Estudiants de l’Escola d'Arquitectura del Vallès de la UPC viuran a la casa sostenible ‘TO’ per estudiar-ne la viabilitat
L'equip de la 'TO o la vida a les ciutats', a l'exterior de la casa instal·lada al Camps Diagonal-Besòs de la UPC. A la fila superior: els estudiants Adriana Núñez i Gonzalo Macías i el professor Amadeu Santacana; a la inferior: els estudiants Pau Gasa, Pablo Orduna, Clara Alsedà i Júlia Dubois.
Prototip de la casa 'TO', fabricat per al concurs Solar Decathlon Europe el 2019. Foto: Andres Flajszer
Durant els propers sis mesos, cinc estudiants de l'Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC viuran a la casa sostenible ‘TO’, instal·lada al Campus Diagonal-Besòs, a Barcelona, per estudiar-ne la viabilitat com a habitatge real: analitzaran, dia a dia, els pros i contres de viure en un habitatge de baix impacte ambiental.
16/02/2022
El prototip de casa sostenible ‘TO’, desenvolupat per estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), tindrà inquilins els propers sis mesos. Es tracta d'un grup de cinc estudiants del màster universitari en Arquitectura d’aquesta escola, que participen al projecte de recerca ‘TO o la vida a les ciutats’, dirigit per Amadeu Santacana, professor i investigador del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC.
El primer estudiant que aquesta setmana comença a viure a la casa és Gonzalo Macías i, en els propers mesos, s’hi aniran afegint la resta de companys de l’experimentació: Pau Gasa, Adriana Núñez, Pablo Orduna i Joan Martí. L’objectiu? Analitzar, dia a dia i en primera persona, què significa viure a la casa ‘TO’: prendran mesures quantitatives de diferents paràmetres de confort, com la temperatura, la humitat, el soroll, el consum (electricitat, aigua i subministraments per a la vida diària: aliments, estris de neteja, etc.) o els residus que es generen. Les estudiants Júlia Dubois i Clara Alsedà, que ja van participar en el disseny i la construcció de la casa, el 2019, completen l’equip del projecte, encarregant-se de la difusió i la comunicació de l’experiència.
De fet, l'equip d'estudiants que ara viuran a la casa 'TO' no formaven part de l'equip que va dissenyar el prototip: Gonzalo Macías és de Burgos i va estudiar el grau a l'Escuela Técnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM); Adriana Núñez és de Madrid i també va estudiar a l'ETSAM; Pablor Orduna és de Logroño i va cursar el grau a l'Escuela Técnica Superior de Arquitectura de San Sebastián (ETSASS) de la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU); Pau Gasa és de Barcelona i va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC; i Joan Martí Morro, és de Mallorca, i també va estudiar a l'ETSAB. Ara tots cursen el màster universitari en Arquitectura a l'ETSAV-UPC. Ara provaran "si el ritme frenètic de la vida a les ciutats és compatible amb tot allò que implica habitar en una casa sostenible", explica el primer dels seus inquilins.
#Sabíeuque 5 estudiants de l'@_etsav_ #UPC viuran a la casa sostenible 'TO'?
— Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) (@la_UPC) February 21, 2022
📺 Gonzalo Macías, el primer dels inquilins, ens explica l'objectiu de l'experiència que ara just comença.
Tots els detalls del projecte ➡️ https://t.co/BHhmIb89PE
@EEBE_UPC #CampusDiagonalBesòs pic.twitter.com/aQtGsCOr6N
“Volem posar a prova el prototip”, detalla el professor Amadeu Santacana. “De la mateixa manera que quan es dissenya una moto o un cotxe de competició es proven a pista, nosaltres volem fer el mateix a la casa: treure-la del “museu” i experimentar com és viure-hi. Sensoritzar-la per quantificar el consum i cartografiar els hàbits de les persones que l’habiten”, afegeix.
“Comencem ara a l’hivern, amb una temperatura inicial interior d'uns 14º C, i anirem mesurant els canvis que experimentem a mesura que s’afegeixin més inquilins i comencin a pujar les temperatures”, explica Gonzalo Macías, el primer que viurà l’experiència. Els mesos següents s’aniran incorporant la resta d’estudiants, arribant a un màxim de cinc inquilins vivint a ‘TO’. Llavors s’analitzaran altres paràmetres, per exemple, com funciona l’ús compartit d’espais, com es garanteix que hi hagi espais d’intimitat o la intensitat dels sorolls.
Els estudiants faran una anàlisi quantitativa, però també qualitativa del funcionament de la casa: anotaran en un diari les seves impressions, per estudiar les dades que recullin i el que significa viure en una casa sostenible.
