centres docents de la UPC, amb un fort arrelament històric al territori, han estat protagonistes i testimonis dels canvis socials i tecnològics experimentats al llarg del darrer segle a Catalunya. La creació d'aquestes escoles va estar fortament lligada a la necessitat de creixement de la indústria i al desenvolupament econòmic i urbanístic propi de les societats del segle XIX.

Entre les escoles centenàries de la UPC a Barcelona destaca també l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB), que es va crear el 1911, promoguda per Enric Prat de la Riba, en aquell moment president de la Diputació Provincial de Barcelona, com a Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB). L'Escola es va instal·lar en els seus inicis en un nou edifici de la fàbrica Batlló, a l'actual recinte de l'Escola Industrial de Barcelona, on disposava de deu hectàrees de camps d'experimentació. Actualment, el centre, que va canviar el nom pel d'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB), està integrada al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels, on s'ubica des de l'any 2005.

En la resta de campus de la UPC, un altre exemple d'escola amb arrels centenàries és l'Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), fruit de la integració, el 2015, de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), que va iniciar la seva activitat el 1901, i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), creada el 1904. Tot i que ambdues escoles ocupaven inicialment diferents edificis, van acabar compartint seu al Palau d'Indústries, l'edifici modernista creat per l'arquitecte Lluís Muncunill al carrer Colom, número 1, de Terrassa, seu actual de l'ESEIAAT.

D'altra banda, el 1881, naixia a Vilanova i la Geltrú, l'Escola d'Arts i Oficis, predecessora de l'Escola Superior i Elemental d'Indústries, creada l'any 1901, origen de l'actual Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). El 1960 s'inaugurava l'edifici actual, just davant de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, figura política influent de l'època que va contribuir a la promoció de l'escola en els seus inicis.

També té arrels històriques l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), que va iniciar la seva activitat l’any 1942 com a Escola de Capatassos Facultatius de Mines. L’any 1957 va passar a anomenar-se Escuela Técnica de Peritos de Minas y Fábricas Mineralúrgicas i, l'any 1964, Escuela de Ingeniería Técnica Minera.