Un grup d’11 estudiants de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), de la Universitat Politènica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), han elaborat per a l’Ajuntament d’Olot 11 propostes per abordar una remodelació de la plaça de Braus de la capital garrotxina que permeti oferir, en bones condicions, altres usos que no siguin els taurins, prohibits des de fa anys.

La rehabilitació d’aquest edifici, declarat bé cultural d’interès local (BCIL) i que està subjecte a una protecció parcial del volum i les façanes, ha de tenir també en compte la remodelació de l’entorn del qual forma part: el conjunt urbanístic integrat per la mateixa plaça de Braus, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa i el flamant i recentment inaugurat Espai Cràter. Tot plegat, al peu del volcà Montsacopa.

La plaça, construïda al 1859, és el recinte taurí més antic conservat a Catalunya i actualment serveix  d’escenari per a alguns espectacles.

Les propostes han estat elaborades en el marc de l’assignatura Taller d’Aquitectura i Projectes del darrer curs del grau en Estudis d’Arquitectura de l’ETSAV, coordinada per l’arquitecte garrotxí i professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC, Joan Curós.

Alguns dels projectes de reconversió presentades pels estudiants de l’ESTAV mostren, amb gran creativitat, les possibilitats diverses que ofereix l’espai, que compta amb una àrea circular de prop de 50 metres de diàmetre i amb una capacitat actual de 1. 800 espectadors. Alguns proposen acollir activitats amb una capacitat d’entre 1.000 i 3.000 persones. En concret, les propostes d’actuació i els estudiants i les estudiantes que les han elaborat són:

1. ‘Teatre a la Plaça’, de l’estudiant Santiago Alberca Gandia, que proposa eliminar una part de l’Arxiu Municipal de la Garrotxa (la que correspon als accessos i les oficines), situada a la planta baixa de l’Arxiu, per substituir l’actual sala El Torín en un nou espai polivalent, de més dimensions, per ampliar el que seria l’Espai Cultural.
   
   
2. ‘Decalaje y revestimiento’, d’Ana Karina Álvarez Zottola, planteja la transformació de la plaça en un equipament cultural i recreatiu, enderrocant primer la paret mitgera per donar continuïtat als recorreguts des del Firal (el passeig principal d’Olot). La idea és que l’edifici sigui una estructura envolvent i que el mur circular de roca volcànica sigui el protagonista de l'espai. 
   
   
3. ‘Entre volcans i història’, de Pol Blasco Soler, intenta donar una major continuïtat a l’espai públic, especialment des del Firal, fent més agradable i accessible el recorregut fins a la plaça de Braus. També es proposa la reorganització dels usos de la plaça amb una rehabilitació interior total, sense afectar a la façana principal, com ara la construcció d’unes noves grades, espais per a activitats i serveis diversos i un nou cobriment.
   
   
4. ‘El buit per verd’, de l’estudiant Laura Collado Sánchez, és una proposta basada en potenciar eixos verds que connectarien la muntanya amb el riu, generant alhora una sèrie d’espais públics estructurats per aquests corredors naturals. Als orificis de les superfícies de l’Arxiu i de la nova plaça de Braus s’implantarien arbres i zones enjardinades en sòls no pavimentat, mentre que el resultat formal seria com un Teatre Grec al peu de la muntanya.
   
   
5. ‘Un pati al Montsacopa’, de Jaume Gil Bou. El projecte es centra en la resolució de la plaça de braus com a ròtula en un espai públic dividit entre dos equipaments deslligats. Concebeix l’edifici com un cercle que es separa en dos parts, mantenit el  mur i afegint nous volums. Proposa un pati per garantir  la ventilació i la llum natural, amb arbrat, un espai principal d’actuacions, una sala polivalent i un bar que activi les diferents atmosferes de l’espai circumdant de la plaça.
   