Una aposta ecosistèmica
El projecte de la casa ‘TO’ planteja un canvi ecosistèmic, és a dir, proposa un espai-habitatge que s’estructura al voltant de nous criteris d’ús i consum, nous hàbits i altres formes d’interrelacionar-se i habitar l’espai. Els habitants de ‘TO’ hauran d'adaptar-se a les condicions d’habitabilitat de la casa. De fet, el prototip d’habitacle s’ha instal·lat amb una orientació específica per aprofitar els sistemes de climatització passius. Ara, a l’hivern, la distribució interior i unes cortines fetes amb edredons serveixen per filtrar el fred. A l’estiu, la possibilitat d'obrir l'estructura exterior permetrà una ventilació creuada i refrescar la casa.
L’interior de l’espai està dissenyat amb peces mòbils i un mobiliari que es pot distribuir segons les necessitats dels habitants: la cuina, i fins i tot la banyera, disposen de rodes que permeten transportar-les allà on vulguin ser utilitzades. A més, disposa de plaques solars, però no d'acumuladors, de manera que s’hauran d'aprofitar les hores de sol per dur a terme totes aquelles activitats que requereixin electricitat.
La casa també compta amb un sistema d'aigua potable, un de recollida d'aigua pluvial i un d'aigües grises. La banyera i l'espai de neteja estan instal·lats sobre un terra drenant, que recull l'aigua que pugui vessar i la condueix a un dipòsit per tal que pugui ser reutilitzada. A més, disposa d’un wàter sec amb una cinta transportadora que porta els residus a un dipòsit exterior per poder realitzar compost.
Per a la conservació dels aliments, els estudiants compten amb una fresquera i amb un sistema de prestatges dissenyats per contenir un determinat tipus d’aliment i augmentar-ne la conservació.
Una segona vida més enllà de la competició
La casa sostenible ‘TO’ va ser un dels prototips premiats en el concurs Solar Decathlon Europe 2019, una competició universitària internacional que repta a equips d’estudiants a dissenyar i construir cases sostenibles. El prototip, desenvolupat el 2019 per un altre equip d’estudiants de l’ETSAV, amb la col·laboració de tres estudiants de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), va obtenir dos tercers premis en les categories d’arquitectura i de circularitat i sostenibilitat del concurs, que en aquella edició va tenir lloc a Hongria. Posteriorment, la casa es va instal·lar al Campus Diagonal-Besòs de la UPC per convertir-se en una instal·lació pública oberta al barri.
Precisament, en una visita d’estudiants del màster en Arquitectura a la casa, va sorgir la idea de continuar investigant: van creure que la inversió havia d’anar més enllà de la participació en el concurs internacional i que seria interessant analitzar la possibilitat de viure-hi. “Aquesta boja aventura comença el mes d’abril passat, quan fem una visita a la casa i constatem que és una pena no posar en pràctica totes les idees que s’havien plasmat en el seu disseny i construcció. Passem, així, de l’acadèmia a la pràctica”, explica l’estudiant. L’experiment també els permet iniciar una línia d'investigació, en el camp de la sostenibilitat i l’habitatge, que posi a prova altres prototips experimentals per implementar-hi millores.
L’objectiu dels estudiants és, a més, obrir a tothom la seva experiència: el fet que aquest grup estiguin vivint a la casa no impedeixi que s’hi puguin organitzar altres activitats impulsades per la UPC, com ara les visites d'estudiantat de secundària per conèixer el projecte, o també per l'Ajuntament de Barcelona, que ja té programats diferents tallers per sensibilitzar la ciutadania en temes de sostenibilitat i medi ambient. “És un centre cívic que també és un habitatge, o a la inversa. De fet, un aspecte que també volem explorar és si es poden aprofitar els espais les 24 hores del dia”, afegeix Gonzalo Macías.
Tota una experiència vital que serà recollida, juntament amb els resultats de la recerca, en una publicació.
L’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) és l’única escola d’arquitectura del món que ha estat seleccionada per participar de forma consecutiva en les quatre edicions que han tingut lloc fins ara del Solar Decathlon Europe (2010, 2012, 2014 i 2019).
Per què el nom de 'TO'?
"Surt de la necessitat de donar una definició complementària al concepte de sostenibilitat, que anés més enllà de les característiques materials i abarqués el terme ecologia, que posa més emfasi en els hàbits de les persones que els utilitzen", expliquen Júlia Dubois i Clara Alsedà, les dues integrants de l'equip que sí que van participar en el disseny de la casa, el 2019. "Per això el projecte va adoptar el color magenta, com a valor conceptual i com a 'to' complementari al verd que intrínsecament comprenem com a sostenible", expliquen. El nom també seguia, en una altra de les seves definicions, la nissaga de cases sostenibles ideades per estudiantat de l'ETSAV-UPC que han participat en diferents edicions del Solar Decathlon Europe, totes amb noms sonors: LOW3, ECO i RESSÒ, "que incideixen en la repercussió que volen tenir amb el nostre entorn". afegeixen.
