Les hortalisses cultivades prop de la ciutat estan més exposades a la contaminació química que les cultivades en zones rurals, segons suggereixen alguns estudis. Però es desconeix si això comporta una major acumulació de contaminants o si unes hortalisses acumulen més contaminants que altres. D'altra banda, no és fàcil establir la via d'entrada dels contaminants.

Un equip del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), vinculat a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), i de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha analitzat i comparat els nivells de contaminants en hortalisses de dues parcel·les periurbanes, regades amb aigua del riu Llobregat, i d’una tercera situada al Parc Natural del Garraf, regada amb aigua de pou. L'aigua del riu Llobregat transporta aigua regenerada procedent d'Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR). Els investigadors han analitzat la presència de contaminants en les parts comestibles d'enciams, tomàquets, coliflors i faves de les tres parcel·les seleccionades.

Una de les conclusions del treball, que s'ha publicat a la revista Environment International, és que no hi ha diferències significatives entre les hortalisses regades amb aigua del riu Llobregat i les regades amb aigua de pou del Garraf. En canvi, sí que n'hi ha en funció del tipus d'hortalissa, sent els tomàquets els que tenen unes concentracions més elevades tant de metalls pesants com de contaminants orgànics.

S'han detectat concentracions que van des de nivells no detectables fins als 17 mil·ligrams per quilo de pes fresc en el cas dels metalls pesants, i fins als 256 micrograms per quilo en el cas dels contaminants orgànics. No obstant això, els nivells mitjans de contaminants són baixos i no suposen un risc per a la salut, explica Josep Maria Bayona, professor d'investigació del CSIC a l'IDAEA–CSIC, qui ha dirigit aquest treball.

Tot i així, els científics recomanen que es facin més investigacions per identificar l'acumulació de productes potencialment perillosos i incloure'ls en el control de qualitat dels aliments, com ja es fa amb els agents fitosanitaris. Igualment, es requereixen també més estudis per avaluar el risc sanitari per presència de microorganismes (virus i bacteris resistents a antibiòtics).

La dificultat d’identificar l'origen
Els científics han analitzat fins a 33 contaminants orgànics i 16 metalls pesats. Els primers són una diversitat de compostos (plaguicides, tensioactius, fàrmacs, retardants de flama i altres productes d'origen industrial que acaben en les aigües residuals) que estan a concentracions molt baixes (parts per bilió o per trilió). Els segons es troben de manera natural a terra a nivells molt baixos, com el cadmi o l'arsènic, però la contaminació industrial els ha augmentat a nivells majors que en alguns casos podrien suposar un risc.

Entre els compostos detectats en els vegetals, hi ha la carbamezapina (fàrmac anticonvulsiu per tractar l'epilèpsia), el bisfenol A (un plastificant); el plom o fungicides d'ús agrícola com el dimetomorf.

Víctor Matamoros, co-director de l'estudi i investigador de l'IDAEA-CSIC, explica que "tot i que en estudis anteriors hem vist que l'aigua de reg pot contenir una gran diversitat de contaminants orgànics, no tots són captats per la planta, ja que hi ha nombroses barreres que han de travessar abans d'arribar-hi: el sòl, les arrels, el metabolisme de la planta. En aquest sentit, el sòl i el microbioma associat a les arrels, o rizosfera, juguen un paper molt important com a barrera, degradant i immobilitzant els contaminants".

D'altra banda, l'estudi ha posat de manifest que les pràctiques agronòmiques també influeixen en la presència de contaminants, com els fungicides que s'apliquen a les plantes o els plastificants com el bisfenol A, presents en els tubs de reg. Una altra possible font és la contaminació acumulada d'anys passats: la presència de plom, per exemple, té relació amb l'ampli ús d'aquest metall en el passat i la seva dispersió al medi ambient.

El risc associat al consum d'hortalisses, segons els criteris acceptats per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA per les seves sigles en anglès), és baix, diuen els científics. Però caldria tenir en compte, a més d'aquests contaminants, la presència de productes de transformació o del metabolisme de la planta que poden aportar-hi un risc addicional, i que no s'han considerat en aquest estudi.

Aquesta investigació forma part del projecte Nacional RACE (AGL2014-59353-R) i d'una Acció COST COST ES1403 europea. Aquests projectes tenen com a objectiu establir els criteris de qualitat de l'aigua de reg i de recàrrega d'aqüífers. L'aigua residual regenerada constitueix una font cada vegada més freqüentment utilitzada per al reg agrícola, però l'eventual presència de residus de fàrmacs i productes de cura personal poden afectar tant als cultius com a la salut humana.