   
6. ‘Emplaçar l’equipament’, d’Álvaro Hernández Ruiz. La proposta de projecte passa per utilitzar la sala de conferències i exposicions de l'Arxiu històric i l'avantsala de la plaça de bous per crear una nova planta flexible, es pugui obrir i tancar al públic en funció de cada ús: equipament cultural, sales sala d'estudi, oficines o comerços. Proposa cobrir la plaça mitjançant una coberta transitable que acabi a l’Espai Cràter i que es bifurca per accedir a un restaurant o endinsar-se a l'equipament.
   
   
7. ‘Rehabilitació i diversificació’. Antonio Javier Montero Sáez planteja un equipament cutural i recreatiu estructurat en tres pisos: un soterrat per les activitats que necessiten més aïllament acústic, un per al bar, infermeria, banys, i altres espais de servei per als espectacles i la nova Arena, espai que reproduiria  la imatge de l’actual plaça, amb 360º de grades i un espai central on té lloc l’espectacle, i un pis superior per a les grades.
   
   
8. ‘Teatre radial’. Cristina Morer del Pino genera un espai lliure públic per assolir tot el flux d’espectadors del teatre. L’espai preveu un restaurant amb terrassa exterior, amb mobiliari urbà i vegetació diversa per donar ombra a l’estiu, creant així un espai acolli- dor d’estada. També planteja incrementar l’activitat de les cobertes de l’Arxiu col·locant un petit bar desmuntable i extensible.
   
   
9. ‘Nou espai polivalent doble’. Marcos Reimóndez Fernández proposa un espai polivalent funcional que uneixi la part verda del nou Espai Cràter amb el passeig de l’escultor Miquel Blay. Aquest nou recorregut permetria un accés principal a l’edifici i crearia un nou espai públic. L’edifici des de fora mantindria la mateixa forma circular pròpia de la plaça original, però a l’interior d’aquest hi haurien dos espais circulars grans ben diferenciats, el primer a planta baixa i el segon a planta soterrani.
   
   
10. ‘Graderia: connexió volumètrica’. L’estudiant Alba Ribalta Horrillo també planteja un espai polivalent amb un total de tres alçades diferents. La més baixa seria tota la zona privada destinada als camerinos, les àrees tècniques i magatzems, la qual es situaria sota les grades de la zona nord de la plaça. A la mateixa cota hi hauria la zona d’espectacles. A la cota de 4 metres respecte de l’àrea d’actes hi descobrim la zona de grades i seients, el hall i la primera planta de la zona de bar. Finalment, en la part superior s’acabaria la zona de grades i estaria la segona planta del bar.
    
    
11. ‘Axialitat i centralitat’. La proposta de Jordi Santamaria Cano pretén obrir la plaça a la ciutat mitjançant dos eixos que la travessen. Un dels eixos neix de la continuïtat del carrer interior de l’Espai Cràter fins en una coberta que sobresurt horitzontalment respecte el perímetre de la plaça, que colonitzaria part de la coberta de l’Arxiu Comarcal. L’altre eix dona continuïtat a les escales que uneixen el carrer del Roser inferior fins el tram del mateix carrer.

Segons el professor Joan Curós, l’exposició “és el resultat final d’un procés de quatre mesos que ha inclòs una reflexió sobre la plaça actual, les necessitats de la ciutat i l’entorn en què es troba. En aquest sentit”, explica, "els estudiants han pogut parlar amb els arquitectes autors del projecte dels edificis veïns de l’arxiu i de l’Espai Cràter, per tal de tenir-los en compte”.

També destaca que els estudiants “han tingut llibertat total, tot i que s’ha procurat mantenir la part de la façana que dona al sud”.

No és el primer cop que una part de l’estudiantat de l’ETSAV presenta propostes a Olot: anteriorment ho han fet amb idees per a l’escola d’art que s’havia previst fer a Can Sacrest, per a la piscina municipal i fins i tot per a l’Espai Cràter.